Passa al contingut principal

Entrades

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…
Entrades recents

Parlament català en hores baixes

Avui s'ha viscut una sessió infantil al Parlament de Catalunya. Dos diputats, un d'ERC i l'altre de Ciudadanos han muntat un numeret insuperable i també insoportable. A càrrec dels ciutadans d'aquest país, dels contribuents, els dos diputats s'han dit no sé què i el President del Parlament ha hagut d'intervenir per fer-los callar. Jo recordo situacions d'aquestes a l'escola de primària, quan feia els primers cursos. Només ha faltat que el President els hagués posat de cara a la paret. La situació és lamentable. Els nostres representants públics haurien de tocar de peus a terra i viure la situació real de la gent que diuen representar. El proper 2019 Catalunya no tindrà pressupost, segurament s'haurà de prorrogar el que ja estava prorrogat i les perspectives econòmiques no són massa brillants. La classe política viu a la seva "bola" i la imatge que donen és pèssima. Els dos personatges implicats no han trepitjat mai cap centre productiu de…

Els murs cauen

Avui fa 29 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Una de les històries més desgraciades d'Europa, que provenia d'una història encara més desgraciada. En un dia com avui la gent va fer caure un mur, que dividia Berlín en dos sectors. Avui queden els testimonis, les històries i moltes fotografies de l'època que va fer-se i de com va caure. Berlín torna a ser la capital alemanya i encara es refà de la seva pròpia història, difícil i complicada. La metàfora en tot cas, serveix per demostrar que els murs cauen i normalment ho fan per sobre dels promotors i constructors. Va caure el mur de Berlín i ho va fer pel damunt del govern pro-soviètic que hi havia a l'Alemanya Oriental. La coneguda com RDA o DDR com diuen els alemanys. Va caure la Alemanya Democràtica perquè no era ni Alemanya ni tampoc democràtica. Era una història horrible que no podia acabar bé més que tot perquè mai va tenir un bon principi. L'any vinent farà 30 anys de la reunificació alemanya i de la transf…

Lisboa via fado

A mi els fado sempre m'han agradat. No sé perquè, teòricament són una cosa més llunyana, però m'hi vaig enganxar gairebé des del primer moment. És un tipus de música nostàlgica, que canta a la gent que no és allà, que està lluny, que se l'espera, que ha de tornar, algun dia. També n'hi ha que són més alegres, però jo sempre els he entès així. Lisboa és la capital del fado i de moltes coses més. M'han passat aquest vídeo des de la capital portuguesa, una ciutat amb un encant especial, a l'espera d'alguna cosa més. Tota la tropa del fado hi surt, gent molt bona, tot i que n'hi ha més. Bona música i bones imatges d'una ciutat que està més propera i que val la pena fer-hi un tomb. El fado és nostàlgia, potser nostàlgia d'alguna cosa que no s'ha viscut, o que està pendent de viure.

Una mica de Japó

Vídeo musical de Kenji Kawai, conegut compositor japonès. Reincarnation, amb imatges dels temples més importants i venerats d'aquell país. Són a prop de Kyoto, una les ciutats imperials del Japó.  Kenji Kawai va compondre una de les bandes sonores més impactants de la televisió, musicant "Apocalipsis" una sèrie que hem pogut veure a través de TVE-2 amb totes les cròniques horribles de la Segona Guerra Mundial. A través de Youtube es pot gaudir d'algun concert d'aquest autor i podreu veure'l amb el seu impressionant estil.

Instant de Tardor 2018

Tardor 2018. Escapada al nord de la província d'Almeria, just entrant a Andalusia. Platges de Mojácar, Vera, Garrucha i Cuevas del Almanzora un zona molt diferent de la gironina, però també amb el seu encant. La foto d'un instant com totes les fotos, però les que són del mar el moment s'evapora ràpidament. El barco que surt a la foto està a l'espera de poder entrar al port de Garrucha i carregar guix que ve de les muntanyes de la zona, amb destinació a qualsevol lloc de món. M'han dit que van molt a Turquia, Emirats Àrabs i països d'aquell entorn. A la mateixa àrea marítima s'hi veuen altres barcos que porten carbó a la central elèctrica de Carboneras, perquè el de fora és més barat i de millor combustió. Carboneras deu el nom al carbó, però tiren de material estranger. A la mateixa zona de la foto va haver-hi una dels episodis nuclears més perilloses d'Europa, conegut com l'accident de la bomba atòmica de Palomares. En realitat són uns fets que en…

