Aquesta setmana podem ser testimonis de diversos moviments polítics. Pedro Sánchez, president del govern espanyol no té majoria absoluta i per tant requereix suports diferents per poder tirar endavant el pressupost de l'estat pel 2019. Podria governar sense, però suposo que tot té un límit i no pot fer més pròrrogues d'un pressupost que no va fer ell i que era del govern anterior de Rajoy. Aquesta situació pot desencadenar un diumenge 26 de maig com una cita electoral de caràcter estatal, autònomic, europeu i local, o sigui més urnes que mai.
A Catalunya les coses són idèntiques, però no sembla que Quim Torra el preocupi massa. No crec que hagi dedicat ni cinc minuts de la seva atapeïda agenda per mirar això dels pressupostos. Ell està en una esfera totalment diferent i lògicament superior. Tampoc crec que Puigdemont el preocupi massa aquesta qüestió i no donarà cap ordre a Torra. L'economia catalana no depèn tant del pressupost del govern com si ho fa l'economia espanyola del pressupost del govern central. La situació és semblant, però amb algunes diferències. Més enllà d'això, a Catalunya tenim un grapat de problemes que calen solucions que en la majoria dels casos passa per tenir diners. L'atenció a persones amb discapacitat n'és una d'elles, hi hauria a més una llarga llista de temes que requereixen que el govern de Catalunya governi i prengui decisions. El país està aturat políticament, a l'espera de com comença o acaba la judicialització de tot el Procés en el que tots hi estem enfangats. Potser caldria que els polítics catalans, sense pressupost, sense ganes de fer res s'apuntin també al 26 de maig i així el poble pugui elegir gent que tingui ganes de governar i tinguem algú que porti el volant de Catalunya, sense comandaments a distància i amb mala punteria. En fi, tot està molt regirat.
Comentaris