Ves al contingut principal

Entrades

Després de la pluja

Després de tants dies amb forta calor, avui a Girona hem tingut un dia de pluja. Després, al capvespre, fent un tomb pel barri, o sigui el Parc Central he fet aquestes fotografies amb el mòbil. Girona després de la pluja. Ara refresca una mica, jo diria que les pluges ja s'han acabat i haurem d'esperar alguns dies, de manera que l'estiu continua. 



Entrades recents

Aretha Franklin - Rolling in the Deep

Tot el món ja coneix la notícia de la mort d'Aretha Franklin, avui als 76 anys a la seva ciutat, Detroit, als Estats Units. Amb ella perdem una veu, la veu, i moltes altres, les de la conquista dels drets civils, la de la bona gent i la de tots els que lluiten per viure en un món més just, o sigui, que no sigui tant difícil. Estarà sempre amb nosaltres, descansi en pau.

Multes a la banca

Més enllà de que als Estats Units estiguin en hores baixes per tenir al capdavant a Trump, també cal aplaudir-los quan en passa alguna cosa interessant. Avui a la premsa escrita i digital informa que han multat a Royal Bank of Scottland (RBS) amb més de 4.300 milions de dòlars per haver estafat als seus clients i usuaris. No és la primera multa que posen, n'hi han hagut un grapat i totes de quanties semblants. Aquí a Espanya ningú ha dit res de la crisi que va viure la banca i especialment els seus clients. Ni el Banc d'Espanya ni el govern, ni cap altra autoritat ha castigat a la banca (caixes d'estalvis incloses) per les seves pràctiques. Ben al contrari, han estat premiades, sobretot aquelles que varen rebre un grapat de milions per no tancar portes. Les distàncies a vegades són horribles i aquest cop n'és un d'aquells que fa ràbia que les financeres no estiguin supervisades amb lupa i es demanin responsabilitats. La multa de 4.300 al RBS és un bona bufetada pe…

Aretha Franklin Performance At White House 2015.

Arriben males noticies sobre l'estat de salut d'aquesta Gran Senyora, ArethaFranklin. Esperem que es recuperi com més aviat millor. És un símbol, és una veu, són moltes coses juntes. És la representant de l'Amèrica més lluitadora, de la que ha combatut el racisme, el masclisme i manca d'oportunitats. És també i sobretot la bona música i el bon gust. Barack Obama va convidar-la a la Casablanca a fer una actuació -el vídeo que penjo- brillant, històrica. Ara mateix a la Casablanca estan tocant les hores més baixes d'un país que ha estat el més important del món. Si l'Aretha marxa serà encara més complicat tornar-ho a ser, tot i que Trump s'hi esforça cada dia per tenir un món pitjor i difícil de viure-hi. Sempre ens quedarà la bona música i les imatges aquestes ens demostren que es pot arribar lluny, molt lluny, sobretot ara que estem tant escassos de gent amb categoria.

Erdogan i Trump

L'Erdogan i en Trump que són de la mateixa marca ara s'han emprenyat. La qüestió és que en Trump diu que l'Erdogan ha de tornar un predicador evangelista que està en una presó de Turquia i l'Erdogan demana a Trump que entregui a Turquia un imam que es veu que és un conspirador contra el seu règim. O sigui una olla de cols. En realitat o la realitat és que Turquia és massa amic dels russos que són precisament els mateixos que varen col·laborar en dur a Trump a la Casablanca, és a dir, una altra olla de grills. Els americans diuen que donen suport als combatents del Kurdistan perquè tenen més bona puntaria contra l'estat islàmic, però els turcs no volen saber res dels kurds, que són una mena d'emprenyadors, a la catalana per entendre'ns.
Turquia i els Estats Units són socis de fa molts anys. Era una manera d'estar a les portes de l'antiga Unió Soviètica fent veure que no hi eren i a partir d'allà tot tipus de negocis i estratègies compartides. Tu…