El mercat del cinisme

En Trump decideix trencar els tractats de no proliferació nuclear amb la Rússia d'avui dia, abans Unió Soviètica, signats a partir de 1987 per Reagan i Gorbatxov. La pretensió de Trump és que Rússia hagi de destinar molts més diners a fabricar armes i de pas amenaçar a Europa per fer emprenyar als americans. Els americans demanaran als europeus que comprin armes i segurament ells ho faran a bon preu, més que tot perquè sempre tenen ofertes d'última hora. L'objetiu és donar rendiment -més encara- al mercat d'armes; després de tants anys convé renovar arsenals plens de petards que ja no estan de moda. Renovar-se o morir, o morir renovant-se i fent caixa, és clar. Trump té molt clar el que vol i se'l veu d'una hora lluny. En canvi, Putin presideix un país que fan coets per anar a la Lluna, d'anada i tornada en poques hores, però són incapaços de fer neveres que funcionin, per posar un cas. Els russos també tenen un bon catàleg per renovar armaris vells i en f…

Brindis del Suprem

El Suprem, la màxima autoritat judicial d'Espanya està gaudint del seu prestigi novament. No només té el sarau de la causa catalana, llarga i feixuga, sinó que ara també té a la resta del país -més o menys- emprenyat. Dicta sentències que contradeixen a les pròpies sentències que havia dictat abans i provoca un caos en els processos de compra-venda d'habitatges. Per acabar-ho de rematar, la situació no es resoldrà fins el 5 de novembre i mentrestant la banca s'enfonsa tres pams cada dia que passa, a més de provocar confusió a tota la gent que vol adquirir alguna propietat i hagi de fer-ho amb hipoteca, o sigui, la immensa majoria. Avui en Peridis en el diari ELPAíS ho dibuixa. Ho penjo perquè la broma és de categoria. No acabem de ser un país normal i el pitjor de tot és que ja hi comencem estar acostumats.

Bandes sonores

Ahir divendres, a la segona de TVE varen passar Mensaka, la primera pel·lícula de Salvador García Ruíz. És un cinta que no és fàcil, té un punt d'intimista però també de cruesa. En el seu any, o sigui 1998 va tenir una bona acollida i va recollir alguns premis. En aquesta pel·lícula hi ha també una banda sonora molt interessant. És de Pascal Gaigne, un francès que també ha tingut un grapat de premis per la seva feina al cinema. Us penjo la banda sonora de Mensaka i si teniu la oportunitat de veure-la molt millor. 

<iframewidth="775" height="425" src="https://www.youtube.com/embed/AvzlRENlT3E" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen>

Preparar el futur

L'Albert Carbonell, President de MIFAS fa un tomb per Girona amb els estudiants de Turisme de la UDG, però tots en cadira de rodes. És una manera d'explicar i entendre ràpidament això de les barreres arquitectòniques i fer una injecció de sensibilitat als que gestionaran el turisme en els propers anys. Segurament s'ho passen molt bé, perquè arribar a les escales de la Catedral de Girona, via Força o qualsevol altre camí i fer-ho assegut en cadira de rodes no és fàcil. Més encara pels que no n'han provat mai cap. És una bona experiència, divertida i didàctica. Se'n recordaran sempre i aquesta és la fórmula que impulsa la gent de MIFAS. Bona feina, preparar a la gent per poder estar preparats pel futur, tant de MIFAS com de la UDG. A les fotos, en alguns moments del circuït. 



L'escoleta de MIFAS

L'escoleta de MIFAS (bàsquet en cadira de rodes) ja està en marxa i el dissabte passat varen guanyar un amistós a Barcelona, 10 a 24 a favor dels nostres. Entrenen un parell de dies a la setmana al Pavelló de Sant Gregori, al costat de Girona i alguns veterans de la casa ensenyen les tècniques als més joves. La cosa funciona i està molt bé que així sigui. Per la seva banda, l'equip del MIFAS de bàsquet sembla que començarà la temporada jugant a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes i també la Lliga Espanyola. Quan tingui més informació la penjaré. Ànims a les tropes de MIFAS i a deixar en bona posició MIFAS i la gent de Girona. Això de l'escoleta és una gran idea per poder tenir cantera pròpia. A can MIFAS hi ha gairebé 5.000 socis, segur que sortirà gent bona i molt bona.




