Ves al contingut principal

Entrades

120 dies sense govern

Fa uns dies TV3 va entrevistar a Carles Puigdemont. Gairebé dues hores intenses explicant el que ja ha explicat 120 vegades. També va dir que Catalunya necessita govern. No vaig mirar-lo massa, em penso que sis minuts. Abans del minut sisè Puigdemont ja en va dir una de les seves, o sigui una conclusió versada des de la seva cantonada i per tant convençut que no n'hi ha d'altres. La resta de partits també diuen que cal govern a Catalunya. Ho diuen els independentistes i els que no ho són. Fins i tot Rajoy diu que vol que hi hagi govern a Catalunya. Ahir en una xerrada davant no sé qui també ho va dir l'ex-Primer Ministre francès, el català Valls. Tothom ho vol, però no tenim govern i sembla que no en tindrem. Aquest és el guió oficial fins el 22 de maig que s'acaba el plaç per tenir-ne, passat el qual si no és dóna el cas es convocaran noves eleccions.
Els polítics han de gestionar la política, els temps, les idees, les necessitats i tot allò que permeti millorar la v…
Entrades recents

Els xiringuitos

La Policia espanyola ha desmuntat un xiringuito financer a les afores de Madrid. Un grapat de detinguts que suposem que els jutges no deixaran en llibertat provisional o sigui al carrer fins que hi hagi el judici. Les noticies del dia comenten que durant l'any 2017 s'han desmuntat fins a 57 paradetes d'aquestes, especialment a Madrid, però també aquí, o sigui a Catalunya. La pregunta és perquè Espanya (Catalunya inclosa) és un paradís pels quinquis que fan estafes d'aquest tipus. Què fan els reguladors per evitar que això passi. Què passa aquí que sigui tant fàcil instal·lar una oficina, contractar gent i vendre productes financers per telèfon. Quina mena de país som que el regulador comparegui davant al Parlament i doni lliçons, quan aquest mateix regulador va permetre que els primers xiringuitos fossin les Caixes d'estalvis i gairebé tot el sistema financer espanyol?. Són notícies que surten tot sovint, i jo em sorprenc de que aquest tipus d'activitats no si…

Estònia, el primer país digital del món

No conec Estònia. Fa temps que llegeixo que Estònia és un país digital, que té l'administració digitalitzada del tot i que les seves empreses són al capdavant de l'ús de les tecnologies. O sigui un exemple, perquè ara mateix perdem el temps com mai fent gestions i portant papers d'un lloc a l'altre. Això allà fa alguns anys que ho tenen resolt i crec que aquest és el camí. Sembla ser que fa uns anys, no massa, Rússia va atacar els sistemes d'Estònia i varen tombar-ho tot. Des de llavors, Estònia a més de tenir-ho tot digital varen especialitzar-se en la seguretat informàtica; sense voler els russos van contribuir a l'èxit d'aquest petit país nòrdic i que en el seu moment van pertànyer a la gran Unió Soviètica. Temps nous i sense perdre massa el temps. Les dificultats serveixen per aixecar-se i  ser una mica millors. Estònia ho sap i ara convindria fer una bona copiada de tot allò que allà funciona i aquí no.

Diumenge a les Planes

Des d'una vora de la plaça Nova de les Planes d'Hostoles faig una foto, des del cotxe mateix, perquè els colors d'aquesta primavera no han arribat encara i el dia és plujós, però aquest racó de poble sempre és sorprenent. Des d'aquest mateix lloc hi he fet moltes fotografies, sempre a cop de mòbil i algunes les he penjades aquí al bloc. Avui també les he disparades a través del Twitter i també a Instagram. Amb tanta xarxa social i tanta connexió gairebé el menys important és fer la foto. En qualsevol cas també la penjo aquí. La primavera en versió original ja vindrà, passades les pluges tot agafarà el color que toca, però diuen que en tres o quatre dies. Esperarem, poca cosa més pot fer-se.