La casa amb escales

La casa de la República -que no sé qui la paga- té barreres arquitectòniques. És una casa molt eixerida i està en una de les millors zones de la capital belga (a les afores) però he d'admetre que és elegant i sembla que molt funcional. No m'hi han pas convidat, però em penso que ho tinc malament per anar-hi. Veig que a l'entrada hi ha un grapat d'escales i el que no es veu, ni tampoc ensenyen, no té pinta de ser massa accessible. No pateixo per mi, ho dic bàsicament per quan hi vagi el nou president del PdCat que va en cadira de rodes. No ens han ensenyat el garatge, suposo que és l'alternativa pels que anem en cadira. En fi, la Casa de la República de moment no és accessible. No sabem si això serà un preludi de la República que ens proposen, potser és un avanç de situació. Admeto que hi ha dificultats per trobar vivendes accessibles, això és un dels problemes que la discapacitat té a Catalunya, però també suposem que la classe política ha de donar exemple, encara…

Els nous balls polítics

El passat cap de setmana va haver-hi dues grans reunions polítiques, importants des del meu punt de vista. El Partit Popular va elegir a Pablo Casado com a President del partit i per tant com la nova cara  dins de l'espai polític espanyol. He llegit que és un cop de volant a la dreta, no ho sé, s'haurà de veure, però sembla que és un vailet que tira de manual i ha sortit a escena amb el típic programa de dretes dreta. A Catalunya l'atenció estava posada en la gent del PdCat o com es diguin. Puigdemont va sortir-se'n perfectament, més enllà del que diguin els mitjans. El nou partit de Convergència passa de pantalla i gira també a la dreta, a la dreta unipersonal de Carles Puigdemont que en el seu auto-exili deu haver llegit també alguns manuals. L'estil Puigdemont és el nou estil que domina els nous populismes d'Europa, que no es poden criticar perquè pots ser proclamat un anti-patriota. Puigdemont liquida CDC i el PDcat i endega un nou projecte que ha d'ab…

49 anys sense el tren d'Olot

Fa 49 anys que en aquesta estació no hi arriba cap tren, o millor dit, és just el temps que fa que el Tren d'Olot va ser clausurat. Una obra immensa que va ser feta amb capital britànic i que posteriorment l'estat espanyol va quedar-se en un mal moment, suposo. Olot i la seva comarca va quedar despenjada dels avanços ferroviaris d'aquest país. Des de llavors, a la província de Girona no s'ha fet ni un quilòmetre de vies normals per poder comunicar els pobles petits, ben el contrari del que han anat fent els països avançats que tant admirem. El tren d'Olot està en el record de la gent gran de pobles com les Planes d'Hostoles, Amer i el propi Olot. Va haver-hi en aquella temporada, o sigui el 1969 un grapat de promeses que avui dia, el 2018 encara s'han de completar. Suposo que no era viable, però hi ha molta gent que diu que ara seria un atractiu molt potent. Ja no ho podrem saber mai. L'estació de Girona està reformada perquè és un edifici de l'Aju…

País de focs

Informacions diverses i suposo que molt interessades de premsa espanyola, especialment a la digital ens expliquen que el Rei emèrit és el que ja sabíem que era, però a més, ens donen detalls que afirmen que té una gran fortuna, d'un grapat de milions d'euros que provenen de comissions per operacions a països diguem-ne amics. L'Arabia Saudita n'és un dels implicats, per tant, cap novetat especial, però la informació cada vegada és més precisa i comença a generar problemes de caràcter institucional. No sabem qui hi ha al darrere de tota aquesta història, més enllà dels diaris que ho publiquen i també aquells que no ho publiquen. A vegades les notícies tenen molt d'interès quan precisament no se'n parla a determinats mitjans.
L'estat espanyol està preparat per resoldre una crisi de caràcter institucional de primer ordre? -Aquesta és la pregunta, i segurament la resposta és que no ho està. S'ha creat entorn a la Casa Real espanyola un cert papanatisme que …

Canal de Midi a Carcassonne

Un parell de dies a Carcassonne, a l'Occitània, o sigui aquí al costat. La zona té un encant especial pel paisatge, però a mi sempre m'ha fascinat el Canal de Midi. És una obra feta el segle XVII i actualment és Patrimoni de la Humanitat. Proper a Carcassonne hi ha una altre municipi que té encant especial, Castelnaurady, no crec que sigui un lloc amb massa gent, el Canal allà hi regna especialment. Us penjo un parell de fotos. L'escapada es pot fer amb molta comoditat perquè no està lluny i en tota la zona hi ha gran varietat de llocs per passar-hi la nit. És un zona turística sense aglomeracions amb horaris que no són del tot francesos, vull dir que pots menjar a les dues de la tarda sense que tanquin barraca, suposo que quan no és estiu les coses són una mica diferents. Des de Girona uns 200 quilòmetres aproximadament i per vies ràpides.





