Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2019

La integració Laboral, per Pere Tubert, al Diari de Girona

La informació que a Girona s'està construint una residència per a persones grans em dona motiu per escriure i explicar la por que el col·lectiu de persones amb discapacitat física tenim envers la política que fa la Generalitat de Catalunya a l'hora de resoldre el problema residencial. Una opció contrària del que es vol aplicar en la integració laboral. La Generalitat veu bé que les empreses amb ànim de lucre construeixin i gestionin centres Residencials, no en la integració laboral amb el format CET (empreses amb qualificació de Centre Especial de Treball). Els CETs tenen l'obligació de tenir en plantilla un mínim del 70% dels seus treballadors amb una discapacitat reconeguda. Es pretenen eliminar les subvencions a aquelles que tinguin ànim de lucre. Vist així, les conclusions són molt simples. Els actuals governants no apliquen cap ideologia i no tenen un criteri social respecte a això. L'única cosa que importa és no gastar ni un duro. Està clar que les prioritats són …

5.000

La família de MIFAS ja té 5.000 socis. Ja som 5.000, o sigui que felicitats per la xifra, per ser-hi, per la feina que fa i per tot el que ha ajudat durant aquests 40 anys. Avui ho he llegit a les xarxes i és una xifra molt gran si tenim en compte que MIFAS és una entitat gironina, que té pocs socis a fora de les comarques de Girona, (treballa també a l'Alt Maresme) i és l'entitat líder a Catalunya amb número d'afiliacions. Bona feina i content de formar-ne part. La foto tres terribles de la casa, jugadors de bàsquet ensenyant les cames bones i les que no tenen. Gent de primera que ha passejat el nom de la casa i la seva part esportiva per tot arreu. Gràcies per ser-hi.

Ens deixa Isabel Juscafresa

Avui ens ha deixat l'amiga Isabel Juscafresa. Molt abans d'hora, massa. Persona entranyable, molt apreciada pels seus amics, era una activista de totes les causes justes. Formava part de la gran família de MIFAS des dels seus inicis i la portava al cor. Era de Palafrugell, del Baix Empordà, la seva petita pàtria. Era una enamorada de Tamariu i de totes aquelles petites cales que en realitat eren seves, perquè va néixer al costat mateix. Els darrers anys de la seva vida va estar a Girona, a can MIFAS, on també era molt apreciada. Formava part també de l'associació de veïns del barri de Sant Narcís sud, ho feia perquè hi vivia i apreciava tot allò del que ella formava part. 
Pels socis i amics de MIFAS, Isabel Juscafresa i Cama serà un referent per tota la vida, per ser una persona positiva, emprenedora i animadora en moments difícils dins d'aquest el nostre món, que sempre és una mica més complicat que d'altres. La seva pèrdua serà sentida i uns quants la portarem …

Gabilondo Vídeoblog

No hi ha cap matís del que diu aquest prestigiós periodista. Intel·lectual tranquil, amb seny (la part catalana que té) i contundent (la part basca) ens fa un avanç del que potser serà l'any 2019 que està tot pendent d'escriure. Tant de bo s'equivoqui, però amb el personal que tenim en escena el mal teatre està gairebé assegurat. El segueixo sempre amb molt d'interès i m'agrada el que diu i com ho diu,

Louvre

Llegeixo a la premsa que el Louvre és el museu més visitat del món. No en tinc cap dubte, és un dels símbols de la França que en algunes coses tant envegem. El museu està preparat per a persones amb discapacitat, creant diferents recorregut en funció de la problemàtica que cadascú tingui. Els discapacitats físics tenen reservats especials a l'aparcament (el museu està enmig de París) i hi ha descomptes importants. L'entrada al Louvre és gratuït per a discapacitats i per un acompanyant. Fa molts anys que no el visito, no descarto una visita una estona d'aquestes perquè ara en cadira de rodes em serà més fàcil, assegut es pot gaudir sense pressa i fantàsticament.
Parlant de museus, convé recordar que a Girona i comarques tenim el Dalí, exemple d'excel·lència en tots els àmbits, però no amb accessibilitat. No es pot visitar en cadira de rodes, o fer-ho en una versió molt simplificada. Hi hauria solucions de tot tipus, només cal veure la foto que penjo del Louvre i no pod…

Un tronc i una lliçó

Sembla que a la regió de la Champagne a França varen posar una càmera fixa per veure què passava amb aquest tronc natural caigut enmig d'un petit riu. El que s'hi observa és que hi ha un trànsit considerable, de tota mena. Interessant, tothom el fa servir de pont, per anar d'una banda a l'altra de la riba. És una metàfora natural, té la seva lògica, res més. L'any 2019 s'està anunciant com una etapa plena de gent que des d'una banda i l'altra no es volen entendre. Aquestes imatges són pràctiques, relaxants i una bona lliçó per mirar d'afrontar les coses. Un tros de tronc serveix de pont i millora la vida a totes bandes. Prenguin nota. Bon any 2019