Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2019

Perdent posicions

Girona no està mal considerada com a capital amb una bona qualitat de vida, però ha baixat posicions en els darrers anys. El diari "Expansion" publica l'estudi que ha fet Ivie, en un monogràfic que s'anomena "Las áreas urbanas de España y su calidad de vida". En qüestions econòmiques estem encara en posicions importants, encapçalada per Vitòria (Alaba) i guanyant posicions les dues grans àrees urbanes de Barcelona i Madrid. L'àrea urbana de Girona queda encallada en altres temes, salut i benestar en general. Ja vaig comenta en un altre post, que a Girona no hi ha il·lusió per fer ciutat, per tenir una població ben atesa i amb bona qualitat de vida. El govern municipal i els ajuntaments que envolten la capital no treballen conjuntament, no tenen cap full de ruta per fer àrea urbana i tothom va a la seva. La ciutat de Girona hauria d'estar al davant de les noves propostes, feina que no s'ha fet en els darrers anys. Els governants estan centrats e…

Parlar amb faroles

En aquesta foto és pot veure el President Sánchez parlant amb el President Torra. No sé si està feta a Barcelona o Madrid, en qualsevol cas és igual. La protagonista de la foto, al meu entendre és la farola. Donem molt poca importància a les faroles que hi ha als carrers dels nostres pobles i ciutats, però quan no hi són les trobem a faltar. En aquest cas la farola té el seu protagonisme. Hagués estat molt més profitós parlar amb la farola que amb el President Torra, un home gris que no s'encén ni de dia ni de nit. És un home apagat, que només funciona a través d'un mòdem especial que el té connectat amb Waterloo i que serveix per estar en alguns llocs de cos present. El President Sánchez ja ho sap, però ha estat intentant conversar-hi. No ha servit per a res i per això ara deu ser un simpatitzant més de faroles. Benvingut al club. 

Sentències a favor dels CETS

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat a la Generalitat de Catalunya a pagar 30 milions als Centres Especials de Treball i d'aquesta manera donar compliment a la Llei, cosa que l'administració catalana no va fer durant les convocatòries de l'any 2014 i 2015. La Llei diu que s'ha de pagar el 50 per cent del salari mínim interprofessional a totes les persones que tinguin almenys un 33 per cent de discapacitat. El Govern fa anys que no paga aquest import i decideix pel seu compte pagar el 25 per cent, enlloc del 50. Encara s'han de resoldre les demandes dels anys 2016, 2017 i 2018, però de ben segur que seguiran el mateix camí.

El perjudici que provoquen aquestes prevaricacions del Departament de Treball, Afers Socials i Família dirigit ara per Chakir El Homrani és molt contundent i posa en dubte la viabilitat de molts Centres Especials de Treball i els llocs de treball que aquest sector manté en actiu. Als que estem en aquest món ja sabem que els…

Nivell molt baix

La gent de Ciudadanos ha visitat la població d'Amer, avui dissabte, i què? Doncs res, que la gent d'Amer, alertada de la provocació ha decidit tancar en pany i clau el poble, baixar finestres i persianes i deixar que el mal temps escampi. Em sembla una decisió intel·ligent i tranquil·la. Sap greu que la cap de l'oposició a Catalunya vagi una zona sensible per fer propaganda en un format de provocació que al meu entrendre encara enreda més les coses. L'Arrimadas i els seus han tingut el seu moment de glòria, però és una maniobra errònia. La manera de fer política d'aquest partit és poc elegant, provocadora i els seus estrategues són uns indocumentats. Han tingut el seu instant a la televisió i alguns diran que han estat molt valents de fer-ho. Què esperaven, que la gent d'Amer els esperés amb una forca? La veritat és que la notícia que ara estava llegint és trista, ho és bàsicament pel seu baix nivell i preocupant pensar que aquesta gent pot governar un dia el …

