Passa al contingut principal

Entrades

5.000

La família de MIFAS ja té 5.000 socis. Ja som 5.000, o sigui que felicitats per la xifra, per ser-hi, per la feina que fa i per tot el que ha ajudat durant aquests 40 anys. Avui ho he llegit a les xarxes i és una xifra molt gran si tenim en compte que MIFAS és una entitat gironina, que té pocs socis a fora de les comarques de Girona, (treballa també a l'Alt Maresme) i és l'entitat líder a Catalunya amb número d'afiliacions. Bona feina i content de formar-ne part. La foto tres terribles de la casa, jugadors de bàsquet ensenyant les cames bones i les que no tenen. Gent de primera que ha passejat el nom de la casa i la seva part esportiva per tot arreu. Gràcies per ser-hi.

Entrades recents

Ens deixa Isabel Juscafresa

Avui ens ha deixat l'amiga Isabel Juscafresa. Molt abans d'hora, massa. Persona entranyable, molt apreciada pels seus amics, era una activista de totes les causes justes. Formava part de la gran família de MIFAS des dels seus inicis i la portava al cor. Era de Palafrugell, del Baix Empordà, la seva petita pàtria. Era una enamorada de Tamariu i de totes aquelles petites cales que en realitat eren seves, perquè va néixer al costat mateix. Els darrers anys de la seva vida va estar a Girona, a can MIFAS, on també era molt apreciada. Formava part també de l'associació de veïns del barri de Sant Narcís sud, ho feia perquè hi vivia i apreciava tot allò del que ella formava part. 
Pels socis i amics de MIFAS, Isabel Juscafresa i Cama serà un referent per tota la vida, per ser una persona positiva, emprenedora i animadora en moments difícils dins d'aquest el nostre món, que sempre és una mica més complicat que d'altres. La seva pèrdua serà sentida i uns quants la portarem …

Gabilondo Vídeoblog

No hi ha cap matís del que diu aquest prestigiós periodista. Intel·lectual tranquil, amb seny (la part catalana que té) i contundent (la part basca) ens fa un avanç del que potser serà l'any 2019 que està tot pendent d'escriure. Tant de bo s'equivoqui, però amb el personal que tenim en escena el mal teatre està gairebé assegurat. El segueixo sempre amb molt d'interès i m'agrada el que diu i com ho diu,

Louvre

Llegeixo a la premsa que el Louvre és el museu més visitat del món. No en tinc cap dubte, és un dels símbols de la França que en algunes coses tant envegem. El museu està preparat per a persones amb discapacitat, creant diferents recorregut en funció de la problemàtica que cadascú tingui. Els discapacitats físics tenen reservats especials a l'aparcament (el museu està enmig de París) i hi ha descomptes importants. L'entrada al Louvre és gratuït per a discapacitats i per un acompanyant. Fa molts anys que no el visito, no descarto una visita una estona d'aquestes perquè ara en cadira de rodes em serà més fàcil, assegut es pot gaudir sense pressa i fantàsticament.
Parlant de museus, convé recordar que a Girona i comarques tenim el Dalí, exemple d'excel·lència en tots els àmbits, però no amb accessibilitat. No es pot visitar en cadira de rodes, o fer-ho en una versió molt simplificada. Hi hauria solucions de tot tipus, només cal veure la foto que penjo del Louvre i no pod…

Un tronc i una lliçó

Sembla que a la regió de la Champagne a França varen posar una càmera fixa per veure què passava amb aquest tronc natural caigut enmig d'un petit riu. El que s'hi observa és que hi ha un trànsit considerable, de tota mena. Interessant, tothom el fa servir de pont, per anar d'una banda a l'altra de la riba. És una metàfora natural, té la seva lògica, res més. L'any 2019 s'està anunciant com una etapa plena de gent que des d'una banda i l'altra no es volen entendre. Aquestes imatges són pràctiques, relaxants i una bona lliçó per mirar d'afrontar les coses. Un tros de tronc serveix de pont i millora la vida a totes bandes. Prenguin nota. Bon any 2019


