Passa al contingut principal

Entrades

Poca categoria

La veritat és que el sainet que ha muntat el govern de Catalunya amb el tema de les pancartes i els llaços grocs ha estat bastant lamentable. Les jugades, anades i vingudes del President Torra han decebut a molta gent, ja no només els que no són independentistes, sinó també aquells que ho són i que han acabat veient que Torra ha fet un ús partidista i poc elegant del càrrec i de la institució que presideix per a tots els catalans. No anem bé, de fa temps. La classe política catalana menysprea absolutament la ciutadania defensant amb totes les urpes la causa del procés, i no dic que no s'hagi de fer, però segurament de qualsevol altra manera. Torra és i de lluny el pitjor President de la història del nostre país i era difícil de superar, però ho ha aconseguit. Els partits d'ultra dreta estan contents amb l'escenografia de Torra supervisada segurament des de Waterloo i això ells també ho saben. Són còmplices de voler crear un escenari que no tingui cap mena de sortida, a mé…
Entrades recents

25 anys d'ASPID

Els companys de Lleida fan 25 anys. Han canviat molt les coses a les comarques de Lleida amb la feina dels companys d'aquesta entitat, no només a la capital lleidatana. És una bona ocasió per recordar que hi ha entitats que fan la feina ben feta, que segurament fan la feina que no toca fer-la, i que la fan perquè el govern i les diferents administracions públiques han decidit que el propi col·lectiu fa millor la feina que ells. Si ASPID no hi fos ningú hauria fet el que tocava. Això també passa fora de Girona. Els companys i germans de Lleida també treballen fort i de valent per millorar la vida a les persones amb discapacitat física i ara ja fa 25 anys que ho fan i des d'aquí els meus ànims i les meves felicitacions. Divendres, o sigui demà fan un Acte especial per fer saber a les comarques de ponent que tenen una entitat de primera divisió. Per molts anys!


Les llistes del 28A

Llegeixo a la premsa que Carles Campuzano no serà a les llistes del Pdcat, l'antiga Convergència i Unió o com se'n digui ara mateix. Sembla que Puigdemont té un domini important del partit o del que era aquesta opció política i vol treure's de sobre la gent que pot fer de pont. Carles Campuzano és un home de diàleg, de ponts, de parlar i entendre's, és un polític català amb experiència i amb gran capacitat de negociació. No és l'estil del partit de Puigdemont, no és l'estil de l'expresident i per això cau de les llistes. Puigdemont presenta un grapat de seguidors incondicionals que el permetin bloquejar la política espanyola i assegurar-se la disciplina dels diputats que pugui haver-hi en el Congrés dels Diputats. També és una llista per combatre l'etern enemic, o sigui la gent d'ERC que les enquestes donen com a vencedors a Catalunya, situació que en cas de confirmar-se debilitaria considerablement la seva figura.
Lamento que a Girona s'hagi d…

Ajuntament de Girona, grans idees

Primer gastem un grapat de diners en promocionar Girona. Quan tenim els turistes passejant pels carrers de la ciutat i gaudint de la postal que els hem venut girem la truita. Resulta que els maleïts turistes arriben -molts d'ells- en autocar i aquests s'han d'aparcar en un lloc més o menys proper al lloc que visiten. L'Ajuntament de Girona diu ara que vol que els autobusos dels turistes molesten i que haurien d'anar una mica més lluny. Tenen una estratègia una mica estranya. 
També han potinejat el tema del trenet. Quan governaven els socialistes va posar-se en marxa el trenet turístic de Girona. No havia de ser un negoci per l'Ajuntament. Era una proposta de mobilitat turística simpàtica i eficaç, que funcionava amb èxit en llocs semblants. Els governs de Puigdemont i Madrenas ja se l'han carregat. També volen dinamitar les parades d'artesania que hi ha en el Pont de Pedra, que al meu entendre no hi fan cap nosa. En fi, quan descobreixen que hi ha alg…

Perdent posicions

Girona no està mal considerada com a capital amb una bona qualitat de vida, però ha baixat posicions en els darrers anys. El diari "Expansion" publica l'estudi que ha fet Ivie, en un monogràfic que s'anomena "Las áreas urbanas de España y su calidad de vida". En qüestions econòmiques estem encara en posicions importants, encapçalada per Vitòria (Alaba) i guanyant posicions les dues grans àrees urbanes de Barcelona i Madrid. L'àrea urbana de Girona queda encallada en altres temes, salut i benestar en general. Ja vaig comenta en un altre post, que a Girona no hi ha il·lusió per fer ciutat, per tenir una població ben atesa i amb bona qualitat de vida. El govern municipal i els ajuntaments que envolten la capital no treballen conjuntament, no tenen cap full de ruta per fer àrea urbana i tothom va a la seva. La ciutat de Girona hauria d'estar al davant de les noves propostes, feina que no s'ha fet en els darrers anys. Els governants estan centrats e…