En Manu sense por

En Manu Heras ens va explicar el divendres com s'ho fa per anar amunt i avall sense por. Va marxar al Canadà l'any 2012 i encara no ha tornat. Bé, sí, uns dies, però va dir-nos que ja tenia bitllet per anar a Vietnam i els països que hi ha en aquella barriada de món. Va fer una xerrada el divendres al matí a MIFAS, en el Centre CAI que la casa té al carrer Empúries de Girona. Va passar fotografies dels seus viatges a Austràlia, Nova Zelanda, els països de Centre Amèrica, de Perú, dels Estats Units, del Canadà mateix i d'un grapat de llocs més. Va explicar com llogar un cotxe adaptat o fer-lo adaptat un com llogat, com viure en un furgoneta (auto home) i com fer-ho sent un turista i un explorador en cadira de rodes. Ja sabem que en Manu és de poca por, però vàrem veure que en realitat en no en té gens. Fa ben fet, coneix cultures, gent nova, i veu les grans meravelles d'aquest planeta que com dic jo, és rodó i quan estàs a sota no caus. Un cop va trucar-me des de Tasmà…

National Geographic

Aquesta gent del National Geographic ens regalen sovint imatges sorprenents de la natura i aquest cop ho han fet tornat a fer. Són fotografies fetes amb drons i de tot el món. Ens apropen moments irrepetibles, imatges que a les xarxes socials estan a l'abast de tothom. N'he trobat unes quantes a diferents mitjans i en penjo les que m'han semblat més interessants. Fantàstiques.







La Cifuentes i altres

Ahir a la tarda vaig escoltar una estona el debat de l'Assemblea de Madrid en relació al sidral que ha muntat la senyora Cifuentes amb el seu màster universitari. Va agradar-me escoltar a la penya política de la capital però vaig quedar decebut de la resposta de la presidenta d'aquella comunitat. Admeto que la qüestió és una mica complicada i m'imagino que el que s'hauria de valorar realment és si la senyora Cifuentes va mentir, està mentint o mentirà en les pròximes hores. Entre les diferents informacions que he llegit, les afirmacions que va deixar anar ahir a la tarda i tot el raca-raca que s'ha creat entorn al tema només puc entendre que tot plegat és mentida. A la classe política espanyola mentir o no dir la veritat és força habitual. A Catalunya això també passa, de fet, jo diria que fa uns anys que només ens està passant això i res més. La Cristina Cifuentes va disfressada de persona honesta i de bona gestora amb una gran pompa propagandística que l'env…

Discapacitat, poder ser diferent

Una de les històries habituals que hem d'afrontar la gent amb discapacitat física i en totes les seves formes i versions. La Constanza Orbaiz ho explica en una sessió de TEDxRiodelaPlata i s'explica molt bé. Val la pena veure'l. Les mirades que jutgen i que són injustes, plenes d'ignorància. Els prototips que hem anat construint entre tots i que són models erronis. Aquesta companya argentina explica el que viu i el que fa per canviar les coses. Les coses amb la mirada diversa i oberta no són tant difícils i aquí en teniu un exemple.

La Policia Municipal de Salt

Suposem que són moltes les policies que treballen per combatre les falsificacions i el mal ús de les targetes d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, però la de Salt ho fa de forma molt contundent i ho han donat a conèixer. És un avís pels llestos, que per cert, són molts. A la foto podem veure un grapat de targetes que els agents d'aquest municipi gironí han confiscat i podem observar que és un document molt popular, massa. Això passa en el mateix moment que la gent del CERMI demana al Parlament i a la Direcció General de Tràfic que és descomptin punts del carnet per la gent que aparca en reservats específics, persones que no tenen la mobilitat, o millor dit, que la tenen tota però passen de tot. No sabem si tindran èxit en la seva proposta, però a Salt, aparcar-hi fent veure que ets discapacitat és una mica més difícil que altres llocs. Felicitats per la feina.


