Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

Poca categoria

La veritat és que el sainet que ha muntat el govern de Catalunya amb el tema de les pancartes i els llaços grocs ha estat bastant lamentable. Les jugades, anades i vingudes del President Torra han decebut a molta gent, ja no només els que no són independentistes, sinó també aquells que ho són i que han acabat veient que Torra ha fet un ús partidista i poc elegant del càrrec i de la institució que presideix per a tots els catalans. No anem bé, de fa temps. La classe política catalana menysprea absolutament la ciutadania defensant amb totes les urpes la causa del procés, i no dic que no s'hagi de fer, però segurament de qualsevol altra manera. Torra és i de lluny el pitjor President de la història del nostre país i era difícil de superar, però ho ha aconseguit. Els partits d'ultra dreta estan contents amb l'escenografia de Torra supervisada segurament des de Waterloo i això ells també ho saben. Són còmplices de voler crear un escenari que no tingui cap mena de sortida, a mé…

25 anys d'ASPID

Els companys de Lleida fan 25 anys. Han canviat molt les coses a les comarques de Lleida amb la feina dels companys d'aquesta entitat, no només a la capital lleidatana. És una bona ocasió per recordar que hi ha entitats que fan la feina ben feta, que segurament fan la feina que no toca fer-la, i que la fan perquè el govern i les diferents administracions públiques han decidit que el propi col·lectiu fa millor la feina que ells. Si ASPID no hi fos ningú hauria fet el que tocava. Això també passa fora de Girona. Els companys i germans de Lleida també treballen fort i de valent per millorar la vida a les persones amb discapacitat física i ara ja fa 25 anys que ho fan i des d'aquí els meus ànims i les meves felicitacions. Divendres, o sigui demà fan un Acte especial per fer saber a les comarques de ponent que tenen una entitat de primera divisió. Per molts anys!


Les llistes del 28A

Llegeixo a la premsa que Carles Campuzano no serà a les llistes del Pdcat, l'antiga Convergència i Unió o com se'n digui ara mateix. Sembla que Puigdemont té un domini important del partit o del que era aquesta opció política i vol treure's de sobre la gent que pot fer de pont. Carles Campuzano és un home de diàleg, de ponts, de parlar i entendre's, és un polític català amb experiència i amb gran capacitat de negociació. No és l'estil del partit de Puigdemont, no és l'estil de l'expresident i per això cau de les llistes. Puigdemont presenta un grapat de seguidors incondicionals que el permetin bloquejar la política espanyola i assegurar-se la disciplina dels diputats que pugui haver-hi en el Congrés dels Diputats. També és una llista per combatre l'etern enemic, o sigui la gent d'ERC que les enquestes donen com a vencedors a Catalunya, situació que en cas de confirmar-se debilitaria considerablement la seva figura.
Lamento que a Girona s'hagi d…

Ajuntament de Girona, grans idees

Primer gastem un grapat de diners en promocionar Girona. Quan tenim els turistes passejant pels carrers de la ciutat i gaudint de la postal que els hem venut girem la truita. Resulta que els maleïts turistes arriben -molts d'ells- en autocar i aquests s'han d'aparcar en un lloc més o menys proper al lloc que visiten. L'Ajuntament de Girona diu ara que vol que els autobusos dels turistes molesten i que haurien d'anar una mica més lluny. Tenen una estratègia una mica estranya. 
També han potinejat el tema del trenet. Quan governaven els socialistes va posar-se en marxa el trenet turístic de Girona. No havia de ser un negoci per l'Ajuntament. Era una proposta de mobilitat turística simpàtica i eficaç, que funcionava amb èxit en llocs semblants. Els governs de Puigdemont i Madrenas ja se l'han carregat. També volen dinamitar les parades d'artesania que hi ha en el Pont de Pedra, que al meu entendre no hi fan cap nosa. En fi, quan descobreixen que hi ha alg…