La portera xunga de Catalunya

Originaria d'un partit que va tancar la porta amb el cartell "Tancat per corrupció" Núria de Gispert s'ha convertit amb la portera xunga de la "Nazionaldemocracia"catalana. Fa uns dies la Molt Honorable va dir que Arrimadas hauria d'anar al seu poble. La veritat és que Arrimadas no m'agrada, segurament no la votaré mai i el seu partit em fa més por que caure en un forat de serps, però que jo sàpiga -fins ara- a Catalunya no sobra ningú. Absolutament ningú. No acabo d'entendre aquest estil tant baix de fer política, i tampoc entenc que sigui Núria de Gispert la que s'hagi auto-anomenat urbana d'entrades i sortides. El nou projecte de Demòcrates que forma part la Molt Honorable està plena de polítics enganxats per necessitats estomacals i oportunistes. Ja he mencionat alguna vegada la menciditat del president d'aquesta estranya formació, sorgida d'una Unió Democràtica que en alguns moments de la seva existència va fer de partit po…

Casta Diva Norma Montserrat Caballe

Imatges de Montserrat Caballé interpretant Casta Diva de Norma, a França, país que l'admirava de manera especial. Són de 1974 i només són del final. El públic esclata. És una de les seves millors representacions. Caballé era aclamada a tot el món, no tant a casa seva; coses que passen sovint i en altres coses. Avui toca parlar-ne bé perquè la Caballé ens ha deixat definitivament. La seva obra, les imatges viuran sempre perquè són impressionants. Mai vaig veure-la en directe, no vaig tenir la oportunitat. Els llibres d'història en parlaran com una catalana universal. Era del món, de la música i de l'art, o sigui d'un món molt gran.

Escenificacions

A mi veure gent amb torxes i jugant amb foc no m'agrada massa. El foc sempre és simbòlic, però al final sempre acaba cremant alguna cosa. La història ens demostra que els principals incendis del segle passat varen ser horribles i anaven acompanyats d'una retòrica política perillosa. Ho dic amb tot el meu respecte, sabent que el moviment independentista en general sempre ha estat molt pacífic i tranquil. Entenc que el país viu moments complicats i que les cantonades ideològiques estan molt separades i que costarà molt parlar i entendre's. Jo diria que no hi ha ganes d'entendre's tot i reclamar el diàleg amb veu alta i gruixuda. En fi, els llibres d'història i algunes imatges -ja en color- d'altres èpoques serveixen per saber quins camins no convenen sobrepassar. Jo rebaixaria tons i modificaria algunes escenificacions, que vistes des d'altres països d'Europa poden mal interpretar-se. Tampoc és massa pràctic que a les televisions de tot el món s'…

Absències irrresponsables

El President Torra no dóna cap importància als temes econòmics del país. Passa i de llarg. Avui, per exemple, no ha anat a l'Acte que es feia a Barcelona per demanar al Govern Central el corredor Mediterrani, demanat pel País Valencià, Múrcia, Andalusia i també per la classe econòmica i política de Catalunya. És una qüestió de màxima prioritat. Quim Torra ha considerat més important anar a una escola per "gaudir" de la bronca que uns quants ciutadans l'hi han muntat a l'entrada. És un home que està immers en el Procés, el qual pot defensar com ho fa -només faltaria-, però deixa la feina de governar per poder assistir a cridòries gratuïtes. És una greu irresponsabilitat. Quim Torra hauria de plegar, anar-se'n a casa seva i deixar un càrrec i les càrregues que comporta a algú que tingués capacitat i voluntat de treballar una mica pel país. Ja sabem que algunes coses s'han de resoldre, però la Generalitat administra 34.000 milions i algú amb una mica de cap…