D'ara en endavant

Si Carles Puigdemont m'hagués trucat per demanar-me que l'anés a rescatar a la frontera en una situació diguem-ne excepcional com les que estem vivint ho hagués fet sense cap mena de problema, de fet, ell té el meu telèfon. No m'ho hagués pensat dues vegades. Hi hagués anat corrent. Puigdemont s'ha equivocat en moltes coses i jo discrepo d'ell en un grapat de temes. En la qüestió econòmica no compartim gairebé res, en temes socials els nostres pensaments són oposats totalment. Però Puigdemont va ser alcalde de Girona i jo vaig ser-ne regidor a l'oposició; ell és d'Amer i jo sóc de les Planes d'Hostoles, coses que passen, suposo. No és simpatia, suposo que és això que ara se'n diu empatia. Ho hagués fet encara que la situació fos totalment rocambolesca. 
Puigdemont està a la presó i jo ho lamento. Sabia que jugava en inferioritat de condicions, i sabia que estava fora de joc des de feia temps. És un home intel·ligent i suposo que de tot això ja n…

Presentació del "Diari d'un capsigrany"

A Barcelona, i el dissabte 7 d'abril es presentarà el llibre "Diari d'un Capsigrany" dedicat a Toni Molina i que ha estat editat per un grapat d'amics i patrocinat a través de moltes donacions, a través de la plataforma "Verkami". En Toni Molina ens va deixar l'any 2016 i era un company discapacitat que va lluitar per la normalització de les persones que formen aquest col·lectiu. Va ser especialment actiu en l'eliminació de barreres arquitectòniques i ho va fer amb un especial sentit de l'humor. Un home divertit, amable i carinyós que al llarg de la seva vida va fer grans amistats que van fer de la seva lluita un model propi de complicitat. La presentació del llibre es farà a la Biblioteca Ignasi Iglesias, al carrer Segre, 22 de la capital catalana. Allà es podrà adquirir el llibre i reservar-ne exemplars. L'acte serà emotiu i promet ser molt interessant. Actualització: Em diuen que la presentació es farà a les 17,30 hores i en el matei…

Fugida de capitals

Catalunya va tancar l'any 2017 amb 31.399 milions menys en els seus comptes bancaris, majoritariament dels seus ciutadans. La preocupació per la marxa del procés, les advertències i amenaces que indicaven que podíem quedar fora de l'euro va provocar una fugida de capitals sense precedents. Molts bancs oferien comptes corrents miralls, o sigui, traslladar els estalvis de lloc sense haver de deixar l'entitat bancària. Aquesta notícia surt publicada avui a la premsa econòmica i suposo que no tots els mitjans ho explicaran. És un fet insòlit. Cal afegir que a més d'aquestes xifres econòmiques, convé tenir present les fugides de seus socials d'empreses, gairebé totes les importants. 
Ahir, l'ex-Conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell deia que segurament no tornaran. Totes aquestes xifres són relatives, evidentment, i m'imagino que els partits independentistes consideraran que això està tot manipulat i que una possible independència ho reso…

Parc Central obert

Hem viscut per veure-ho. Les obres del Parc Central han finalitzat. Sembla una broma però resulta que no ho és. Després de 10 anys d'obres; cridòria, veïns emprenyats, sorolls, pols, negocis tancats, retards, fallides d'empreses constructores, plaços incomplets, paletes aturats i un llarg etcètera de desgràcies, les obres s'han acabat; més o menys. No sé si queda alguna cosa pendent, a veure què diuen. A la passejada institucional no hi ha assistit cap representant de l'Ajuntament. No crec que sigui la millor idea, però estem en una època complicada. En fi, aquí teniu algunes fotografies, agafades del Diari de Girona, la seva versió digital. Hi aniré a fer un tomb per veure com ha quedat. A veure.