Parlar amb faroles

En aquesta foto és pot veure el President Sánchez parlant amb el President Torra. No sé si està feta a Barcelona o Madrid, en qualsevol cas és igual. La protagonista de la foto, al meu entendre és la farola. Donem molt poca importància a les faroles que hi ha als carrers dels nostres pobles i ciutats, però quan no hi són les trobem a faltar. En aquest cas la farola té el seu protagonisme. Hagués estat molt més profitós parlar amb la farola que amb el President Torra, un home gris que no s'encén ni de dia ni de nit. És un home apagat, que només funciona a través d'un mòdem especial que el té connectat amb Waterloo i que serveix per estar en alguns llocs de cos present. El President Sánchez ja ho sap, però ha estat intentant conversar-hi. No ha servit per a res i per això ara deu ser un simpatitzant més de faroles. Benvingut al club. 

Sentències a favor dels CETS

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat a la Generalitat de Catalunya a pagar 30 milions als Centres Especials de Treball i d'aquesta manera donar compliment a la Llei, cosa que l'administració catalana no va fer durant les convocatòries de l'any 2014 i 2015. La Llei diu que s'ha de pagar el 50 per cent del salari mínim interprofessional a totes les persones que tinguin almenys un 33 per cent de discapacitat. El Govern fa anys que no paga aquest import i decideix pel seu compte pagar el 25 per cent, enlloc del 50. Encara s'han de resoldre les demandes dels anys 2016, 2017 i 2018, però de ben segur que seguiran el mateix camí.

El perjudici que provoquen aquestes prevaricacions del Departament de Treball, Afers Socials i Família dirigit ara per Chakir El Homrani és molt contundent i posa en dubte la viabilitat de molts Centres Especials de Treball i els llocs de treball que aquest sector manté en actiu. Als que estem en aquest món ja sabem que els…

Nivell molt baix

La gent de Ciudadanos ha visitat la població d'Amer, avui dissabte, i què? Doncs res, que la gent d'Amer, alertada de la provocació ha decidit tancar en pany i clau el poble, baixar finestres i persianes i deixar que el mal temps escampi. Em sembla una decisió intel·ligent i tranquil·la. Sap greu que la cap de l'oposició a Catalunya vagi una zona sensible per fer propaganda en un format de provocació que al meu entrendre encara enreda més les coses. L'Arrimadas i els seus han tingut el seu moment de glòria, però és una maniobra errònia. La manera de fer política d'aquest partit és poc elegant, provocadora i els seus estrategues són uns indocumentats. Han tingut el seu instant a la televisió i alguns diran que han estat molt valents de fer-ho. Què esperaven, que la gent d'Amer els esperés amb una forca? La veritat és que la notícia que ara estava llegint és trista, ho és bàsicament pel seu baix nivell i preocupant pensar que aquesta gent pot governar un dia el …

Ready Player One

Un Spielberg futurista i amb molta acció en format de vídeojoc, però en general una pel·lícula ben cosida i amb un final més o menys semblant a les cintes més convencionals. Guanyen els bons amb final típicament americà. Ready Player One és una novel·la que l'Spielberg i el seu equip han portat a la pantalla i està molt ben elaborada. La vida a la terra a l'any 2045. La població viu dins dels vídeojocs que permeten escapar de la vida real per viure-la en un format paral·lel. Un argument que pretén anticipar un futur que tot just comença a treure el cap; ja estem rodejats de jocs i sèries televisives i gran part de població hi fuig corrents en veure que la realitat, diguem-ne real, té poc atractiu. En fi, jo ho he captat així i la pel·lícula ens dibuixa un món molt tecnològic, només cal viure la realitat per dormir, menjar i fer les necessitats més bàsiques. Enmig de tot això les grans empreses tecnològiques són les que dominen l'economia i les necessitats de les persones …

