Passa al contingut principal

Entrades

Bandes sonores

Ahir divendres, a la segona de TVE varen passar Mensaka, la primera pel·lícula de Salvador García Ruíz. És un cinta que no és fàcil, té un punt d'intimista però també de cruesa. En el seu any, o sigui 1998 va tenir una bona acollida i va recollir alguns premis. En aquesta pel·lícula hi ha també una banda sonora molt interessant. És de Pascal Gaigne, un francès que també ha tingut un grapat de premis per la seva feina al cinema. Us penjo la banda sonora de Mensaka i si teniu la oportunitat de veure-la molt millor. 

<iframewidth="775" height="425" src="https://www.youtube.com/embed/AvzlRENlT3E" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen>

Entrades recents

Preparar el futur

L'Albert Carbonell, President de MIFAS fa un tomb per Girona amb els estudiants de Turisme de la UDG, però tots en cadira de rodes. És una manera d'explicar i entendre ràpidament això de les barreres arquitectòniques i fer una injecció de sensibilitat als que gestionaran el turisme en els propers anys. Segurament s'ho passen molt bé, perquè arribar a les escales de la Catedral de Girona, via Força o qualsevol altre camí i fer-ho assegut en cadira de rodes no és fàcil. Més encara pels que no n'han provat mai cap. És una bona experiència, divertida i didàctica. Se'n recordaran sempre i aquesta és la fórmula que impulsa la gent de MIFAS. Bona feina, preparar a la gent per poder estar preparats pel futur, tant de MIFAS com de la UDG. A les fotos, en alguns moments del circuït. 



L'escoleta de MIFAS

L'escoleta de MIFAS (bàsquet en cadira de rodes) ja està en marxa i el dissabte passat varen guanyar un amistós a Barcelona, 10 a 24 a favor dels nostres. Entrenen un parell de dies a la setmana al Pavelló de Sant Gregori, al costat de Girona i alguns veterans de la casa ensenyen les tècniques als més joves. La cosa funciona i està molt bé que així sigui. Per la seva banda, l'equip del MIFAS de bàsquet sembla que començarà la temporada jugant a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes i també la Lliga Espanyola. Quan tingui més informació la penjaré. Ànims a les tropes de MIFAS i a deixar en bona posició MIFAS i la gent de Girona. Això de l'escoleta és una gran idea per poder tenir cantera pròpia. A can MIFAS hi ha gairebé 5.000 socis, segur que sortirà gent bona i molt bona.




La portera xunga de Catalunya

Originaria d'un partit que va tancar la porta amb el cartell "Tancat per corrupció" Núria de Gispert s'ha convertit amb la portera xunga de la "Nazionaldemocracia"catalana. Fa uns dies la Molt Honorable va dir que Arrimadas hauria d'anar al seu poble. La veritat és que Arrimadas no m'agrada, segurament no la votaré mai i el seu partit em fa més por que caure en un forat de serps, però que jo sàpiga -fins ara- a Catalunya no sobra ningú. Absolutament ningú. No acabo d'entendre aquest estil tant baix de fer política, i tampoc entenc que sigui Núria de Gispert la que s'hagi auto-anomenat urbana d'entrades i sortides. El nou projecte de Demòcrates que forma part la Molt Honorable està plena de polítics enganxats per necessitats estomacals i oportunistes. Ja he mencionat alguna vegada la menciditat del president d'aquesta estranya formació, sorgida d'una Unió Democràtica que en alguns moments de la seva existència va fer de partit po…

Casta Diva Norma Montserrat Caballe

Imatges de Montserrat Caballé interpretant Casta Diva de Norma, a França, país que l'admirava de manera especial. Són de 1974 i només són del final. El públic esclata. És una de les seves millors representacions. Caballé era aclamada a tot el món, no tant a casa seva; coses que passen sovint i en altres coses. Avui toca parlar-ne bé perquè la Caballé ens ha deixat definitivament. La seva obra, les imatges viuran sempre perquè són impressionants. Mai vaig veure-la en directe, no vaig tenir la oportunitat. Els llibres d'història en parlaran com una catalana universal. Era del món, de la música i de l'art, o sigui d'un món molt gran.