Perdent posicions

Girona no està mal considerada com a capital amb una bona qualitat de vida, però ha baixat posicions en els darrers anys. El diari "Expansion" publica l'estudi que ha fet Ivie, en un monogràfic que s'anomena "Las áreas urbanas de España y su calidad de vida". En qüestions econòmiques estem encara en posicions importants, encapçalada per Vitòria (Alaba) i guanyant posicions les dues grans àrees urbanes de Barcelona i Madrid. L'àrea urbana de Girona queda encallada en altres temes, salut i benestar en general. Ja vaig comenta en un altre post, que a Girona no hi ha il·lusió per fer ciutat, per tenir una població ben atesa i amb bona qualitat de vida. El govern municipal i els ajuntaments que envolten la capital no treballen conjuntament, no tenen cap full de ruta per fer àrea urbana i tothom va a la seva. La ciutat de Girona hauria d'estar al davant de les noves propostes, feina que no s'ha fet en els darrers anys. Els governants estan centrats e…

Parlar amb faroles

En aquesta foto és pot veure el President Sánchez parlant amb el President Torra. No sé si està feta a Barcelona o Madrid, en qualsevol cas és igual. La protagonista de la foto, al meu entendre és la farola. Donem molt poca importància a les faroles que hi ha als carrers dels nostres pobles i ciutats, però quan no hi són les trobem a faltar. En aquest cas la farola té el seu protagonisme. Hagués estat molt més profitós parlar amb la farola que amb el President Torra, un home gris que no s'encén ni de dia ni de nit. És un home apagat, que només funciona a través d'un mòdem especial que el té connectat amb Waterloo i que serveix per estar en alguns llocs de cos present. El President Sánchez ja ho sap, però ha estat intentant conversar-hi. No ha servit per a res i per això ara deu ser un simpatitzant més de faroles. Benvingut al club. 

Sentències a favor dels CETS

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat a la Generalitat de Catalunya a pagar 30 milions als Centres Especials de Treball i d'aquesta manera donar compliment a la Llei, cosa que l'administració catalana no va fer durant les convocatòries de l'any 2014 i 2015. La Llei diu que s'ha de pagar el 50 per cent del salari mínim interprofessional a totes les persones que tinguin almenys un 33 per cent de discapacitat. El Govern fa anys que no paga aquest import i decideix pel seu compte pagar el 25 per cent, enlloc del 50. Encara s'han de resoldre les demandes dels anys 2016, 2017 i 2018, però de ben segur que seguiran el mateix camí.

El perjudici que provoquen aquestes prevaricacions del Departament de Treball, Afers Socials i Família dirigit ara per Chakir El Homrani és molt contundent i posa en dubte la viabilitat de molts Centres Especials de Treball i els llocs de treball que aquest sector manté en actiu. Als que estem en aquest món ja sabem que els…

Nivell molt baix

La gent de Ciudadanos ha visitat la població d'Amer, avui dissabte, i què? Doncs res, que la gent d'Amer, alertada de la provocació ha decidit tancar en pany i clau el poble, baixar finestres i persianes i deixar que el mal temps escampi. Em sembla una decisió intel·ligent i tranquil·la. Sap greu que la cap de l'oposició a Catalunya vagi una zona sensible per fer propaganda en un format de provocació que al meu entrendre encara enreda més les coses. L'Arrimadas i els seus han tingut el seu moment de glòria, però és una maniobra errònia. La manera de fer política d'aquest partit és poc elegant, provocadora i els seus estrategues són uns indocumentats. Han tingut el seu instant a la televisió i alguns diran que han estat molt valents de fer-ho. Què esperaven, que la gent d'Amer els esperés amb una forca? La veritat és que la notícia que ara estava llegint és trista, ho és bàsicament pel seu baix nivell i preocupant pensar que aquesta gent pot governar un dia el …

Ready Player One

Un Spielberg futurista i amb molta acció en format de vídeojoc, però en general una pel·lícula ben cosida i amb un final més o menys semblant a les cintes més convencionals. Guanyen els bons amb final típicament americà. Ready Player One és una novel·la que l'Spielberg i el seu equip han portat a la pantalla i està molt ben elaborada. La vida a la terra a l'any 2045. La població viu dins dels vídeojocs que permeten escapar de la vida real per viure-la en un format paral·lel. Un argument que pretén anticipar un futur que tot just comença a treure el cap; ja estem rodejats de jocs i sèries televisives i gran part de població hi fuig corrents en veure que la realitat, diguem-ne real, té poc atractiu. En fi, jo ho he captat així i la pel·lícula ens dibuixa un món molt tecnològic, només cal viure la realitat per dormir, menjar i fer les necessitats més bàsiques. Enmig de tot això les grans empreses tecnològiques són les que dominen l'economia i les necessitats de les persones …