La campanya

Vés en compte per la carretera, a MIFAS ja som prou socis. És una mini campanya de l'associació que és original, està bé. No volem més socis, també diu. És una campanya en format d'anticampanya, per tant diferent a d'altres. Són molts els socis de MIFAS que ho són per culpa de les carreteres, o més aviat per culpa de circular-hi d'alguna manera estranya, per no dir temerària. No beguis diu el rètol i passa-ho bé, però vés en compte, no volem més socis. La foto a peu de platja d'un soci de la casa que va en cadira de rodes. Felicitats als de casa meva de MIFAS per saber trencar les campanyes falses i fer saber a la ciutadania que hi som, però que no cal venir si vas una mica en compte; per cert, em penso que la xifra de socis és d'entre 4 i 5 mil. Déu n'hi do.


Orfidal per a tothom

Joan Manel Serrat va aturar-se enmig d'un concert per contestar a un home que va demanar-li que cantés en català, que estava a Barcelona. El cantant per la seva part va contestar-li que allò era un concert que s'hi feia un repàs d'un disc publicat l'any 1971 i que s'anomenava "Mediterraneo". La veritat és que no sé què dir. Convindria que 2019 la sanitat catalana receptés Orfidal 1 mil·ligram per a tots els ciutadans. És un medicament que està format per una substància que enganxa una mica però ajuda a relaxar-se. No té un preu exagerat però cal recepta mèdica. Em penso que el donen amb una certa facilitat. Serrat és un artista de trajectòria exemplar i pot explicar moltes coses de situacions complicades que ha viscut, aquí i fora d'aquí. Té peces en català i en castellà, totes magnífiques i anar a un concert d'ell és una experiència inoblidable i molt entranyable. Pot cantar amb qui vulgui, quan vulgui i de la manera que vulgui. Jo sóc un gran d…

2019 a bord

S'ha fet el Consell de Ministres a Barcelona, i hem sobreviscut per veure-ho. La penya independentista ha estat tranquil·la exceptuant aquells que ja fa una temporada que creuen que el conflicte o procés ha d'acabar en un format més rabiós. Precisament el mateix format que proposen les dretes espanyoles, en totes les seves variants, la dreta dreta, la dreta de cartró i la dreta més dreta de totes. Les dretes espanyoles mai han estat intel·ligents, la història ho demostra si la repasem una mica. Diguem-ne que les esquerres tampoc s'han lluit massa. És la política espanyola, i també la catalana que fa un temps que ha quedat embossada i nosaltres amb ella. 
El Consell del dia 21 té gestos que penso que són d'aproximació al problema català que està damunt de la taula des de fa uns 8 anys. Pedro Sánchez el té sobra la taula, la qual cosa ja és més del que teníem fins ara perquè Rajoy el tenia a sota la taula, que era el seu racó preferit per aparcar-hi els grans problemes …

Una bona història

Ahir a la Vanguardia hi havia una bona notícia, una d'aquelles que ens permet dir que no tot està perdut. Enmig de tanta cridòria i de falta de categoria dels nostres polítics hi destacava la història d'en Marc Boix, signada per la Bàrbara Julbe, corresponsal de la Vanguardia a les comarques de Girona. En Marc és un noi del Nepal que va ser adoptat per uns olotins quan ell tenia 6 anys. El vailet ha tornat uns anys després, com a metge i ara està posant en marxa un petit hospital i també una petita farmàcia. Les condicions de vida allà són molt dolentes i en Marc podrà ajudar a que les coses canviïn una mica. El seu pare adoptiu des d'Olot ha creat una Associació per poder canalitzar l'ajuda que és necessita al Nepal. És una bona i magnífica història d'un nepalí i garrotxí que m'han agradat llegir. Penso que el projecte i l'esforç val la pena que sigui conegut. Podeu fer aportacions si entreu a la web de l'entitat. Molta sort i felicitats per ser tant …

Unitat de Salut i esport de MIFAS

La gent de TVGI que no és massa d'estar al cas de les coses que fa la gent de la discapacitat a Girona ha emès un reportatge ensenyant la Unitat de Salut i Esport de MIFAS, que ja fa uns mesos que funciona. Bona notícia, perquè d'aquesta manera l'audiència domèstica que segueix aquest tipus d'informatius podrà conèixer la feina que fa MIFAS. L'equipament del Carrer Empúries és important pel sector de la discapacitat i ho és i molt per Girona capital, on hi ha una gran concentració de socis de l'entitat. Felicitar a la gent de TVGI per dedicar un petit espai informatiu a un col·lectiu que val la pena.