Ready Player One

Un Spielberg futurista i amb molta acció en format de vídeojoc, però en general una pel·lícula ben cosida i amb un final més o menys semblant a les cintes més convencionals. Guanyen els bons amb final típicament americà. Ready Player One és una novel·la que l'Spielberg i el seu equip han portat a la pantalla i està molt ben elaborada. La vida a la terra a l'any 2045. La població viu dins dels vídeojocs que permeten escapar de la vida real per viure-la en un format paral·lel. Un argument que pretén anticipar un futur que tot just comença a treure el cap; ja estem rodejats de jocs i sèries televisives i gran part de població hi fuig corrents en veure que la realitat, diguem-ne real, té poc atractiu. En fi, jo ho he captat així i la pel·lícula ens dibuixa un món molt tecnològic, només cal viure la realitat per dormir, menjar i fer les necessitats més bàsiques. Enmig de tot això les grans empreses tecnològiques són les que dominen l'economia i les necessitats de les persones …

Foto de la situació

Les primeres fotos del judici del Procés són un despropòsit, són històriques, suposo, perquè representen el fracàs absolut de la política espanyola i catalana dels darrers anys. També és lamentable que uns quants donin la cara i d'altres no. El meu respecte pels primers. El Procés no ha dut cap aspecte positiu per Catalunya, tot el contrari, vivim ara mateix en pitjors condicions que fa uns anys i pel que sembla ara mateix vivim millor del que viurem en uns mesos. O sigui que després de tot el que s'està televisant podem arribar a la trista conclusió que res ha servit per a res. Déu n'hi do.
Per acabar-ho de rematar, ahir els partits catalans -no només ells, però especialment ells- varen finiquitar al President Sánchez i això vol dir que tindrem eleccions generals en poques setmanes. Si mirem les enquestes, fins i tot les més tranquil·les podem veure-hi que fàcilment tindrem un govern de dretes format per tres dretes diferents. Espanya a diferència d'altres països eur…

Tot regirat

Aquesta setmana podem ser testimonis de diversos moviments polítics. Pedro Sánchez, president del govern espanyol no té majoria absoluta i per tant requereix suports diferents per poder tirar endavant el pressupost de l'estat pel 2019. Podria governar sense, però suposo que tot té un límit i no pot fer més pròrrogues d'un pressupost que no va fer ell i que era del govern anterior de Rajoy. Aquesta situació pot desencadenar un diumenge 26 de maig com una cita electoral de caràcter estatal, autònomic, europeu i local, o sigui més urnes que mai. 
A Catalunya les coses són idèntiques, però no sembla que Quim Torra el preocupi massa. No crec que hagi dedicat ni cinc minuts de la seva atapeïda agenda per mirar això dels pressupostos. Ell està en una esfera totalment diferent i lògicament superior. Tampoc crec que Puigdemont el preocupi massa aquesta qüestió i no donarà cap ordre a Torra. L'economia catalana no depèn tant del pressupost del govern com si ho fa l'economia esp…

Postals sense color

En el moment de fer aquest escrit m'arriben notícies que en el Barri de Font de la Pólvora han tallat el suministrament d'electricitat. Llegeixo que això passa gairebé cada dia, cap al tard, i no llegeixo enlloc que l'Ajuntament de Girona estigui al cas, o sigui que suposo que és un costum que no preocupa gens ni mica a les autoritats municipals de casa nostra. No és un detall qualsevol, és un problema que s'arrossega de fa un cert temps i és conseqüència de la desconnexió entre Girona i els seus barris més populars, no és només un tall elèctric, és molt més. També fa dies que surten notícies de la inseguretat que es viu en els barris de Sant Narcís i a Santa Eugènia. Els veïns fa molt temps que es queixen però tampoc és un tema que tregui la son a l'Ajuntament. El govern de Girona ha abandonat de fa temps la política d'enganxar els barris amb el centre, de mantenir equilibris entre les diferents zones de la ciutat i que els ciutadans parlin de Girona amb entus…