Escenificacions

A mi veure gent amb torxes i jugant amb foc no m'agrada massa. El foc sempre és simbòlic, però al final sempre acaba cremant alguna cosa. La història ens demostra que els principals incendis del segle passat varen ser horribles i anaven acompanyats d'una retòrica política perillosa. Ho dic amb tot el meu respecte, sabent que el moviment independentista en general sempre ha estat molt pacífic i tranquil. Entenc que el país viu moments complicats i que les cantonades ideològiques estan molt separades i que costarà molt parlar i entendre's. Jo diria que no hi ha ganes d'entendre's tot i reclamar el diàleg amb veu alta i gruixuda. En fi, els llibres d'història i algunes imatges -ja en color- d'altres èpoques serveixen per saber quins camins no convenen sobrepassar. Jo rebaixaria tons i modificaria algunes escenificacions, que vistes des d'altres països d'Europa poden mal interpretar-se. Tampoc és massa pràctic que a les televisions de tot el món s'…

Absències irrresponsables

El President Torra no dóna cap importància als temes econòmics del país. Passa i de llarg. Avui, per exemple, no ha anat a l'Acte que es feia a Barcelona per demanar al Govern Central el corredor Mediterrani, demanat pel País Valencià, Múrcia, Andalusia i també per la classe econòmica i política de Catalunya. És una qüestió de màxima prioritat. Quim Torra ha considerat més important anar a una escola per "gaudir" de la bronca que uns quants ciutadans l'hi han muntat a l'entrada. És un home que està immers en el Procés, el qual pot defensar com ho fa -només faltaria-, però deixa la feina de governar per poder assistir a cridòries gratuïtes. És una greu irresponsabilitat. Quim Torra hauria de plegar, anar-se'n a casa seva i deixar un càrrec i les càrregues que comporta a algú que tingués capacitat i voluntat de treballar una mica pel país. Ja sabem que algunes coses s'han de resoldre, però la Generalitat administra 34.000 milions i algú amb una mica de cap…

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…

Rosa Maria Mateo, el que hauria de ser RTVE

Rosa Maria Mateo és una coneguda i seriosa periodista que en aquests moments és l'administradora única de RTVE fins que el Parlament designi un nou Consell d'Admistració. La corporació té un grapat de canals de ràdio i televisió i uns 6.000 treballadors. Durant aquests darrers anys RTVE ha estat manipulada i per tant ha anat perdent l'objectiu d'oferir a Espanya una televisió i ràdio públiques independents que estiguin a l'alçada que es mereix. Ella fa una compareixença polèmica perquè els grups polítics volen seguir manipulant la televisió i es defensa amb urpes i dents. És una molt bona professional i un encert aquest nomenament. Per cert, a TV3 i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també pateixen del mateix mal que la pública espanyola. Molta sort Rosa Maria Mateo, la teva presència al Parlament ha estat refrescant i una lliçó d'estil i categoria. Felicitats per ser-hi.

Girona i els circs

L'Ajuntament de Girona facilitarà de forma amistosa i segurament molt amistosa que s'instal·li a Girona una espècie de carpa permanent en forma de circ i així la ciutat disposarà d'un espai lúdic per fer-hi espectacles de tota mena, coneguts i desconeguts, més o menys. El govern de Convergència i Unió o com se'n digui ara mateix (en el minut exacte es desconeix) té un interès estrany en que tot això s'instal·li just al mig de Girona. Tenim espais culturals per donar i vendre, però com aquest no, perquè és privat amb encantament públic. El govern de Madrenas s'embarca així en una nova aventura a l'estil del "Vol Gastronòmic", aquella pífia instal·lada al Pont de Pedra que va tenir totes les facilitats per part de l'Ajuntament de Girona i avui encara desconeixem si treure'l d'allà va costar diners als contribuents. Girona ciutat de festivals deia l'amic Puigdemont quan era Alcalde. Ara ens decantem pel circ. Quant costarà tot això a…

