Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2018

Una mica de Japó

Vídeo musical de Kenji Kawai, conegut compositor japonès. Reincarnation, amb imatges dels temples més importants i venerats d'aquell país. Són a prop de Kyoto, una les ciutats imperials del Japó.  Kenji Kawai va compondre una de les bandes sonores més impactants de la televisió, musicant "Apocalipsis" una sèrie que hem pogut veure a través de TVE-2 amb totes les cròniques horribles de la Segona Guerra Mundial. A través de Youtube es pot gaudir d'algun concert d'aquest autor i podreu veure'l amb el seu impressionant estil.

Instant de Tardor 2018

Tardor 2018. Escapada al nord de la província d'Almeria, just entrant a Andalusia. Platges de Mojácar, Vera, Garrucha i Cuevas del Almanzora un zona molt diferent de la gironina, però també amb el seu encant. La foto d'un instant com totes les fotos, però les que són del mar el moment s'evapora ràpidament. El barco que surt a la foto està a l'espera de poder entrar al port de Garrucha i carregar guix que ve de les muntanyes de la zona, amb destinació a qualsevol lloc de món. M'han dit que van molt a Turquia, Emirats Àrabs i països d'aquell entorn. A la mateixa àrea marítima s'hi veuen altres barcos que porten carbó a la central elèctrica de Carboneras, perquè el de fora és més barat i de millor combustió. Carboneras deu el nom al carbó, però tiren de material estranger. A la mateixa zona de la foto va haver-hi una dels episodis nuclears més perilloses d'Europa, conegut com l'accident de la bomba atòmica de Palomares. En realitat són uns fets que en…

El mercat del cinisme

En Trump decideix trencar els tractats de no proliferació nuclear amb la Rússia d'avui dia, abans Unió Soviètica, signats a partir de 1987 per Reagan i Gorbatxov. La pretensió de Trump és que Rússia hagi de destinar molts més diners a fabricar armes i de pas amenaçar a Europa per fer emprenyar als americans. Els americans demanaran als europeus que comprin armes i segurament ells ho faran a bon preu, més que tot perquè sempre tenen ofertes d'última hora. L'objetiu és donar rendiment -més encara- al mercat d'armes; després de tants anys convé renovar arsenals plens de petards que ja no estan de moda. Renovar-se o morir, o morir renovant-se i fent caixa, és clar. Trump té molt clar el que vol i se'l veu d'una hora lluny. En canvi, Putin presideix un país que fan coets per anar a la Lluna, d'anada i tornada en poques hores, però són incapaços de fer neveres que funcionin, per posar un cas. Els russos també tenen un bon catàleg per renovar armaris vells i en f…

Brindis del Suprem

El Suprem, la màxima autoritat judicial d'Espanya està gaudint del seu prestigi novament. No només té el sarau de la causa catalana, llarga i feixuga, sinó que ara també té a la resta del país -més o menys- emprenyat. Dicta sentències que contradeixen a les pròpies sentències que havia dictat abans i provoca un caos en els processos de compra-venda d'habitatges. Per acabar-ho de rematar, la situació no es resoldrà fins el 5 de novembre i mentrestant la banca s'enfonsa tres pams cada dia que passa, a més de provocar confusió a tota la gent que vol adquirir alguna propietat i hagi de fer-ho amb hipoteca, o sigui, la immensa majoria. Avui en Peridis en el diari ELPAíS ho dibuixa. Ho penjo perquè la broma és de categoria. No acabem de ser un país normal i el pitjor de tot és que ja hi comencem estar acostumats.

Bandes sonores

Ahir divendres, a la segona de TVE varen passar Mensaka, la primera pel·lícula de Salvador García Ruíz. És un cinta que no és fàcil, té un punt d'intimista però també de cruesa. En el seu any, o sigui 1998 va tenir una bona acollida i va recollir alguns premis. En aquesta pel·lícula hi ha també una banda sonora molt interessant. És de Pascal Gaigne, un francès que també ha tingut un grapat de premis per la seva feina al cinema. Us penjo la banda sonora de Mensaka i si teniu la oportunitat de veure-la molt millor. 