Cursa Solidària

Aquest cap de setmana i en concret diumenge 15 hi ha una cursa a Sant Pere Pescador a benefici de MIFAS i de l'associació de paràlisi celebral. Es tracta de la primera Cursa Freekend per la Inclusió i tothom s'hi pot apuntar, existint diferents categories. Hi ha la possibilitat de participar-hi fent un quilòmetre i una altra de cinc. Els preus són absolutament populars i està pensada perque hi vagi tothom, amics, simpatitzants, companys, gent que fa curses i gent que fa poques curses. També pels que no en fan mai cap. Un quilòmetre el fa tothom sense massa problemes. Els beneficis van a MIFAS i a la Federació FEPCCAT. Tot això ho mou la gent de Freekend Costa Brava, podeu entrar a la seva web per rebre'n més informació i també a l'habitual de MIFAS.

Ajudes a la discapacitat a Catalunya

Les ajudes de la Generalitat de Catalunya per les persones amb alguna discapacitat són graciables. O sigui, que han de tenir gràcia. Gràcia era la que tenia Vittorio De Sica fent aquesta escena que podria molt bé representar el Departament de Afers Socials de casa nostra. Quatre especuladors de Milán sortegen un pollastre pels pobres de les afores. Graciable també. L'escena és dels anys 50, però les polítiques que es fan aquí són les mateixes. Podríem fer un vídeo de Milacoro a Milano en una versió catalana i amb gent discapacitada. Seria horrible, però seria autèntic. La pel·lícula té aquella gràcia tan desgraciada que els italians sabien explicar tan bé. La loteria del pollastre podria dir-se la Loteria de les ajudes a la discapacitat. Nosaltres el podríem fer en color i HD, i el pitjor de tot, en versió real. 

Reservats PMR

Els francesos ho senyalitzen de forma molt clara i contundent. Aquí això comença a passar, però anem uns anys enrederits, però ja va arribant. A França també hi ha senyals que diu el preu de la multa que s'haurà de pagar si aparques en un lloc reservat per a persones amb mobilitat reduïda, en cas de no ser-ho, és clar. A Girona va proposar-se aquesta mesura i els tècnics de l'Ajuntament varen considerar que era una mesura massa forta. No podem anar tant forts, varen dir. La qüestió és avançar en el respecte. Ara tots els col·lectius diferents demanen respecte i aquest corrent ens ve bé, però cal ser més contundent amb les mesures i les lleis. La pèrdua de punts i unes multes una mica més altes ajudarien a que tots aquests espais reservats estiguessin lliures de pirates i gent mal educada. Els francesos ja se sap, però algunes idees haurien d'arribar aquí amb una mica més de rapidesa.

Cràter públic

La Generalitat de Catalunya ha pagat -llegeixo- 1,6 milions d'euros per l'adquisició del cràter del Volcà de Santa Margarida, dins del terme municipal de Santa Pau. No sabem qui eren els propietaris, les notícies no ho diuen, però a mi em sembla que han fet un gran negoci. Què s'hi pot fer en un cràter que està dins d'una zona protegida i a més és zona verda i rústica? Doncs jo crec que no s'hi pot fer res, perquè cap administració pública donaria permís per fer-hi res. Llavors, si no s'hi pot fer res, quin valor té, a més del simbòlic i de la cosa rústica i ecològica? Doncs, sóc dels que penso que té un preu simbòlic i rústic, o sigui un paper que digui moltes gràcies i les despeses de desplaçament. 
Algú ha cobrat 1,6 milions d'euros per vendre un cràter que teòricament no s'hi podia fer res. És una notícia semblant a la d'algun veí que l'hi ha tocat la primitiva, o sigui que sense tenir res que tingui cap importància acabes fent un negoci d&…

Bruta i molt cara

Avui surt publicat a diversos mitjans -especialment els d'informació econòmica- que Girona és una de les capitals espanyoles amb l'impost de béns immobles més car. Aquí s'aplica el 0,907 per cent del valor cadastral i només ens supera Lleida i Tarragona. Ja sabíem que això era més o menys així, però no estava al cas de que estàvem tant amunt. Decebedor. Critiquem amb força els impostos que ens passa Espanya i després ens descuidem de criticar els que passa l'Ajuntament. Està entre les ciutat més cares no és cap privilegi, és un càstig, més que tot perquè els pobres de Girona ho són més que els que també ho són i viuen en altres llocs. I a més de bruta, el post de fa uns dies deia que Girona està més bruta i deixada que mai. És una crítica política, segurament sí, però si no ho estigués tant no podria ser-ho. 
L'IBI enguany s'ha apujat després d'estar congelat durant molt temps. Fins i tot Puigdemont va respectar els preus, però l'any 2018 ja no podien …