Regne Unit i la UE

El Regne Unit s'equivoca. S'equivoquen convençuts. És un gran error sortir de la Unió Europea, un dels més greus de la seva brillant història. La dreta britànica s'estava enfonsant i va decidir fa uns anys agafar el fil aquest tant simpàtic del nacionalisme i vendre que tots els mals britànics eren culpa d'Europa. A més la dreta està immersa en guerres internes molt contundents i l'esquerra s'ha declarat absent de tot debat intel·ligent. Amb tots aquests elements fa uns mesos varen decidir fer un referèndum per decidir si sortien de la Unió i la cosa va quedar a favor de sortir-se'n. La dreta va tirar de missatges fàcils i del descontent de molts ciutadans envers a la immigració i ho va fer sabent que mentia sense contemplacions. Ara, a mesos de que la sortida es faci realitat, els britànics tenen problemes perquè busquen marxar però sense que els perjudiqui especialment. És una fórmula d'aquelles seves, però la resta de membres de la Unió no vol facil…

Màsters

Sembla que la nostra classe política està carregada de "Masters" universitaris, o sigui gent molt preparada per lluitar per exemple, contra la corrupció. Resulta que gairebé tots per no dir tots tenen títols i màsters d'algunes Universitats que estan especialitzades en donar-ne'n. La Juan Carlos I de Madrid està perdent tot el seu prestigi que m'imagino que deu costar molt de guanyar. Els màsters aquests valen un grapat de diners i serveixen per fer diners. Són els negocis del nostre sistema d'ensenyament, públic i privat i tot plegat està sortint a la llum pública. Fa ràbia pensar que segurament hi haurà un grapat d'estudiants que no poden fer màsters perquè les seves famílies no poden pagar-ho, perquè ells no tenen prou diners per pagar-se'l. Mentre tot això passa, els caps polítics espanyols resulta que els tenen copiats, o bé no anaven a classe, o bé són màsters amb un treball final copiat. O sigui tot un exemple a seguir. Una classe política des…

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Argentina again

Argentina és un país que està molt lluny d'aquí, però en temes culturals i per la manera de ser és segurament més proper que tenim. És com si el tinguéssim a 10 minuts de la porta de casa. Sempre hem criticat les maneres polítiques i com gestionen les coses, els recursos, els diners i especialment com tenen la corrupció. El pitjor de tot és que cada cop ens semblem més a ells. És per això que seguim amb tant d'interès els problemes que tenen allà.
Argentina és un país que no s'enfonsa mai del tot, més enllà dels esforços dels seus governants i de ser -en general- una societat més o menys corrupte-. Són molt forts amb recursos naturals i tenen una gran força humana, però a canvi tenen governs que són difícils d'entendre. No conec a ningú que sigui capaç d'explicar com funciona Argentina, ni aquí ni tampoc allà, millor dit, allà encara menys que aquí. 
Aquestes setmanes Argentina torna estar a la premsa econòmica pels problemes econòmics que tenen i la situació de l…

La tardor 2018

La Rahola i en Cuevillas expliquen el nou guió del Procès català en una xerrada a Bellcaire d'Empordà, imatges que algú ha penjat a Youtube i és de fa pocs dies. No expliquen a qui representen, suposo que és fàcil deduir-ho. No entenc a Pilar Rahola. La llegeixo gairebé cada dia a la seva columna de la Vanguardia i comparteixo amb ella moltes opinions, però no acabo d'entendre aquest paper de narradora en primera persona de tot aquest sarau polític que estem vivint a Catalunya. Fa advertències i explica que Puigdemont farà una gira per Europa. En Alfonso-Cuevillas és un advocat gairebé anònim i que s'ha donat a conéixer com a representant de Puigdemont davant dels tribunals espanyols. No sé com vindrà la nova tardor, però és del tot impresentable que aquests personatges més o menys públics i coneguts a través dels mitjans amics facin de portaveus. Tot això és una disbauxa. El desprestigi és immens i ells anuncien que anirem a pitjor. En aquest país convenen aires nous i, …

Després de la pluja

Després de tants dies amb forta calor, avui a Girona hem tingut un dia de pluja. Després, al capvespre, fent un tomb pel barri, o sigui el Parc Central he fet aquestes fotografies amb el mòbil. Girona després de la pluja. Ara refresca una mica, jo diria que les pluges ja s'han acabat i haurem d'esperar alguns dies, de manera que l'estiu continua. 



Aretha Franklin - Rolling in the Deep

Tot el món ja coneix la notícia de la mort d'Aretha Franklin, avui als 76 anys a la seva ciutat, Detroit, als Estats Units. Amb ella perdem una veu, la veu, i moltes altres, les de la conquista dels drets civils, la de la bona gent i la de tots els que lluiten per viure en un món més just, o sigui, que no sigui tant difícil. Estarà sempre amb nosaltres, descansi en pau.