Foto de la situació

Les primeres fotos del judici del Procés són un despropòsit, són històriques, suposo, perquè representen el fracàs absolut de la política espanyola i catalana dels darrers anys. També és lamentable que uns quants donin la cara i d'altres no. El meu respecte pels primers. El Procés no ha dut cap aspecte positiu per Catalunya, tot el contrari, vivim ara mateix en pitjors condicions que fa uns anys i pel que sembla ara mateix vivim millor del que viurem en uns mesos. O sigui que després de tot el que s'està televisant podem arribar a la trista conclusió que res ha servit per a res. Déu n'hi do.
Per acabar-ho de rematar, ahir els partits catalans -no només ells, però especialment ells- varen finiquitar al President Sánchez i això vol dir que tindrem eleccions generals en poques setmanes. Si mirem les enquestes, fins i tot les més tranquil·les podem veure-hi que fàcilment tindrem un govern de dretes format per tres dretes diferents. Espanya a diferència d'altres països eur…

Tot regirat

Aquesta setmana podem ser testimonis de diversos moviments polítics. Pedro Sánchez, president del govern espanyol no té majoria absoluta i per tant requereix suports diferents per poder tirar endavant el pressupost de l'estat pel 2019. Podria governar sense, però suposo que tot té un límit i no pot fer més pròrrogues d'un pressupost que no va fer ell i que era del govern anterior de Rajoy. Aquesta situació pot desencadenar un diumenge 26 de maig com una cita electoral de caràcter estatal, autònomic, europeu i local, o sigui més urnes que mai. 
A Catalunya les coses són idèntiques, però no sembla que Quim Torra el preocupi massa. No crec que hagi dedicat ni cinc minuts de la seva atapeïda agenda per mirar això dels pressupostos. Ell està en una esfera totalment diferent i lògicament superior. Tampoc crec que Puigdemont el preocupi massa aquesta qüestió i no donarà cap ordre a Torra. L'economia catalana no depèn tant del pressupost del govern com si ho fa l'economia esp…

Postals sense color

En el moment de fer aquest escrit m'arriben notícies que en el Barri de Font de la Pólvora han tallat el suministrament d'electricitat. Llegeixo que això passa gairebé cada dia, cap al tard, i no llegeixo enlloc que l'Ajuntament de Girona estigui al cas, o sigui que suposo que és un costum que no preocupa gens ni mica a les autoritats municipals de casa nostra. No és un detall qualsevol, és un problema que s'arrossega de fa un cert temps i és conseqüència de la desconnexió entre Girona i els seus barris més populars, no és només un tall elèctric, és molt més. També fa dies que surten notícies de la inseguretat que es viu en els barris de Sant Narcís i a Santa Eugènia. Els veïns fa molt temps que es queixen però tampoc és un tema que tregui la son a l'Ajuntament. El govern de Girona ha abandonat de fa temps la política d'enganxar els barris amb el centre, de mantenir equilibris entre les diferents zones de la ciutat i que els ciutadans parlin de Girona amb entus…

La integració Laboral, per Pere Tubert, al Diari de Girona

La informació que a Girona s'està construint una residència per a persones grans em dona motiu per escriure i explicar la por que el col·lectiu de persones amb discapacitat física tenim envers la política que fa la Generalitat de Catalunya a l'hora de resoldre el problema residencial. Una opció contrària del que es vol aplicar en la integració laboral. La Generalitat veu bé que les empreses amb ànim de lucre construeixin i gestionin centres Residencials, no en la integració laboral amb el format CET (empreses amb qualificació de Centre Especial de Treball). Els CETs tenen l'obligació de tenir en plantilla un mínim del 70% dels seus treballadors amb una discapacitat reconeguda. Es pretenen eliminar les subvencions a aquelles que tinguin ànim de lucre. Vist així, les conclusions són molt simples. Els actuals governants no apliquen cap ideologia i no tenen un criteri social respecte a això. L'única cosa que importa és no gastar ni un duro. Està clar que les prioritats són …