La foto G-20

Aquesta és la foto de la reunió del G-20 a Buenos Aires (Argentina). Mai havíem tingut una foto del G-20 tan lletja i horrible. És el que tenim, és el que hi ha. De tota aquesta tropa no sé a qui salvaria, segurament ben poca cosa. --La Primera ministra britànica té un sidral que és molt difícil d'entendre, d'en Trump no cal dir res, ja està tot dit. Del President xinès només recordar que és el màxim dirigent del país més capitalista i lliberal del món, llàstima que siguin comunistes i que no vulguin saber res de drets humans. Ningú li farà memòria perquè el xinés té deute pública i diners de tots els que surten a la foto i per tant diguem-ne que ho té tot pagat. A primera fila també hi tenim en Putin, que és el més veterà de les reunions aquestes perquè porta 18 anys en el càrrec, jo diria que els seus primers divuit anys, perquè té ganes de ser-hi sempre. En Putin tira d'una democràcia feta a mida, sense discrepàncies, més que tot perquè els seus adversaris són de durta…

Eduard Pujol

El Portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, considera que això de les vagues de diferents professionals de l'administració catalana no és un qüestió essencial. Suposo que des del seu punt de vista té raó, perquè ell pertany a una formació política que governa Catalunya sense cap intenció de governar-la. És més, la prioritat és desgavellar-ho tot i del tot i així fer veure que els problemes del país només passen per una solució, o sigui, la independència.
Eduard Pujol té la independència com a única prioritat i jo no tinc res a dir-hi. Em sembla bé que defensi aquesta postura, només faltaria, però convindria separar de forma clara les idees amb la gestió de les coses, del dia a dia de les administracions que aquesta gent governen. Gestionar la salut pública, l'educació, la seguretat i els serveis socials és un tema molt seriós. La gent de Convergència i Unió ho havia fet, un grapat d'anys per cert. Poden defensar-se les idees a tota màquina i de totes maneres, però é…

Mercats i oportunistes

Llegeixo a la premsa econòmica que la Unió Europea es reserva el dret de vetar inversions dins del seu territori que puguin suposar un amenaça financera o estratègica en determinades empreses, i evitar d'aquesta manera problemes de seguretat. Un exemple seria que de cop i volta un inversos d'un tercer país adquirís de forma agressiva una companyia que sigui de primer ordre; comunicacions, premsa, defensa, energia, etc.. No és una mala decisió, és interessant. El que també s'hauria de fer és posar límits als especuladors borsaris i de mercats que operen a gran velocitat i que alteren de forma considerable la bona marxa de les economies que tenen una arquitectura oberta. La Unió Europea és l'entorn econòmic més obert del món, molt més que Estats Units o d'altres potències.
Entrar a borsa amb accions d'un tercer, enfonsar el mercat i tornar a les accions al propietari és una tècnica molt coneguda i habitual dins de les empreses financeres que es dediquen als merc…

Arrítmies, investigació des de Girona

Us penjo un vídeo molt interessant que parla de les arítmies i la mort sobtada, la relació existent entre aquestes dues problemàtiques. Des de l'IDIBGI hi està treballant, i demana la col·laboració per poder tirar endavant el projecte. És important, és investigació mèdica que s'està fent des de Girona i que pot millorar la vida de milions de persones a tot el món. Per poder-hi col·laborar podeu seguir les indicacions que dóna el vídeo. Moltes gràcies per treballar en aquest camp tant important, gràcies també per estar a la primera línia de treball en temes mèdics i per posar a Girona a través de l'IDIBGI a primera divisió.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Parlament català en hores baixes