Foto de la situació

Les primeres fotos del judici del Procés són un despropòsit, són històriques, suposo, perquè representen el fracàs absolut de la política espanyola i catalana dels darrers anys. També és lamentable que uns quants donin la cara i d'altres no. El meu respecte pels primers. El Procés no ha dut cap aspecte positiu per Catalunya, tot el contrari, vivim ara mateix en pitjors condicions que fa uns anys i pel que sembla ara mateix vivim millor del que viurem en uns mesos. O sigui que després de tot el que s'està televisant podem arribar a la trista conclusió que res ha servit per a res. Déu n'hi do.
Per acabar-ho de rematar, ahir els partits catalans -no només ells, però especialment ells- varen finiquitar al President Sánchez i això vol dir que tindrem eleccions generals en poques setmanes. Si mirem les enquestes, fins i tot les més tranquil·les podem veure-hi que fàcilment tindrem un govern de dretes format per tres dretes diferents. Espanya a diferència d'altres països eur…

Tot regirat

Aquesta setmana podem ser testimonis de diversos moviments polítics. Pedro Sánchez, president del govern espanyol no té majoria absoluta i per tant requereix suports diferents per poder tirar endavant el pressupost de l'estat pel 2019. Podria governar sense, però suposo que tot té un límit i no pot fer més pròrrogues d'un pressupost que no va fer ell i que era del govern anterior de Rajoy. Aquesta situació pot desencadenar un diumenge 26 de maig com una cita electoral de caràcter estatal, autònomic, europeu i local, o sigui més urnes que mai. 
A Catalunya les coses són idèntiques, però no sembla que Quim Torra el preocupi massa. No crec que hagi dedicat ni cinc minuts de la seva atapeïda agenda per mirar això dels pressupostos. Ell està en una esfera totalment diferent i lògicament superior. Tampoc crec que Puigdemont el preocupi massa aquesta qüestió i no donarà cap ordre a Torra. L'economia catalana no depèn tant del pressupost del govern com si ho fa l'economia esp…

Postals sense color

En el moment de fer aquest escrit m'arriben notícies que en el Barri de Font de la Pólvora han tallat el suministrament d'electricitat. Llegeixo que això passa gairebé cada dia, cap al tard, i no llegeixo enlloc que l'Ajuntament de Girona estigui al cas, o sigui que suposo que és un costum que no preocupa gens ni mica a les autoritats municipals de casa nostra. No és un detall qualsevol, és un problema que s'arrossega de fa un cert temps i és conseqüència de la desconnexió entre Girona i els seus barris més populars, no és només un tall elèctric, és molt més. També fa dies que surten notícies de la inseguretat que es viu en els barris de Sant Narcís i a Santa Eugènia. Els veïns fa molt temps que es queixen però tampoc és un tema que tregui la son a l'Ajuntament. El govern de Girona ha abandonat de fa temps la política d'enganxar els barris amb el centre, de mantenir equilibris entre les diferents zones de la ciutat i que els ciutadans parlin de Girona amb entus…

La integració Laboral, per Pere Tubert, al Diari de Girona

La informació que a Girona s'està construint una residència per a persones grans em dona motiu per escriure i explicar la por que el col·lectiu de persones amb discapacitat física tenim envers la política que fa la Generalitat de Catalunya a l'hora de resoldre el problema residencial. Una opció contrària del que es vol aplicar en la integració laboral. La Generalitat veu bé que les empreses amb ànim de lucre construeixin i gestionin centres Residencials, no en la integració laboral amb el format CET (empreses amb qualificació de Centre Especial de Treball). Els CETs tenen l'obligació de tenir en plantilla un mínim del 70% dels seus treballadors amb una discapacitat reconeguda. Es pretenen eliminar les subvencions a aquelles que tinguin ànim de lucre. Vist així, les conclusions són molt simples. Els actuals governants no apliquen cap ideologia i no tenen un criteri social respecte a això. L'única cosa que importa és no gastar ni un duro. Està clar que les prioritats són …

5.000

La família de MIFAS ja té 5.000 socis. Ja som 5.000, o sigui que felicitats per la xifra, per ser-hi, per la feina que fa i per tot el que ha ajudat durant aquests 40 anys. Avui ho he llegit a les xarxes i és una xifra molt gran si tenim en compte que MIFAS és una entitat gironina, que té pocs socis a fora de les comarques de Girona, (treballa també a l'Alt Maresme) i és l'entitat líder a Catalunya amb número d'afiliacions. Bona feina i content de formar-ne part. La foto tres terribles de la casa, jugadors de bàsquet ensenyant les cames bones i les que no tenen. Gent de primera que ha passejat el nom de la casa i la seva part esportiva per tot arreu. Gràcies per ser-hi.