5.000

La família de MIFAS ja té 5.000 socis. Ja som 5.000, o sigui que felicitats per la xifra, per ser-hi, per la feina que fa i per tot el que ha ajudat durant aquests 40 anys. Avui ho he llegit a les xarxes i és una xifra molt gran si tenim en compte que MIFAS és una entitat gironina, que té pocs socis a fora de les comarques de Girona, (treballa també a l'Alt Maresme) i és l'entitat líder a Catalunya amb número d'afiliacions. Bona feina i content de formar-ne part. La foto tres terribles de la casa, jugadors de bàsquet ensenyant les cames bones i les que no tenen. Gent de primera que ha passejat el nom de la casa i la seva part esportiva per tot arreu. Gràcies per ser-hi.

Ens deixa Isabel Juscafresa

Avui ens ha deixat l'amiga Isabel Juscafresa. Molt abans d'hora, massa. Persona entranyable, molt apreciada pels seus amics, era una activista de totes les causes justes. Formava part de la gran família de MIFAS des dels seus inicis i la portava al cor. Era de Palafrugell, del Baix Empordà, la seva petita pàtria. Era una enamorada de Tamariu i de totes aquelles petites cales que en realitat eren seves, perquè va néixer al costat mateix. Els darrers anys de la seva vida va estar a Girona, a can MIFAS, on també era molt apreciada. Formava part també de l'associació de veïns del barri de Sant Narcís sud, ho feia perquè hi vivia i apreciava tot allò del que ella formava part. 
Pels socis i amics de MIFAS, Isabel Juscafresa i Cama serà un referent per tota la vida, per ser una persona positiva, emprenedora i animadora en moments difícils dins d'aquest el nostre món, que sempre és una mica més complicat que d'altres. La seva pèrdua serà sentida i uns quants la portarem …

Gabilondo Vídeoblog

No hi ha cap matís del que diu aquest prestigiós periodista. Intel·lectual tranquil, amb seny (la part catalana que té) i contundent (la part basca) ens fa un avanç del que potser serà l'any 2019 que està tot pendent d'escriure. Tant de bo s'equivoqui, però amb el personal que tenim en escena el mal teatre està gairebé assegurat. El segueixo sempre amb molt d'interès i m'agrada el que diu i com ho diu,

Louvre

Llegeixo a la premsa que el Louvre és el museu més visitat del món. No en tinc cap dubte, és un dels símbols de la França que en algunes coses tant envegem. El museu està preparat per a persones amb discapacitat, creant diferents recorregut en funció de la problemàtica que cadascú tingui. Els discapacitats físics tenen reservats especials a l'aparcament (el museu està enmig de París) i hi ha descomptes importants. L'entrada al Louvre és gratuït per a discapacitats i per un acompanyant. Fa molts anys que no el visito, no descarto una visita una estona d'aquestes perquè ara en cadira de rodes em serà més fàcil, assegut es pot gaudir sense pressa i fantàsticament.
Parlant de museus, convé recordar que a Girona i comarques tenim el Dalí, exemple d'excel·lència en tots els àmbits, però no amb accessibilitat. No es pot visitar en cadira de rodes, o fer-ho en una versió molt simplificada. Hi hauria solucions de tot tipus, només cal veure la foto que penjo del Louvre i no pod…

Un tronc i una lliçó

Sembla que a la regió de la Champagne a França varen posar una càmera fixa per veure què passava amb aquest tronc natural caigut enmig d'un petit riu. El que s'hi observa és que hi ha un trànsit considerable, de tota mena. Interessant, tothom el fa servir de pont, per anar d'una banda a l'altra de la riba. És una metàfora natural, té la seva lògica, res més. L'any 2019 s'està anunciant com una etapa plena de gent que des d'una banda i l'altra no es volen entendre. Aquestes imatges són pràctiques, relaxants i una bona lliçó per mirar d'afrontar les coses. Un tros de tronc serveix de pont i millora la vida a totes bandes. Prenguin nota. Bon any 2019