Avui s'ha viscut una sessió infantil al Parlament de Catalunya. Dos diputats, un d'ERC i l'altre de Ciudadanos han muntat un numeret insuperable i també insoportable. A càrrec dels ciutadans d'aquest país, dels contribuents, els dos diputats s'han dit no sé què i el President del Parlament ha hagut d'intervenir per fer-los callar. Jo recordo situacions d'aquestes a l'escola de primària, quan feia els primers cursos. Només ha faltat que el President els hagués posat de cara a la paret. La situació és lamentable. Els nostres representants públics haurien de tocar de peus a terra i viure la situació real de la gent que diuen representar. El proper 2019 Catalunya no tindrà pressupost, segurament s'haurà de prorrogar el que ja estava prorrogat i les perspectives econòmiques no són massa brillants. La classe política viu a la seva "bola" i la imatge que donen és pèssima. Els dos personatges implicats no han trepitjat mai cap centre productiu de…

Els murs cauen

Avui fa 29 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Una de les històries més desgraciades d'Europa, que provenia d'una història encara més desgraciada. En un dia com avui la gent va fer caure un mur, que dividia Berlín en dos sectors. Avui queden els testimonis, les històries i moltes fotografies de l'època que va fer-se i de com va caure. Berlín torna a ser la capital alemanya i encara es refà de la seva pròpia història, difícil i complicada. La metàfora en tot cas, serveix per demostrar que els murs cauen i normalment ho fan per sobre dels promotors i constructors. Va caure el mur de Berlín i ho va fer pel damunt del govern pro-soviètic que hi havia a l'Alemanya Oriental. La coneguda com RDA o DDR com diuen els alemanys. Va caure la Alemanya Democràtica perquè no era ni Alemanya ni tampoc democràtica. Era una història horrible que no podia acabar bé més que tot perquè mai va tenir un bon principi. L'any vinent farà 30 anys de la reunificació alemanya i de la transf…

Lisboa via fado

A mi els fado sempre m'han agradat. No sé perquè, teòricament són una cosa més llunyana, però m'hi vaig enganxar gairebé des del primer moment. És un tipus de música nostàlgica, que canta a la gent que no és allà, que està lluny, que se l'espera, que ha de tornar, algun dia. També n'hi ha que són més alegres, però jo sempre els he entès així. Lisboa és la capital del fado i de moltes coses més. M'han passat aquest vídeo des de la capital portuguesa, una ciutat amb un encant especial, a l'espera d'alguna cosa més. Tota la tropa del fado hi surt, gent molt bona, tot i que n'hi ha més. Bona música i bones imatges d'una ciutat que està més propera i que val la pena fer-hi un tomb. El fado és nostàlgia, potser nostàlgia d'alguna cosa que no s'ha viscut, o que està pendent de viure.

Una mica de Japó

Vídeo musical de Kenji Kawai, conegut compositor japonès. Reincarnation, amb imatges dels temples més importants i venerats d'aquell país. Són a prop de Kyoto, una les ciutats imperials del Japó.  Kenji Kawai va compondre una de les bandes sonores més impactants de la televisió, musicant "Apocalipsis" una sèrie que hem pogut veure a través de TVE-2 amb totes les cròniques horribles de la Segona Guerra Mundial. A través de Youtube es pot gaudir d'algun concert d'aquest autor i podreu veure'l amb el seu impressionant estil.

Instant de Tardor 2018

Tardor 2018. Escapada al nord de la província d'Almeria, just entrant a Andalusia. Platges de Mojácar, Vera, Garrucha i Cuevas del Almanzora un zona molt diferent de la gironina, però també amb el seu encant. La foto d'un instant com totes les fotos, però les que són del mar el moment s'evapora ràpidament. El barco que surt a la foto està a l'espera de poder entrar al port de Garrucha i carregar guix que ve de les muntanyes de la zona, amb destinació a qualsevol lloc de món. M'han dit que van molt a Turquia, Emirats Àrabs i països d'aquell entorn. A la mateixa àrea marítima s'hi veuen altres barcos que porten carbó a la central elèctrica de Carboneras, perquè el de fora és més barat i de millor combustió. Carboneras deu el nom al carbó, però tiren de material estranger. A la mateixa zona de la foto va haver-hi una dels episodis nuclears més perilloses d'Europa, conegut com l'accident de la bomba atòmica de Palomares. En realitat són uns fets que en…