Norilsk, la ciutat empresa

Reporatge que he trobat al canal de Youtube i detalla la vida de Norilsk. Aquesta és o era una de les ciutats més misterioses del món. Encara hi queda alguna cosa per descobrir, suposo. De tota manera aquest interessant reportatge explica com funciona Norilsk, una ciutat de 170 mil habitants que està dirigida per l'empresa Norilsk Nikel i que està lluny de tot i de tothom. Soviètica en tot el seu format, ara és un estrany exemple del capitalisme corporatiu; no sabem què diria George Orwell però el relat m'hi fa pensar una mica. La ciutat està fent esforços per posar-se al dia i segurament l'eficaç propaganda de la Federació russa hi té molt a veure. De tota manera, és interessant i les imatges són inèdites i sorprenents. No cal anar-hi, més que tot perquè el seu accés està totalment restringit i a més no és massa saludable fer-hi un tomb.


Conferència de Manu Heras

Es pot viatjar sol amb cadira de rodes? Cal que tot estigui adaptat? Cal reservar un viatge organitzat a través d’una agència o es pot improvisar? Quin mètode de transport és el més adient? Cal disposar de molts diners?  Aquestes i d’altres qüestions les resoldrà en Manu Heras, a la Conferència “L’aventura de rodar pel món”, que durem a terme el dia 6 d’abril de 10h a 12h al Centre d’Atenció Integral MIFAS. En Manu Heras és soci de MIFAS, amb una lesió medul·lar completa, usuari de cadira de rodes i un viatger intrèpid. Ha viatjat per diferents països accessibles i no tant accessibles: part d’Europa, Austràlia, Sud Amèrica, Canadà, Tailàndia i Malàsia entre d’altres i compta amb un munt d’experiències i vivències personals.  Ha recorregut gairebé tot el món i ho ha fet d’una manera molt peculiar, de vegades en hotels convencionals però moltes d’altres amb tan sols una motxilla i una tenda de campanya o amb una furgoneta adaptada. En Manu ens explicarà com viatja, del per què va començar …

Debat pensions

El debat de les pensions que s'ha fet avui en el plenari del Congrés dels Diputats m'ha semblat força fluix, en general. El President Rajoy ha utilitzat la sessió per prometre millores puntuals sempre i quan tingui pressupostos generals durant l'any 2018. Era un avís a la resta dels partits. Les intervencions de la resta de grups i que no formen part del govern m'ha semblat que no hi havia cap mena de transcendència. Els diferents partits estan utilitzant les mobilitzacions que s'estan produint per empènyer al govern i fer d'aquesta manera una oposició legítima, però poc fiable. No veig que ningú aporti res de nou, res especial i amb tota aquesta qüestió ió tenen a la ciutadania preocupada. El President Rajoy que generalment és un brillant parlamentari tampoc tenia el seu millor dia. No ha estat massa hàbil, tot i derivar el problema a la resta dels grups amb el problema que té al no comptar amb l'aprovació dels pressupostos generals, actualment prorrogats…

I el diumenge, partit del MIFAS

Aquest diumenge dia 11 de març a les 10,30 l'equip del MIFAS de bàsquet en cadira de rodes juga el seu darrer partit de la lliga catalana d'enguany. Ho farà contra el CEM de l'Hospitalet de Llobregat i el partit es farà al Pavelló Girona-Fontajau. L'entrada és gratuïta. Una bona oportunitat per gaudir d'una experiència -especialment la gent que no ha vist mai l'esport adaptat- i també per veure la gent d'un equip que representa les comarques gironines, tant a la lliga catalana com a l'estatal, en la que MIFAS també hi participa des de fa molts anys. Podeu trobar més informació dels horaris, partits, resultats i plantilla a la pàgina web de l'associació MIFAS, també hi trobareu notícies d'altres esports adaptats que es fan a les comarques gironines i de l'escoleta que està potenciant l'entitat.