Ens deixa Isabel Juscafresa

Avui ens ha deixat l'amiga Isabel Juscafresa. Molt abans d'hora, massa. Persona entranyable, molt apreciada pels seus amics, era una activista de totes les causes justes. Formava part de la gran família de MIFAS des dels seus inicis i la portava al cor. Era de Palafrugell, del Baix Empordà, la seva petita pàtria. Era una enamorada de Tamariu i de totes aquelles petites cales que en realitat eren seves, perquè va néixer al costat mateix. Els darrers anys de la seva vida va estar a Girona, a can MIFAS, on també era molt apreciada. Formava part també de l'associació de veïns del barri de Sant Narcís sud, ho feia perquè hi vivia i apreciava tot allò del que ella formava part. 
Pels socis i amics de MIFAS, Isabel Juscafresa i Cama serà un referent per tota la vida, per ser una persona positiva, emprenedora i animadora en moments difícils dins d'aquest el nostre món, que sempre és una mica més complicat que d'altres. La seva pèrdua serà sentida i uns quants la portarem …

Gabilondo Vídeoblog

No hi ha cap matís del que diu aquest prestigiós periodista. Intel·lectual tranquil, amb seny (la part catalana que té) i contundent (la part basca) ens fa un avanç del que potser serà l'any 2019 que està tot pendent d'escriure. Tant de bo s'equivoqui, però amb el personal que tenim en escena el mal teatre està gairebé assegurat. El segueixo sempre amb molt d'interès i m'agrada el que diu i com ho diu,

Louvre

Llegeixo a la premsa que el Louvre és el museu més visitat del món. No en tinc cap dubte, és un dels símbols de la França que en algunes coses tant envegem. El museu està preparat per a persones amb discapacitat, creant diferents recorregut en funció de la problemàtica que cadascú tingui. Els discapacitats físics tenen reservats especials a l'aparcament (el museu està enmig de París) i hi ha descomptes importants. L'entrada al Louvre és gratuït per a discapacitats i per un acompanyant. Fa molts anys que no el visito, no descarto una visita una estona d'aquestes perquè ara en cadira de rodes em serà més fàcil, assegut es pot gaudir sense pressa i fantàsticament.
Parlant de museus, convé recordar que a Girona i comarques tenim el Dalí, exemple d'excel·lència en tots els àmbits, però no amb accessibilitat. No es pot visitar en cadira de rodes, o fer-ho en una versió molt simplificada. Hi hauria solucions de tot tipus, només cal veure la foto que penjo del Louvre i no pod…

Un tronc i una lliçó

Sembla que a la regió de la Champagne a França varen posar una càmera fixa per veure què passava amb aquest tronc natural caigut enmig d'un petit riu. El que s'hi observa és que hi ha un trànsit considerable, de tota mena. Interessant, tothom el fa servir de pont, per anar d'una banda a l'altra de la riba. És una metàfora natural, té la seva lògica, res més. L'any 2019 s'està anunciant com una etapa plena de gent que des d'una banda i l'altra no es volen entendre. Aquestes imatges són pràctiques, relaxants i una bona lliçó per mirar d'afrontar les coses. Un tros de tronc serveix de pont i millora la vida a totes bandes. Prenguin nota. Bon any 2019


La campanya

Vés en compte per la carretera, a MIFAS ja som prou socis. És una mini campanya de l'associació que és original, està bé. No volem més socis, també diu. És una campanya en format d'anticampanya, per tant diferent a d'altres. Són molts els socis de MIFAS que ho són per culpa de les carreteres, o més aviat per culpa de circular-hi d'alguna manera estranya, per no dir temerària. No beguis diu el rètol i passa-ho bé, però vés en compte, no volem més socis. La foto a peu de platja d'un soci de la casa que va en cadira de rodes. Felicitats als de casa meva de MIFAS per saber trencar les campanyes falses i fer saber a la ciutadania que hi som, però que no cal venir si vas una mica en compte; per cert, em penso que la xifra de socis és d'entre 4 i 5 mil. Déu n'hi do.