Multes a la banca

Més enllà de que als Estats Units estiguin en hores baixes per tenir al capdavant a Trump, també cal aplaudir-los quan en passa alguna cosa interessant. Avui a la premsa escrita i digital informa que han multat a Royal Bank of Scottland (RBS) amb més de 4.300 milions de dòlars per haver estafat als seus clients i usuaris. No és la primera multa que posen, n'hi han hagut un grapat i totes de quanties semblants. Aquí a Espanya ningú ha dit res de la crisi que va viure la banca i especialment els seus clients. Ni el Banc d'Espanya ni el govern, ni cap altra autoritat ha castigat a la banca (caixes d'estalvis incloses) per les seves pràctiques. Ben al contrari, han estat premiades, sobretot aquelles que varen rebre un grapat de milions per no tancar portes. Les distàncies a vegades són horribles i aquest cop n'és un d'aquells que fa ràbia que les financeres no estiguin supervisades amb lupa i es demanin responsabilitats. La multa de 4.300 al RBS és un bona bufetada pe…

Aretha Franklin Performance At White House 2015.

Arriben males noticies sobre l'estat de salut d'aquesta Gran Senyora, ArethaFranklin. Esperem que es recuperi com més aviat millor. És un símbol, és una veu, són moltes coses juntes. És la representant de l'Amèrica més lluitadora, de la que ha combatut el racisme, el masclisme i manca d'oportunitats. És també i sobretot la bona música i el bon gust. Barack Obama va convidar-la a la Casablanca a fer una actuació -el vídeo que penjo- brillant, històrica. Ara mateix a la Casablanca estan tocant les hores més baixes d'un país que ha estat el més important del món. Si l'Aretha marxa serà encara més complicat tornar-ho a ser, tot i que Trump s'hi esforça cada dia per tenir un món pitjor i difícil de viure-hi. Sempre ens quedarà la bona música i les imatges aquestes ens demostren que es pot arribar lluny, molt lluny, sobretot ara que estem tant escassos de gent amb categoria.

Erdogan i Trump

L'Erdogan i en Trump que són de la mateixa marca ara s'han emprenyat. La qüestió és que en Trump diu que l'Erdogan ha de tornar un predicador evangelista que està en una presó de Turquia i l'Erdogan demana a Trump que entregui a Turquia un imam que es veu que és un conspirador contra el seu règim. O sigui una olla de cols. En realitat o la realitat és que Turquia és massa amic dels russos que són precisament els mateixos que varen col·laborar en dur a Trump a la Casablanca, és a dir, una altra olla de grills. Els americans diuen que donen suport als combatents del Kurdistan perquè tenen més bona puntaria contra l'estat islàmic, però els turcs no volen saber res dels kurds, que són una mena d'emprenyadors, a la catalana per entendre'ns.
Turquia i els Estats Units són socis de fa molts anys. Era una manera d'estar a les portes de l'antiga Unió Soviètica fent veure que no hi eren i a partir d'allà tot tipus de negocis i estratègies compartides. Tu…

La casa amb escales

La casa de la República -que no sé qui la paga- té barreres arquitectòniques. És una casa molt eixerida i està en una de les millors zones de la capital belga (a les afores) però he d'admetre que és elegant i sembla que molt funcional. No m'hi han pas convidat, però em penso que ho tinc malament per anar-hi. Veig que a l'entrada hi ha un grapat d'escales i el que no es veu, ni tampoc ensenyen, no té pinta de ser massa accessible. No pateixo per mi, ho dic bàsicament per quan hi vagi el nou president del PdCat que va en cadira de rodes. No ens han ensenyat el garatge, suposo que és l'alternativa pels que anem en cadira. En fi, la Casa de la República de moment no és accessible. No sabem si això serà un preludi de la República que ens proposen, potser és un avanç de situació. Admeto que hi ha dificultats per trobar vivendes accessibles, això és un dels problemes que la discapacitat té a Catalunya, però també suposem que la classe política ha de donar exemple, encara…