Truca'm quan puguis

La fira dels mòbils ja s'ha acabat. En aquesta vida sense mòbil ja no pots fer gairebé res. Doncs bé, portem una setmana que en l'escena internacional ja no ets ningú si no tens armes nuclears. És la moda de la temporada. En Putin va anunciar fa uns dies que té l'arma definitiva i que el seu país és indestructible. Va fer-ho en una compareixença pública i voluntària d'assistència obligada, envoltats de col·laboradors que viuen a tot drap a càrrec de l'administració russa. En pocs dies hi ha eleccions en aquell país gegant i els russos tenen la percepció d'estar fora de joc, o sigui al marge de tots els saraus internacionals. Aquestes declaracions no són sorprenents, perquè els russos sempre han volgut tenir al capdavant a gent que sigui una mica cridanera i que tinguin un pèl d'orgull, recordant vells temps, quan existia la Unió Soviètica i feia por, la por de no saber què hi havia al darrere. Anys més tard vàrem descobrir -uns més tard que d'altres- q…

L'Agència Catalana de Turisme i els descobriments

L'Agència Catalana de Turisme ha descobert recentment el Turisme Accessible i ha trucat a la Fundació ONCE per signar un conveni de col·laboració. Tenen tot el dret del món, només faltaria, però em sorprèn una mica que la resta del sector de la discapacitat no hi sigui present. Ni el COCARMI, ni cap organització capçalera del sector de la discapacitat a Catalunya hi pinta res; insisteixo que poden fer el que vulguin, i signar un acord amb Fundació ONCE no és una mala estratègica, però deixar a la resta fora de joc és una llàstima i també una falta d'estratègia seriosa. 
Evidentment les entitats catalanes de la discapacitat no diran res, s'ho miraran des de lluny i llegiran el document, que no trobo, més enllà de la nota de premsa que ha emès l'Agència. Són moltes les entitats del sector que intenten implicar a l'administració catalana i espanyola en temes de turisme accessible i aquí en aquest bloc n'he parlat moltes vegades. És un sector per treballar-hi fort…

Pensionistes al carrer, de moment

Comencen a sorgir les primeres protestes de la gent gran, dels pensionistes per el trist augment de les pensions que enguany han pujat un 0,25 per cent. És evident que per fer aquesta pujada podien haver-se estalviat el paper que s'han gastat per informar-ne als receptors. Tot això passa en el mateix moment que alguns polítics han posat la sostenibilitat del sistema al cim de la taula. És bàsicament un debat interessat, més que tot perquè no saben què fer amb aquesta qüestió. Qui toqui les pensions a la baixa quedarà cremat i llampegat de cop. A l'estat espanyol hi ha 9 milions de pensionistes, la qual cosa vol dir també que hi ha 9 milions de persones que voten i fer propostes arriscades poden fregir a qui gosi plantejar alguna proposta que redueixi l'import de les prestacions.
El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment i són els treballadors i les empreses el que suporten el pes de la despesa i juntament amb els perceptors són els propietaris d…

Neu a Girona i comarques

És gairebé una qüestió de salut pública, quan neva la gent està una mica millor, a més de refrescant té la funció de netejar una mica l'ànima i això és bo. He agafat unes quantes fotos de gent del Facebook de les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols i així poder compartir el paisatge que fa un parell de dies que hi ha en aquella zona de la Garrotxa. Ara mateix també està nevant a Girona, però és més important que ho faci en zones altes; boscos i camps. L'aigua de la neu s'aprofita tota i garanteix una primavera més acolorida i més regada. 




Mòbils sense senyal

Les empreses que participen al MWC de Barcelona passen i molt de la situació política de Catalunya; se'ls en fot si la Colau parla o no amb el Rei, de sí en Roger Torrent -President del Parlament de Catalunya- porta un llaçet groc o taronja, o de si el mateix monarca fa mirades afilades durant el sopar als convidats del davant. Tot això no suposa res per ells. Els congressistes i els promotors de la Fira aquesta venen a fer negocis, a fer presentacions i demostracions dels nous productes que trauran al mercat. Tampoc tenen cap interès en saber si els catalans tenen un President fugit o exiliat a Waterloo, sempre i quan aquest no suposi cap alteració de la Fira i la feina que venen a fer aquí.
No obstant això, hem d'admetre que la classe política catalana i espanyola està disposada a utilitzar totes les pistes de circ que calguin per poder muntar el numeret, situació aquesta que provoca una mica de vergonya i ens retorna al cansament que tenim de tot l'espectacle que conti…