Orfidal per a tothom

Joan Manel Serrat va aturar-se enmig d'un concert per contestar a un home que va demanar-li que cantés en català, que estava a Barcelona. El cantant per la seva part va contestar-li que allò era un concert que s'hi feia un repàs d'un disc publicat l'any 1971 i que s'anomenava "Mediterraneo". La veritat és que no sé què dir. Convindria que 2019 la sanitat catalana receptés Orfidal 1 mil·ligram per a tots els ciutadans. És un medicament que està format per una substància que enganxa una mica però ajuda a relaxar-se. No té un preu exagerat però cal recepta mèdica. Em penso que el donen amb una certa facilitat. Serrat és un artista de trajectòria exemplar i pot explicar moltes coses de situacions complicades que ha viscut, aquí i fora d'aquí. Té peces en català i en castellà, totes magnífiques i anar a un concert d'ell és una experiència inoblidable i molt entranyable. Pot cantar amb qui vulgui, quan vulgui i de la manera que vulgui. Jo sóc un gran d…

2019 a bord

S'ha fet el Consell de Ministres a Barcelona, i hem sobreviscut per veure-ho. La penya independentista ha estat tranquil·la exceptuant aquells que ja fa una temporada que creuen que el conflicte o procés ha d'acabar en un format més rabiós. Precisament el mateix format que proposen les dretes espanyoles, en totes les seves variants, la dreta dreta, la dreta de cartró i la dreta més dreta de totes. Les dretes espanyoles mai han estat intel·ligents, la història ho demostra si la repasem una mica. Diguem-ne que les esquerres tampoc s'han lluit massa. És la política espanyola, i també la catalana que fa un temps que ha quedat embossada i nosaltres amb ella. 
El Consell del dia 21 té gestos que penso que són d'aproximació al problema català que està damunt de la taula des de fa uns 8 anys. Pedro Sánchez el té sobra la taula, la qual cosa ja és més del que teníem fins ara perquè Rajoy el tenia a sota la taula, que era el seu racó preferit per aparcar-hi els grans problemes …

Una bona història

Ahir a la Vanguardia hi havia una bona notícia, una d'aquelles que ens permet dir que no tot està perdut. Enmig de tanta cridòria i de falta de categoria dels nostres polítics hi destacava la història d'en Marc Boix, signada per la Bàrbara Julbe, corresponsal de la Vanguardia a les comarques de Girona. En Marc és un noi del Nepal que va ser adoptat per uns olotins quan ell tenia 6 anys. El vailet ha tornat uns anys després, com a metge i ara està posant en marxa un petit hospital i també una petita farmàcia. Les condicions de vida allà són molt dolentes i en Marc podrà ajudar a que les coses canviïn una mica. El seu pare adoptiu des d'Olot ha creat una Associació per poder canalitzar l'ajuda que és necessita al Nepal. És una bona i magnífica història d'un nepalí i garrotxí que m'han agradat llegir. Penso que el projecte i l'esforç val la pena que sigui conegut. Podeu fer aportacions si entreu a la web de l'entitat. Molta sort i felicitats per ser tant …

Unitat de Salut i esport de MIFAS

La gent de TVGI que no és massa d'estar al cas de les coses que fa la gent de la discapacitat a Girona ha emès un reportatge ensenyant la Unitat de Salut i Esport de MIFAS, que ja fa uns mesos que funciona. Bona notícia, perquè d'aquesta manera l'audiència domèstica que segueix aquest tipus d'informatius podrà conèixer la feina que fa MIFAS. L'equipament del Carrer Empúries és important pel sector de la discapacitat i ho és i molt per Girona capital, on hi ha una gran concentració de socis de l'entitat. Felicitar a la gent de TVGI per dedicar un petit espai informatiu a un col·lectiu que val la pena.

La foto G-20

Aquesta és la foto de la reunió del G-20 a Buenos Aires (Argentina). Mai havíem tingut una foto del G-20 tan lletja i horrible. És el que tenim, és el que hi ha. De tota aquesta tropa no sé a qui salvaria, segurament ben poca cosa. --La Primera ministra britànica té un sidral que és molt difícil d'entendre, d'en Trump no cal dir res, ja està tot dit. Del President xinès només recordar que és el màxim dirigent del país més capitalista i lliberal del món, llàstima que siguin comunistes i que no vulguin saber res de drets humans. Ningú li farà memòria perquè el xinés té deute pública i diners de tots els que surten a la foto i per tant diguem-ne que ho té tot pagat. A primera fila també hi tenim en Putin, que és el més veterà de les reunions aquestes perquè porta 18 anys en el càrrec, jo diria que els seus primers divuit anys, perquè té ganes de ser-hi sempre. En Putin tira d'una democràcia feta a mida, sense discrepàncies, més que tot perquè els seus adversaris són de durta…