<iframewidth="775" height="425" src="https://www.youtube.com/embed/AvzlRENlT3E" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen>

Preparar el futur

L'Albert Carbonell, President de MIFAS fa un tomb per Girona amb els estudiants de Turisme de la UDG, però tots en cadira de rodes. És una manera d'explicar i entendre ràpidament això de les barreres arquitectòniques i fer una injecció de sensibilitat als que gestionaran el turisme en els propers anys. Segurament s'ho passen molt bé, perquè arribar a les escales de la Catedral de Girona, via Força o qualsevol altre camí i fer-ho assegut en cadira de rodes no és fàcil. Més encara pels que no n'han provat mai cap. És una bona experiència, divertida i didàctica. Se'n recordaran sempre i aquesta és la fórmula que impulsa la gent de MIFAS. Bona feina, preparar a la gent per poder estar preparats pel futur, tant de MIFAS com de la UDG. A les fotos, en alguns moments del circuït. 



L'escoleta de MIFAS

L'escoleta de MIFAS (bàsquet en cadira de rodes) ja està en marxa i el dissabte passat varen guanyar un amistós a Barcelona, 10 a 24 a favor dels nostres. Entrenen un parell de dies a la setmana al Pavelló de Sant Gregori, al costat de Girona i alguns veterans de la casa ensenyen les tècniques als més joves. La cosa funciona i està molt bé que així sigui. Per la seva banda, l'equip del MIFAS de bàsquet sembla que començarà la temporada jugant a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes i també la Lliga Espanyola. Quan tingui més informació la penjaré. Ànims a les tropes de MIFAS i a deixar en bona posició MIFAS i la gent de Girona. Això de l'escoleta és una gran idea per poder tenir cantera pròpia. A can MIFAS hi ha gairebé 5.000 socis, segur que sortirà gent bona i molt bona.




La portera xunga de Catalunya

Originaria d'un partit que va tancar la porta amb el cartell "Tancat per corrupció" Núria de Gispert s'ha convertit amb la portera xunga de la "Nazionaldemocracia"catalana. Fa uns dies la Molt Honorable va dir que Arrimadas hauria d'anar al seu poble. La veritat és que Arrimadas no m'agrada, segurament no la votaré mai i el seu partit em fa més por que caure en un forat de serps, però que jo sàpiga -fins ara- a Catalunya no sobra ningú. Absolutament ningú. No acabo d'entendre aquest estil tant baix de fer política, i tampoc entenc que sigui Núria de Gispert la que s'hagi auto-anomenat urbana d'entrades i sortides. El nou projecte de Demòcrates que forma part la Molt Honorable està plena de polítics enganxats per necessitats estomacals i oportunistes. Ja he mencionat alguna vegada la menciditat del president d'aquesta estranya formació, sorgida d'una Unió Democràtica que en alguns moments de la seva existència va fer de partit po…

Casta Diva Norma Montserrat Caballe

Imatges de Montserrat Caballé interpretant Casta Diva de Norma, a França, país que l'admirava de manera especial. Són de 1974 i només són del final. El públic esclata. És una de les seves millors representacions. Caballé era aclamada a tot el món, no tant a casa seva; coses que passen sovint i en altres coses. Avui toca parlar-ne bé perquè la Caballé ens ha deixat definitivament. La seva obra, les imatges viuran sempre perquè són impressionants. Mai vaig veure-la en directe, no vaig tenir la oportunitat. Els llibres d'història en parlaran com una catalana universal. Era del món, de la música i de l'art, o sigui d'un món molt gran.

Escenificacions

A mi veure gent amb torxes i jugant amb foc no m'agrada massa. El foc sempre és simbòlic, però al final sempre acaba cremant alguna cosa. La història ens demostra que els principals incendis del segle passat varen ser horribles i anaven acompanyats d'una retòrica política perillosa. Ho dic amb tot el meu respecte, sabent que el moviment independentista en general sempre ha estat molt pacífic i tranquil. Entenc que el país viu moments complicats i que les cantonades ideològiques estan molt separades i que costarà molt parlar i entendre's. Jo diria que no hi ha ganes d'entendre's tot i reclamar el diàleg amb veu alta i gruixuda. En fi, els llibres d'història i algunes imatges -ja en color- d'altres èpoques serveixen per saber quins camins no convenen sobrepassar. Jo rebaixaria tons i modificaria algunes escenificacions, que vistes des d'altres països d'Europa poden mal interpretar-se. Tampoc és massa pràctic que a les televisions de tot el món s'…