Un tomb pel Japó, edificis

Sóc un gran entusiasta dels edificis moders que hi ha a les grans capitals del món. En Joan Pahisa va dir-me que a Osaka tindria molta feina perquè hi ha un grapat de gratacels, alguns dels quals són molt impressionants i elegants. Osaka és una ciutat que hi són presents algunes de les multinacionals més importants del món, gairebé totes conegudes. L'economia d'aquesta regió és la novena a nivell mundial, sumant tota la zona de Kansai, no té res a envejar a d'altres capitals econòmiques de la resta del món. Amb en Joan vàrem pujar a la torre de Tennoji, a l'edifici d'Abeno Harukas que té una alçada de 300 metres. Amb 30 segons puges de la planta 16 a la 60 amb un ascensor musical que per si mateix ja és un espectacle. Des de dalt pot veure's gairebé tota la ciutat, que en el seu conjunt té una llargada d'uns 90 quilòmetres. Ens vàrem retratar els peus a ran de finestra i la resta de gratacels de la zona es veuen petits. Per tenir una perspectiva d'Osak…

Un tomb pel Japó, Kyoto

Kyoto és una de les perles del Japó. Quan hi anava vaig trobar-me a un escultor nord-americà al tren que va dir-me que era una ciutat que representava el Japó de sempre. En Guido Saldaña viu allà des de fa temps i va dir-me que no dominava el japonès escrit perquè era molt complicat. Va explicar-me que cal un domini del Kanji per circular per aquell país i que si no el coneixies eres un estranger sempre. Kyoto és una ciutat que està a les afores de Osaka, per dir-ho d'alguna manera, tot i que és una ciutat gegant. Té Palau Imperial i uns quants temples que són referència principal del Japó. Els temples són difícils per a persones amb discapacitat, pots anar-hi fins un cert punt. Hi havia fa uns anys una gran afició a les escales, al igual que els temples de la resta del món. La dinàmica comercial de Kyoto és de primera divisió i les coses estan cuidades al màxim. Tenen la seva gràcia els carrers i carrerons plens de restaurants per sopar-hi i les llumetes dels establiments hi són…

Un tomb pel Japó, Osaka

No coneixia Japó, de manera que he aprofitat que l'amic Joan Pahisa hi està passant una temporada per arribar-m'hi, veure'l i fer un tomb per aquella banda del món. Japó és un país eficaç, les coses tenen un caire pràctic i senzill. No hi ha massa complicacions, segurament en tenen algunes, com a tot arreu, però jo diria que són gent eficaç i amb poca mandra. Van ràpidament per feina i quan han de fer alguna cosa la gent no rondina massa. Anar-hi en cadira de rodes també té el seu punt. L'accessibilitat d'Osaka per exemple, és bona tirant a molt bona. Els transports públics són pràctics i per anar-hi en cadira comptes amb personal de suport que t'acompanya i col·loca una rampa per pujar al tren. Evidentment això suposo que totes les estacions tenen ascensor, sense cap excepció. L'àrea urbana d'Osaka hi viuen més de 20 milions de persones i anar pels seus carrers en cotxe és poc pràctic. Aparcar a Osaka és un luxe i tothom va a peu, en bicicleta o en un…

Rutes asiàtiques

Les rutes asiàtiques des de l'Aeroport de Barcelona les domina Finnair, bàsicament perquè és la línia més curta -via Helsinki- competitiva en preus i servei. El personal de l'avió parla català perfectament i això és un detall. També parlen castellà i anglès. El capità de l'avió parla amb suec i finlandès, però és difícil que els passatgers hagin de parlar amb ell. L'èxit de Finnair està motivat bàsicament pel poc interès que sempre ha mostrat Iberia a Barcelona, incapaços de gestionar rutes des de la capital catalana i que no passin per Madrid. Per anar a segons quins llocs no cal passar per Madrid, però els directius de l'espanyola no ho acaben d'entendre. Els finlandesos són més llestos i tenen dues freqüències diàries amb Helsinki i aviat posaran la tercera i de caràcter nocturn. La mateixa línia també l'aprofita la nòrdica  Norwegian que veu Barcelona com un bon lloc per fer negocis i generar connexions fins i tot intercontinentals.
Iberia ja fa anys q…