Els nous balls polítics

El passat cap de setmana va haver-hi dues grans reunions polítiques, importants des del meu punt de vista. El Partit Popular va elegir a Pablo Casado com a President del partit i per tant com la nova cara  dins de l'espai polític espanyol. He llegit que és un cop de volant a la dreta, no ho sé, s'haurà de veure, però sembla que és un vailet que tira de manual i ha sortit a escena amb el típic programa de dretes dreta. A Catalunya l'atenció estava posada en la gent del PdCat o com es diguin. Puigdemont va sortir-se'n perfectament, més enllà del que diguin els mitjans. El nou partit de Convergència passa de pantalla i gira també a la dreta, a la dreta unipersonal de Carles Puigdemont que en el seu auto-exili deu haver llegit també alguns manuals. L'estil Puigdemont és el nou estil que domina els nous populismes d'Europa, que no es poden criticar perquè pots ser proclamat un anti-patriota. Puigdemont liquida CDC i el PDcat i endega un nou projecte que ha d'ab…

49 anys sense el tren d'Olot

Fa 49 anys que en aquesta estació no hi arriba cap tren, o millor dit, és just el temps que fa que el Tren d'Olot va ser clausurat. Una obra immensa que va ser feta amb capital britànic i que posteriorment l'estat espanyol va quedar-se en un mal moment, suposo. Olot i la seva comarca va quedar despenjada dels avanços ferroviaris d'aquest país. Des de llavors, a la província de Girona no s'ha fet ni un quilòmetre de vies normals per poder comunicar els pobles petits, ben el contrari del que han anat fent els països avançats que tant admirem. El tren d'Olot està en el record de la gent gran de pobles com les Planes d'Hostoles, Amer i el propi Olot. Va haver-hi en aquella temporada, o sigui el 1969 un grapat de promeses que avui dia, el 2018 encara s'han de completar. Suposo que no era viable, però hi ha molta gent que diu que ara seria un atractiu molt potent. Ja no ho podrem saber mai. L'estació de Girona està reformada perquè és un edifici de l'Aju…

País de focs

Informacions diverses i suposo que molt interessades de premsa espanyola, especialment a la digital ens expliquen que el Rei emèrit és el que ja sabíem que era, però a més, ens donen detalls que afirmen que té una gran fortuna, d'un grapat de milions d'euros que provenen de comissions per operacions a països diguem-ne amics. L'Arabia Saudita n'és un dels implicats, per tant, cap novetat especial, però la informació cada vegada és més precisa i comença a generar problemes de caràcter institucional. No sabem qui hi ha al darrere de tota aquesta història, més enllà dels diaris que ho publiquen i també aquells que no ho publiquen. A vegades les notícies tenen molt d'interès quan precisament no se'n parla a determinats mitjans.
L'estat espanyol està preparat per resoldre una crisi de caràcter institucional de primer ordre? -Aquesta és la pregunta, i segurament la resposta és que no ho està. S'ha creat entorn a la Casa Real espanyola un cert papanatisme que …

Canal de Midi a Carcassonne

Un parell de dies a Carcassonne, a l'Occitània, o sigui aquí al costat. La zona té un encant especial pel paisatge, però a mi sempre m'ha fascinat el Canal de Midi. És una obra feta el segle XVII i actualment és Patrimoni de la Humanitat. Proper a Carcassonne hi ha una altre municipi que té encant especial, Castelnaurady, no crec que sigui un lloc amb massa gent, el Canal allà hi regna especialment. Us penjo un parell de fotos. L'escapada es pot fer amb molta comoditat perquè no està lluny i en tota la zona hi ha gran varietat de llocs per passar-hi la nit. És un zona turística sense aglomeracions amb horaris que no són del tot francesos, vull dir que pots menjar a les dues de la tarda sense que tanquin barraca, suposo que quan no és estiu les coses són una mica diferents. Des de Girona uns 200 quilòmetres aproximadament i per vies ràpides.





Cursa Solidària

Aquest cap de setmana i en concret diumenge 15 hi ha una cursa a Sant Pere Pescador a benefici de MIFAS i de l'associació de paràlisi celebral. Es tracta de la primera Cursa Freekend per la Inclusió i tothom s'hi pot apuntar, existint diferents categories. Hi ha la possibilitat de participar-hi fent un quilòmetre i una altra de cinc. Els preus són absolutament populars i està pensada perque hi vagi tothom, amics, simpatitzants, companys, gent que fa curses i gent que fa poques curses. També pels que no en fan mai cap. Un quilòmetre el fa tothom sense massa problemes. Els beneficis van a MIFAS i a la Federació FEPCCAT. Tot això ho mou la gent de Freekend Costa Brava, podeu entrar a la seva web per rebre'n més informació i també a l'habitual de MIFAS.