Girona, molt bruta

Girona mai ha estat una ciutat massa neta. Mai. Ho dic clarament, perquè no es digui que és una qüestió política. En certa manera ho és, però aquest tema no hauria de ser-ho. En qualsevol cas Girona està més bruta que mai. Va haver-hi una temporada que els barris de l'entorn de la ciutat eren bruts; ara ja és tota la ciutat. Davant de l'estació de Girona, epicentre de la ciutat la brutícia s'acumula i el vent i la pluja fan el que poden. L'escombren un cop al mes i fins i tot molt menys. He fet un tuït perquè avui la brutícia superava la mitjana. Caldrà treure les escombres, vull dir les escombres dels ciutadans. No hi ha cap problema per part meva, amb la cadira de rodes faré el que podré, però alguna cosa faré. El que també hauria de fer és deixar de pagar les taxes de l'Ajuntament de Girona si això continua així. La veritat és que a part de pena hi ha alguns moments que fa fàstic. Per cert, i això sí que és política, Girona està entre les més cares de l'est…

La convocatòria de sempre

Estem a l'any 2018 i la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Treball i Afers Socials treu una convocatòria d'ajudes per a persones amb discapacitat. El pressupost total màxim és de 2,5 milions d'euros, o sigui que amb aquesta quantitat han de donar cobertura a les peticions dels ciutadans de Catalunya que demanin aquest tipus d'ajut. Recordo un any, amb el President Maragall al govern que va haver-hi 18,5 milions d'euros i no varen haver-hi prou diners per resoldre les peticions que havien entrat. No sé com estirar 2,5 milions d'euros, però la sensació és que és un programa que no serveix per gairebé res, per gairebé ningú. Els requisits són tant miserables que són del tot impresentables.
No s'ha entès mai que les persones amb discapacitat requereixen una línia d'ajuts que siguin personalitzats, que s'ajustin a les necessitats de cada sol·licitant. Com pot adaptar-se un domicili si els barems que demanen és per a gent que no té dine…

Tancar i reposar

El Valle de los Caídos no hauria de ser cap orgull per a ningú. És una espècie de piràmide en honor al dictador Franco i el fundador d'allò que en el seu moment va anomenar-se Falange Española. Sembla que hi ha les restes de 34.000 persones que varen morir a la Guerra Civil Espanyola, el fet històric més vergonyós de la nostra història. Les guerres civils duren 200 anys o més perquè arrosseguen a tot un país a la ruïna. Espanya va ser el laboratori de les guerres que vindrien més endavant i el país va enfonsar-se fins arribar a baix de tot. La guerra civil és un fet que s'hauria d'estudiar de forma obligada i saber-ne els orígens i les conseqüències. Més que tot per no tornar-hi i per demostrar que les guerres civils són encara pitjors que les guerres diguem-ne convencionals. 
Avui, 80 anys després encara arrosseguem els discursos dels que la varen guanyar i els que la varen perdre. En realitat la vàrem perdre tots perquè després de la guerra és va patrocinar la ignorànci…

Kangoo Jumps Ukraine, amb Ruth Vela

Aquí tenim a la nostra Ruth Vela en un anunci d'Ucraïna, promocionant el Kangoo Jumps i fent una demostració del seu us jugant a bàsquet. Bon anunci, les dues atletes estan esplèndides i demostren que amb els Kangoo es poden fer un grapat d'esports. A casa nostra tot aquest concepte està entrant precisament de la mà de Ruth Vela, a través de les diferents competicions que participen, gairebé totes internacionals, sent ara mateix les Campiones del Món. Coses que passen a cala Ruth Vela Gym de Girona. Fantàstica Ruth!