El mercat del cinisme

En Trump decideix trencar els tractats de no proliferació nuclear amb la Rússia d'avui dia, abans Unió Soviètica, signats a partir de 1987 per Reagan i Gorbatxov. La pretensió de Trump és que Rússia hagi de destinar molts més diners a fabricar armes i de pas amenaçar a Europa per fer emprenyar als americans. Els americans demanaran als europeus que comprin armes i segurament ells ho faran a bon preu, més que tot perquè sempre tenen ofertes d'última hora. L'objetiu és donar rendiment -més encara- al mercat d'armes; després de tants anys convé renovar arsenals plens de petards que ja no estan de moda. Renovar-se o morir, o morir renovant-se i fent caixa, és clar. Trump té molt clar el que vol i se'l veu d'una hora lluny. En canvi, Putin presideix un país que fan coets per anar a la Lluna, d'anada i tornada en poques hores, però són incapaços de fer neveres que funcionin, per posar un cas. Els russos també tenen un bon catàleg per renovar armaris vells i en f…

Brindis del Suprem

El Suprem, la màxima autoritat judicial d'Espanya està gaudint del seu prestigi novament. No només té el sarau de la causa catalana, llarga i feixuga, sinó que ara també té a la resta del país -més o menys- emprenyat. Dicta sentències que contradeixen a les pròpies sentències que havia dictat abans i provoca un caos en els processos de compra-venda d'habitatges. Per acabar-ho de rematar, la situació no es resoldrà fins el 5 de novembre i mentrestant la banca s'enfonsa tres pams cada dia que passa, a més de provocar confusió a tota la gent que vol adquirir alguna propietat i hagi de fer-ho amb hipoteca, o sigui, la immensa majoria. Avui en Peridis en el diari ELPAíS ho dibuixa. Ho penjo perquè la broma és de categoria. No acabem de ser un país normal i el pitjor de tot és que ja hi comencem estar acostumats.

Bandes sonores

Ahir divendres, a la segona de TVE varen passar Mensaka, la primera pel·lícula de Salvador García Ruíz. És un cinta que no és fàcil, té un punt d'intimista però també de cruesa. En el seu any, o sigui 1998 va tenir una bona acollida i va recollir alguns premis. En aquesta pel·lícula hi ha també una banda sonora molt interessant. És de Pascal Gaigne, un francès que també ha tingut un grapat de premis per la seva feina al cinema. Us penjo la banda sonora de Mensaka i si teniu la oportunitat de veure-la molt millor. 

<iframewidth="775" height="425" src="https://www.youtube.com/embed/AvzlRENlT3E" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen>

Preparar el futur

L'Albert Carbonell, President de MIFAS fa un tomb per Girona amb els estudiants de Turisme de la UDG, però tots en cadira de rodes. És una manera d'explicar i entendre ràpidament això de les barreres arquitectòniques i fer una injecció de sensibilitat als que gestionaran el turisme en els propers anys. Segurament s'ho passen molt bé, perquè arribar a les escales de la Catedral de Girona, via Força o qualsevol altre camí i fer-ho assegut en cadira de rodes no és fàcil. Més encara pels que no n'han provat mai cap. És una bona experiència, divertida i didàctica. Se'n recordaran sempre i aquesta és la fórmula que impulsa la gent de MIFAS. Bona feina, preparar a la gent per poder estar preparats pel futur, tant de MIFAS com de la UDG. A les fotos, en alguns moments del circuït. 



L'escoleta de MIFAS

L'escoleta de MIFAS (bàsquet en cadira de rodes) ja està en marxa i el dissabte passat varen guanyar un amistós a Barcelona, 10 a 24 a favor dels nostres. Entrenen un parell de dies a la setmana al Pavelló de Sant Gregori, al costat de Girona i alguns veterans de la casa ensenyen les tècniques als més joves. La cosa funciona i està molt bé que així sigui. Per la seva banda, l'equip del MIFAS de bàsquet sembla que començarà la temporada jugant a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes i també la Lliga Espanyola. Quan tingui més informació la penjaré. Ànims a les tropes de MIFAS i a deixar en bona posició MIFAS i la gent de Girona. Això de l'escoleta és una gran idea per poder tenir cantera pròpia. A can MIFAS hi ha gairebé 5.000 socis, segur que sortirà gent bona i molt bona.