Eduard Pujol

El Portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, considera que això de les vagues de diferents professionals de l'administració catalana no és un qüestió essencial. Suposo que des del seu punt de vista té raó, perquè ell pertany a una formació política que governa Catalunya sense cap intenció de governar-la. És més, la prioritat és desgavellar-ho tot i del tot i així fer veure que els problemes del país només passen per una solució, o sigui, la independència.
Eduard Pujol té la independència com a única prioritat i jo no tinc res a dir-hi. Em sembla bé que defensi aquesta postura, només faltaria, però convindria separar de forma clara les idees amb la gestió de les coses, del dia a dia de les administracions que aquesta gent governen. Gestionar la salut pública, l'educació, la seguretat i els serveis socials és un tema molt seriós. La gent de Convergència i Unió ho havia fet, un grapat d'anys per cert. Poden defensar-se les idees a tota màquina i de totes maneres, però é…

Mercats i oportunistes

Llegeixo a la premsa econòmica que la Unió Europea es reserva el dret de vetar inversions dins del seu territori que puguin suposar un amenaça financera o estratègica en determinades empreses, i evitar d'aquesta manera problemes de seguretat. Un exemple seria que de cop i volta un inversos d'un tercer país adquirís de forma agressiva una companyia que sigui de primer ordre; comunicacions, premsa, defensa, energia, etc.. No és una mala decisió, és interessant. El que també s'hauria de fer és posar límits als especuladors borsaris i de mercats que operen a gran velocitat i que alteren de forma considerable la bona marxa de les economies que tenen una arquitectura oberta. La Unió Europea és l'entorn econòmic més obert del món, molt més que Estats Units o d'altres potències.
Entrar a borsa amb accions d'un tercer, enfonsar el mercat i tornar a les accions al propietari és una tècnica molt coneguda i habitual dins de les empreses financeres que es dediquen als merc…

Arrítmies, investigació des de Girona

Us penjo un vídeo molt interessant que parla de les arítmies i la mort sobtada, la relació existent entre aquestes dues problemàtiques. Des de l'IDIBGI hi està treballant, i demana la col·laboració per poder tirar endavant el projecte. És important, és investigació mèdica que s'està fent des de Girona i que pot millorar la vida de milions de persones a tot el món. Per poder-hi col·laborar podeu seguir les indicacions que dóna el vídeo. Moltes gràcies per treballar en aquest camp tant important, gràcies també per estar a la primera línia de treball en temes mèdics i per posar a Girona a través de l'IDIBGI a primera divisió.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Parlament català en hores baixes

Avui s'ha viscut una sessió infantil al Parlament de Catalunya. Dos diputats, un d'ERC i l'altre de Ciudadanos han muntat un numeret insuperable i també insoportable. A càrrec dels ciutadans d'aquest país, dels contribuents, els dos diputats s'han dit no sé què i el President del Parlament ha hagut d'intervenir per fer-los callar. Jo recordo situacions d'aquestes a l'escola de primària, quan feia els primers cursos. Només ha faltat que el President els hagués posat de cara a la paret. La situació és lamentable. Els nostres representants públics haurien de tocar de peus a terra i viure la situació real de la gent que diuen representar. El proper 2019 Catalunya no tindrà pressupost, segurament s'haurà de prorrogar el que ja estava prorrogat i les perspectives econòmiques no són massa brillants. La classe política viu a la seva "bola" i la imatge que donen és pèssima. Els dos personatges implicats no han trepitjat mai cap centre productiu de…

Els murs cauen

Avui fa 29 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Una de les històries més desgraciades d'Europa, que provenia d'una història encara més desgraciada. En un dia com avui la gent va fer caure un mur, que dividia Berlín en dos sectors. Avui queden els testimonis, les històries i moltes fotografies de l'època que va fer-se i de com va caure. Berlín torna a ser la capital alemanya i encara es refà de la seva pròpia història, difícil i complicada. La metàfora en tot cas, serveix per demostrar que els murs cauen i normalment ho fan per sobre dels promotors i constructors. Va caure el mur de Berlín i ho va fer pel damunt del govern pro-soviètic que hi havia a l'Alemanya Oriental. La coneguda com RDA o DDR com diuen els alemanys. Va caure la Alemanya Democràtica perquè no era ni Alemanya ni tampoc democràtica. Era una història horrible que no podia acabar bé més que tot perquè mai va tenir un bon principi. L'any vinent farà 30 anys de la reunificació alemanya i de la transf…