L'Oficina 39

Ahir al vespre, en el "30 minuts" de TV3 varen passar el documental sobre Corea del Nord, anomenat "L'Oficina 39" que és precisament -o això sembla- l'encarregada de recaptar divises a la resta del món per mantenir el règim d'aquell país. A través de diverses empreses paral·leles i sempre a esquenes del poble, l'oficina 39 administra en secret, els negocis que fan els màxim dirigents, o sigui la família Kim, en una de les dictadures més fosques del planeta. A més de la corrupció sistemàtica del règim, també hi ha la corrupció dintre de la mateixa corrupció i els que paguen tot això són els milers de treballadors nord-coreans que són enviats a treballar fora del país. Els diners serveixen perquè uns quants visquin com reis en un país que hi ha gana i per promocionar unes elits que permetran a Corea del Nord poder ser una potència nuclear i crear una situació privilegiada amb pretensió de poder seure's amb els Estats Units. La maniobra serveix pe…

Negocis mortals

Llegeixo avui a la Vanguardia la crònica del bombardeig d'una ciutat iemení i la crisi humanitària que pot provocar el conflicte. L'Arabia Saudita i els Emirats Àrabs Units bombardegen des de fa un cert temps el seu país veí i les causes són diverses, però difícils d'entendre. El que sí sabem és que un dels grans proveïdors d'armes d'aquests països és l'estat espanyol, a més no pas d'ara, ja fa temps que són grans clients. Llavors és quan la vinyeta del Roto d'avui ens cau al damunt i ningú gosa dir res. Som responsables de les crisis humanitàries que després ens toca administrar. Tot plegat fa massa pudor, però hauríem de poder exigir una mica de seriositat en això de vendre coses per matar a la gent. És un negoci vergonyós i seria millor no dedicar-hi temps. Són els negocis mortals i Espanya en això és un país de primera divisió.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

El telèfon

La foto demostra que tenim un nou govern. Encara que només sigui pels colors diversos que s'hi veuen. La presentació per entregues ens ha tingut entretinguts tota la setmana, fins arribar a la foto final que és aquesta, la que penjo i que surt publicada a tot arreu. Els dies passen i el govern haurà d'entrar a resoldre els problemes principals del país, que encara continuen sent els mateixos que fa una setmana, quinze dies, tres mesos. Catalunya i l'economia són les dos temes que s'han de resoldre amb eines de precisió, o sigui cirurgia fina. De moment bones vibracions, pel meu gust alguna excepció, però caldrà veure la feina i els resultats. En pocs dies han rebaixat la tensió catalana i els governs diuen que parlaran. Parlar és senzill, entendre's una mica més difícil. Avui els presidents de Catalunya i Espanya s'han telefonat i és la gran noticia del dia; ja tenen una cosa en comú; un telèfon amb línia i cobertura, és força més del que hi havia fa només uns…

Accessible Japan

Alguns consells d'accessibilitat que Joan Pahisa dóna en un bloc especialitzat en el tema. És la versió original i si voleu passar-ho al català o castellà podeu tirar de traductors automàtics, convé tenir en compte que les versions traduïdes de forma automàtica sempre poden tenir alguns errors d'interpretació. Per la gent que vol anar al Japó és important tenir en compte aspectes que Joan Pahisa explica en aquestes orientacions.  

Hi everyone! I’m Joan and a few months ago I decided to move to Osaka to study Japanese. I had been working really hard on my thesis these past few years back in Spain, aside from a few other projects, and after finishing it I found a window to follow one of my childhood dreams. Since I remember, I’ve always been interested in Japan. Back then I was captivated by big cities and the idea of once living in one. I guess that having mobility impairments really made me appreciate places where everything was at hand. But then I also like nature and histor…

Puigdemont i la zona blava de Girona

La pèrdua de la gestió de la zona blava de MIFAS a la ciutat de Girona va ser un cop de pal important. Avui en parla en Jordi Xargayó, director del Diari de Girona. Ho fa explicant que aquesta qüestió és una de les perles que l'alcalde Puigdemont va deixar a la ciutat i que avui, uns anys després encara que no en tenim l'aigua clara. Tot això ha sorgit a partir de la reclamació que l'Ajuntament de Girona fa a l'empresa concessionària que va guanyar el concurs després de fer una baixa temerària i abandonés la gestió per causes també desconegudes. Ara la ciutat de Girona reclama 70 mil euros a l'empresa que estranyament va guanyar, quantitat que dubto molt que mai arribi a cobrar. L'altre sainet va ser que aquesta empresa té la seva seu a Madrid, desbancant a la proposta que MIFAS -una entitat ben gironina i catalana- havia presentat. Ara mateix la gestió la porta directament l'Ajuntament, un altra disbarat, incapaços de ser coherents amb les moltes resoluci…