La portera xunga de Catalunya

Originaria d'un partit que va tancar la porta amb el cartell "Tancat per corrupció" Núria de Gispert s'ha convertit amb la portera xunga de la "Nazionaldemocracia"catalana. Fa uns dies la Molt Honorable va dir que Arrimadas hauria d'anar al seu poble. La veritat és que Arrimadas no m'agrada, segurament no la votaré mai i el seu partit em fa més por que caure en un forat de serps, però que jo sàpiga -fins ara- a Catalunya no sobra ningú. Absolutament ningú. No acabo d'entendre aquest estil tant baix de fer política, i tampoc entenc que sigui Núria de Gispert la que s'hagi auto-anomenat urbana d'entrades i sortides. El nou projecte de Demòcrates que forma part la Molt Honorable està plena de polítics enganxats per necessitats estomacals i oportunistes. Ja he mencionat alguna vegada la menciditat del president d'aquesta estranya formació, sorgida d'una Unió Democràtica que en alguns moments de la seva existència va fer de partit po…

Casta Diva Norma Montserrat Caballe

Imatges de Montserrat Caballé interpretant Casta Diva de Norma, a França, país que l'admirava de manera especial. Són de 1974 i només són del final. El públic esclata. És una de les seves millors representacions. Caballé era aclamada a tot el món, no tant a casa seva; coses que passen sovint i en altres coses. Avui toca parlar-ne bé perquè la Caballé ens ha deixat definitivament. La seva obra, les imatges viuran sempre perquè són impressionants. Mai vaig veure-la en directe, no vaig tenir la oportunitat. Els llibres d'història en parlaran com una catalana universal. Era del món, de la música i de l'art, o sigui d'un món molt gran.

Escenificacions

A mi veure gent amb torxes i jugant amb foc no m'agrada massa. El foc sempre és simbòlic, però al final sempre acaba cremant alguna cosa. La història ens demostra que els principals incendis del segle passat varen ser horribles i anaven acompanyats d'una retòrica política perillosa. Ho dic amb tot el meu respecte, sabent que el moviment independentista en general sempre ha estat molt pacífic i tranquil. Entenc que el país viu moments complicats i que les cantonades ideològiques estan molt separades i que costarà molt parlar i entendre's. Jo diria que no hi ha ganes d'entendre's tot i reclamar el diàleg amb veu alta i gruixuda. En fi, els llibres d'història i algunes imatges -ja en color- d'altres èpoques serveixen per saber quins camins no convenen sobrepassar. Jo rebaixaria tons i modificaria algunes escenificacions, que vistes des d'altres països d'Europa poden mal interpretar-se. Tampoc és massa pràctic que a les televisions de tot el món s'…

Absències irrresponsables

El President Torra no dóna cap importància als temes econòmics del país. Passa i de llarg. Avui, per exemple, no ha anat a l'Acte que es feia a Barcelona per demanar al Govern Central el corredor Mediterrani, demanat pel País Valencià, Múrcia, Andalusia i també per la classe econòmica i política de Catalunya. És una qüestió de màxima prioritat. Quim Torra ha considerat més important anar a una escola per "gaudir" de la bronca que uns quants ciutadans l'hi han muntat a l'entrada. És un home que està immers en el Procés, el qual pot defensar com ho fa -només faltaria-, però deixa la feina de governar per poder assistir a cridòries gratuïtes. És una greu irresponsabilitat. Quim Torra hauria de plegar, anar-se'n a casa seva i deixar un càrrec i les càrregues que comporta a algú que tingués capacitat i voluntat de treballar una mica pel país. Ja sabem que algunes coses s'han de resoldre, però la Generalitat administra 34.000 milions i algú amb una mica de cap…

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…