Ajudes a la discapacitat a Catalunya

Les ajudes de la Generalitat de Catalunya per les persones amb alguna discapacitat són graciables. O sigui, que han de tenir gràcia. Gràcia era la que tenia Vittorio De Sica fent aquesta escena que podria molt bé representar el Departament de Afers Socials de casa nostra. Quatre especuladors de Milán sortegen un pollastre pels pobres de les afores. Graciable també. L'escena és dels anys 50, però les polítiques que es fan aquí són les mateixes. Podríem fer un vídeo de Milacoro a Milano en una versió catalana i amb gent discapacitada. Seria horrible, però seria autèntic. La pel·lícula té aquella gràcia tan desgraciada que els italians sabien explicar tan bé. La loteria del pollastre podria dir-se la Loteria de les ajudes a la discapacitat. Nosaltres el podríem fer en color i HD, i el pitjor de tot, en versió real. 

Reservats PMR

Els francesos ho senyalitzen de forma molt clara i contundent. Aquí això comença a passar, però anem uns anys enrederits, però ja va arribant. A França també hi ha senyals que diu el preu de la multa que s'haurà de pagar si aparques en un lloc reservat per a persones amb mobilitat reduïda, en cas de no ser-ho, és clar. A Girona va proposar-se aquesta mesura i els tècnics de l'Ajuntament varen considerar que era una mesura massa forta. No podem anar tant forts, varen dir. La qüestió és avançar en el respecte. Ara tots els col·lectius diferents demanen respecte i aquest corrent ens ve bé, però cal ser més contundent amb les mesures i les lleis. La pèrdua de punts i unes multes una mica més altes ajudarien a que tots aquests espais reservats estiguessin lliures de pirates i gent mal educada. Els francesos ja se sap, però algunes idees haurien d'arribar aquí amb una mica més de rapidesa.

Cràter públic

La Generalitat de Catalunya ha pagat -llegeixo- 1,6 milions d'euros per l'adquisició del cràter del Volcà de Santa Margarida, dins del terme municipal de Santa Pau. No sabem qui eren els propietaris, les notícies no ho diuen, però a mi em sembla que han fet un gran negoci. Què s'hi pot fer en un cràter que està dins d'una zona protegida i a més és zona verda i rústica? Doncs jo crec que no s'hi pot fer res, perquè cap administració pública donaria permís per fer-hi res. Llavors, si no s'hi pot fer res, quin valor té, a més del simbòlic i de la cosa rústica i ecològica? Doncs, sóc dels que penso que té un preu simbòlic i rústic, o sigui un paper que digui moltes gràcies i les despeses de desplaçament. 
Algú ha cobrat 1,6 milions d'euros per vendre un cràter que teòricament no s'hi podia fer res. És una notícia semblant a la d'algun veí que l'hi ha tocat la primitiva, o sigui que sense tenir res que tingui cap importància acabes fent un negoci d&…

Bruta i molt cara

Avui surt publicat a diversos mitjans -especialment els d'informació econòmica- que Girona és una de les capitals espanyoles amb l'impost de béns immobles més car. Aquí s'aplica el 0,907 per cent del valor cadastral i només ens supera Lleida i Tarragona. Ja sabíem que això era més o menys així, però no estava al cas de que estàvem tant amunt. Decebedor. Critiquem amb força els impostos que ens passa Espanya i després ens descuidem de criticar els que passa l'Ajuntament. Està entre les ciutat més cares no és cap privilegi, és un càstig, més que tot perquè els pobres de Girona ho són més que els que també ho són i viuen en altres llocs. I a més de bruta, el post de fa uns dies deia que Girona està més bruta i deixada que mai. És una crítica política, segurament sí, però si no ho estigués tant no podria ser-ho. 
L'IBI enguany s'ha apujat després d'estar congelat durant molt temps. Fins i tot Puigdemont va respectar els preus, però l'any 2018 ja no podien …