Puigdemont i les zones blaves, per Jordi Xargayó al DDGI

El pas de Carles Puigdemont per l´alcaldia de Girona va deixar autèntiques perles que no s´han analitzat prou per les circumstàncies que van envoltar la seva precipitada sortida. Una de les més forassenyades, per definir-ho suaument, va ser retirar la gestió de les zones blaves a una entitat social com Mifas per atorgar-la a una multinacional de Madrid, Setex Aparki. Ho vaig criticar en el seu dia i el temps m´ha donat la raó. El consistori va vendre el canvi com el resultat d´un concurs públic. Mifas –van explicar– era millor en la proposta tècnica, però l´empresa madrilenya era superior en l´econòmica. Una altra societat, Saba, va titllar de «baixa temerària» l´oferta de Setex Aparki. Amb el temps, s´ha vist que era veritat. Però el problema real era que l´Ajuntament de Girona va primar una suposada millor oferta econòmica d´una multinacional de Madrid en perjudici d´una entitat social que va ser pionera en la inclusió social dels discapacitats; una entitat, a més, que gaudia d´una s…

President i President

No hi ha mals que cents anys duri. L'etapa Rajoy s'ha acabat, al menys de moment. Sánchez Castejón és el nou president del govern espanyol i comença una temporada política nova amb tot de temes vells al damunt de la taula. No sabem com anirà. segur que serà moguda, més que tot perquè Sánchez no té majoria ni la tindrà a curt termini. La nota positiva és que neutralitza la gent de Ciudadanos que no sabem de què van, però no crec que aportin res de nou, res de bo. Això sol, encara que només sigui això, ja val la pena. Rajoy és un parlamentari brillant, de la poca gent que pots escoltar al Congrés, encara que digui coses que no agradin. L'estil Rajoy és dels que faran història. Ha governat segons la seva ideologia però l'han tirat per la borda perquè ell era el capità d'un barco de pirates, el que s'havia convertit el Partit Popular. La pirateria corrupte no era ben bé de la seva marca, eren marques anteriors com la d'Aznar que tocava arrossegar. Ell des del …

Zona blava de Girona

Carta que ha publicat Albert Carbonell a la web de MIFAS en relació a la pèrdua de la gestió de la zona blava de la ciutat de Girona l'any 2013 i que encara porta cua. Bona reflexió i grans misteris. Potser algun dia sabrem la veritat. Penjo la carta que el President de MIFAS ha publicat a la web de l'entitat. ALBERT CARBONELL, PRESIDENT DE MIFAS.----En el ple d’aquesta setmana s’ha acabat aprovant una reclamació de més de 75.000 € a l’empresa de Madrid per incompliment i a més s’exigeix que desmuntin els 300 sensors d’aparcament que van oferir. Tranquils, seran ràpids al desmuntar ja que no en van col·locar gairebé cap. Ara, s’haurà de veure si els dos cotxes que van oferir s’han quedat a l’ajuntament o no. O on són totes les senyals verticals que van prometre entre d’altres coses. En el seu dia, a alguns els va semblar que les crítiques de MIFAS amb aquest concurs eren degut a “l’emprenyamenta” d’haver-lo perdut. I no, no era així. Era perquè ja vam veure que aquí hi havia c…

L'hora dels herois

Un immigrant africà surt corrents del mig del carrer i puja un edifici de quatre plantes per salvar a una criatura que estava a punt de matar-se. Ho fa a una velocitat desconeguda, d'una manera exemplar i deixa a tothom a la boca oberta. Un heroi. A França han descobert un heroi aquesta setmana. Era un ciutadà il·legal (ja m'explicaran com pots ser una persona il·legal) i el govern francès en un atac d'oportunisme l'han rebut com el que realment és, un heroi. El que passa és que d'herois n'hi ha cada dia, però no sempre tenen una càmera que ho gravi i que després de penjar-ho a la xarxa ho sigui més que els altres. El noi va fer el que havia de fer i va fer-ho molt bé i és mereix el màxim reconeixament possible. Els polítics francesos que van curts de moments estel·lars han fet servir el moment per donar-li papers, feina i el que faci falta i així poder-s'hi retratar del tort i del revès. Jo hi estic d'acord, però insisteixo que d'herois n'hi h…