Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2018

La foto G-20

Aquesta és la foto de la reunió del G-20 a Buenos Aires (Argentina). Mai havíem tingut una foto del G-20 tan lletja i horrible. És el que tenim, és el que hi ha. De tota aquesta tropa no sé a qui salvaria, segurament ben poca cosa. --La Primera ministra britànica té un sidral que és molt difícil d'entendre, d'en Trump no cal dir res, ja està tot dit. Del President xinès només recordar que és el màxim dirigent del país més capitalista i lliberal del món, llàstima que siguin comunistes i que no vulguin saber res de drets humans. Ningú li farà memòria perquè el xinés té deute pública i diners de tots els que surten a la foto i per tant diguem-ne que ho té tot pagat. A primera fila també hi tenim en Putin, que és el més veterà de les reunions aquestes perquè porta 18 anys en el càrrec, jo diria que els seus primers divuit anys, perquè té ganes de ser-hi sempre. En Putin tira d'una democràcia feta a mida, sense discrepàncies, més que tot perquè els seus adversaris són de durta…

Eduard Pujol

El Portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, considera que això de les vagues de diferents professionals de l'administració catalana no és un qüestió essencial. Suposo que des del seu punt de vista té raó, perquè ell pertany a una formació política que governa Catalunya sense cap intenció de governar-la. És més, la prioritat és desgavellar-ho tot i del tot i així fer veure que els problemes del país només passen per una solució, o sigui, la independència.
Eduard Pujol té la independència com a única prioritat i jo no tinc res a dir-hi. Em sembla bé que defensi aquesta postura, només faltaria, però convindria separar de forma clara les idees amb la gestió de les coses, del dia a dia de les administracions que aquesta gent governen. Gestionar la salut pública, l'educació, la seguretat i els serveis socials és un tema molt seriós. La gent de Convergència i Unió ho havia fet, un grapat d'anys per cert. Poden defensar-se les idees a tota màquina i de totes maneres, però é…

Mercats i oportunistes

Llegeixo a la premsa econòmica que la Unió Europea es reserva el dret de vetar inversions dins del seu territori que puguin suposar un amenaça financera o estratègica en determinades empreses, i evitar d'aquesta manera problemes de seguretat. Un exemple seria que de cop i volta un inversos d'un tercer país adquirís de forma agressiva una companyia que sigui de primer ordre; comunicacions, premsa, defensa, energia, etc.. No és una mala decisió, és interessant. El que també s'hauria de fer és posar límits als especuladors borsaris i de mercats que operen a gran velocitat i que alteren de forma considerable la bona marxa de les economies que tenen una arquitectura oberta. La Unió Europea és l'entorn econòmic més obert del món, molt més que Estats Units o d'altres potències.
Entrar a borsa amb accions d'un tercer, enfonsar el mercat i tornar a les accions al propietari és una tècnica molt coneguda i habitual dins de les empreses financeres que es dediquen als merc…

Arrítmies, investigació des de Girona

Us penjo un vídeo molt interessant que parla de les arítmies i la mort sobtada, la relació existent entre aquestes dues problemàtiques. Des de l'IDIBGI hi està treballant, i demana la col·laboració per poder tirar endavant el projecte. És important, és investigació mèdica que s'està fent des de Girona i que pot millorar la vida de milions de persones a tot el món. Per poder-hi col·laborar podeu seguir les indicacions que dóna el vídeo. Moltes gràcies per treballar en aquest camp tant important, gràcies també per estar a la primera línia de treball en temes mèdics i per posar a Girona a través de l'IDIBGI a primera divisió.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Parlament català en hores baixes

Avui s'ha viscut una sessió infantil al Parlament de Catalunya. Dos diputats, un d'ERC i l'altre de Ciudadanos han muntat un numeret insuperable i també insoportable. A càrrec dels ciutadans d'aquest país, dels contribuents, els dos diputats s'han dit no sé què i el President del Parlament ha hagut d'intervenir per fer-los callar. Jo recordo situacions d'aquestes a l'escola de primària, quan feia els primers cursos. Només ha faltat que el President els hagués posat de cara a la paret. La situació és lamentable. Els nostres representants públics haurien de tocar de peus a terra i viure la situació real de la gent que diuen representar. El proper 2019 Catalunya no tindrà pressupost, segurament s'haurà de prorrogar el que ja estava prorrogat i les perspectives econòmiques no són massa brillants. La classe política viu a la seva "bola" i la imatge que donen és pèssima. Els dos personatges implicats no han trepitjat mai cap centre productiu de…

Els murs cauen

Avui fa 29 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Una de les històries més desgraciades d'Europa, que provenia d'una història encara més desgraciada. En un dia com avui la gent va fer caure un mur, que dividia Berlín en dos sectors. Avui queden els testimonis, les històries i moltes fotografies de l'època que va fer-se i de com va caure. Berlín torna a ser la capital alemanya i encara es refà de la seva pròpia història, difícil i complicada. La metàfora en tot cas, serveix per demostrar que els murs cauen i normalment ho fan per sobre dels promotors i constructors. Va caure el mur de Berlín i ho va fer pel damunt del govern pro-soviètic que hi havia a l'Alemanya Oriental. La coneguda com RDA o DDR com diuen els alemanys. Va caure la Alemanya Democràtica perquè no era ni Alemanya ni tampoc democràtica. Era una història horrible que no podia acabar bé més que tot perquè mai va tenir un bon principi. L'any vinent farà 30 anys de la reunificació alemanya i de la transf…

Lisboa via fado

A mi els fado sempre m'han agradat. No sé perquè, teòricament són una cosa més llunyana, però m'hi vaig enganxar gairebé des del primer moment. És un tipus de música nostàlgica, que canta a la gent que no és allà, que està lluny, que se l'espera, que ha de tornar, algun dia. També n'hi ha que són més alegres, però jo sempre els he entès així. Lisboa és la capital del fado i de moltes coses més. M'han passat aquest vídeo des de la capital portuguesa, una ciutat amb un encant especial, a l'espera d'alguna cosa més. Tota la tropa del fado hi surt, gent molt bona, tot i que n'hi ha més. Bona música i bones imatges d'una ciutat que està més propera i que val la pena fer-hi un tomb. El fado és nostàlgia, potser nostàlgia d'alguna cosa que no s'ha viscut, o que està pendent de viure.