Forges

Volia escriure altres coses just en el moment d'arribar a casa, després d'estar 20 dies fora, aprenent coses noves i veure com gent valenta és més valenta del que fins i tot pensava, ja ho explicaré més endavant quan estigui reposat. La llàstima ha estat que en arribar i connectar el mòbil he vist la notícia de que en Forges ens ha deixat. Ens ha deixat a tots el que el seguíem cada dia i que com jo començava el diari ELPAIS amb ell i amb El Roto. Ens deixa un gran educador, un humorista que sabia dir les coses molt bé, fent una senzilla -però molt difícil- vinyeta en el diari que comprava sovint, però que segueixo a través de la seva versió digital. Fins i tot amb el temps m'ha fallat el diari EL PAÍS. Molts cops, massa vegades, però no gent que hi participa. En Forges era un d'ells. I em sap greu que ens deixi precisament en uns moments que el necessitem més que mai. Amb la penya que tenim ballant en aquest país en Forges era una nota refrescant que calia prendre…

Entrebancada econòmica i política

Avui dilluns les borses mundials han caigut, especialment de la mà de l'americana, el Dow Jones. No sabem si és un ajustament de comptes, una baixada per recollir beneficis o -com llegeixo- una mànega d'ordres de venda fetes pels ordinadors a partir d'unes baixades que inicialment no estaven programades. Em penso que serà difícil saber-ho, però demà dimarts i la resta de la setmana es veurà si això és una llampegada o és una situació més complicada. Les borses mouen els diners dels fons de pensions i també d'inversió. La majoria de la gent no sap que els seus estalvis estan a borsa, a les borses de tot el món. L'altra problema que s'està comentant és el deute públic, és a dir, les emissions de diners que els governs demanen als mercats, o sigui a la gent que fa qualsevol tipus d'inversió, grans, mitjans i petits. També els més petits, fins i tot la calderilla més ridícula està girant a les borses mundials.
El deute públic dels països occidentals, o sigui, …

Carla Simón, els Goya en família i amb EL PAÍS

Doncs sí, la Carla va filmar ahir les sensacions que es viuen en primera persona, visitant Madrid i recollint alguns dels premis Goya. En el vídeo es pot veure a Carla amb els seus pares, i també amb les seves tietes, amb la Ani i la Mariona Pipó Simón.  Gent que conec des de molt petit i vinculades a les Planes d'Hostoles, tot i que sempre han viscut a Badalona. Felicitats per aquest rodatge i per tota la experiència que està vivint. La Carla és molt jove i ens donarà moltes alegries, estic segur, Estiu 1993 només ha estat el començament. A les Planes estan contents.

El MIFAS de bàsquet amb cadira

Partit avui al Pavelló Girona-Fontajau entre el MIFAS-Valida i el Globalbàsquet de Sabadell. A la primera part els de Barcelona han fet bones jugades i el MIFAS ha estat força bé en la tercera i quarta part, tot i que els de casa han perdut per 37-59. Feia dies que no els veia i la veritat és que el bàsquet amb cadira de rodes està ben viu a les comarques de Girona, de la mà del MIFAS, amb el suport comercial del Valida, empresa d'ajudes tècniques que té la seu a casa nostra. Faltaria més públic per animar a la penya, és un espectacle veure partits com el d'avui i si tinguessin una mica més d'afició seria més fàcil guanyar partits, o sigui que com qualsevol altre esport. Us penjo algunes fotos que he fet des de la cantonada de la pista.