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…

Rosa Maria Mateo, el que hauria de ser RTVE

Rosa Maria Mateo és una coneguda i seriosa periodista que en aquests moments és l'administradora única de RTVE fins que el Parlament designi un nou Consell d'Admistració. La corporació té un grapat de canals de ràdio i televisió i uns 6.000 treballadors. Durant aquests darrers anys RTVE ha estat manipulada i per tant ha anat perdent l'objectiu d'oferir a Espanya una televisió i ràdio públiques independents que estiguin a l'alçada que es mereix. Ella fa una compareixença polèmica perquè els grups polítics volen seguir manipulant la televisió i es defensa amb urpes i dents. És una molt bona professional i un encert aquest nomenament. Per cert, a TV3 i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també pateixen del mateix mal que la pública espanyola. Molta sort Rosa Maria Mateo, la teva presència al Parlament ha estat refrescant i una lliçó d'estil i categoria. Felicitats per ser-hi.

Girona i els circs

L'Ajuntament de Girona facilitarà de forma amistosa i segurament molt amistosa que s'instal·li a Girona una espècie de carpa permanent en forma de circ i així la ciutat disposarà d'un espai lúdic per fer-hi espectacles de tota mena, coneguts i desconeguts, més o menys. El govern de Convergència i Unió o com se'n digui ara mateix (en el minut exacte es desconeix) té un interès estrany en que tot això s'instal·li just al mig de Girona. Tenim espais culturals per donar i vendre, però com aquest no, perquè és privat amb encantament públic. El govern de Madrenas s'embarca així en una nova aventura a l'estil del "Vol Gastronòmic", aquella pífia instal·lada al Pont de Pedra que va tenir totes les facilitats per part de l'Ajuntament de Girona i avui encara desconeixem si treure'l d'allà va costar diners als contribuents. Girona ciutat de festivals deia l'amic Puigdemont quan era Alcalde. Ara ens decantem pel circ. Quant costarà tot això a…

Regne Unit i la UE

El Regne Unit s'equivoca. S'equivoquen convençuts. És un gran error sortir de la Unió Europea, un dels més greus de la seva brillant història. La dreta britànica s'estava enfonsant i va decidir fa uns anys agafar el fil aquest tant simpàtic del nacionalisme i vendre que tots els mals britànics eren culpa d'Europa. A més la dreta està immersa en guerres internes molt contundents i l'esquerra s'ha declarat absent de tot debat intel·ligent. Amb tots aquests elements fa uns mesos varen decidir fer un referèndum per decidir si sortien de la Unió i la cosa va quedar a favor de sortir-se'n. La dreta va tirar de missatges fàcils i del descontent de molts ciutadans envers a la immigració i ho va fer sabent que mentia sense contemplacions. Ara, a mesos de que la sortida es faci realitat, els britànics tenen problemes perquè busquen marxar però sense que els perjudiqui especialment. És una fórmula d'aquelles seves, però la resta de membres de la Unió no vol facil…

Màsters

Sembla que la nostra classe política està carregada de "Masters" universitaris, o sigui gent molt preparada per lluitar per exemple, contra la corrupció. Resulta que gairebé tots per no dir tots tenen títols i màsters d'algunes Universitats que estan especialitzades en donar-ne'n. La Juan Carlos I de Madrid està perdent tot el seu prestigi que m'imagino que deu costar molt de guanyar. Els màsters aquests valen un grapat de diners i serveixen per fer diners. Són els negocis del nostre sistema d'ensenyament, públic i privat i tot plegat està sortint a la llum pública. Fa ràbia pensar que segurament hi haurà un grapat d'estudiants que no poden fer màsters perquè les seves famílies no poden pagar-ho, perquè ells no tenen prou diners per pagar-se'l. Mentre tot això passa, els caps polítics espanyols resulta que els tenen copiats, o bé no anaven a classe, o bé són màsters amb un treball final copiat. O sigui tot un exemple a seguir. Una classe política des…

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Argentina again

Argentina és un país que està molt lluny d'aquí, però en temes culturals i per la manera de ser és segurament més proper que tenim. És com si el tinguéssim a 10 minuts de la porta de casa. Sempre hem criticat les maneres polítiques i com gestionen les coses, els recursos, els diners i especialment com tenen la corrupció. El pitjor de tot és que cada cop ens semblem més a ells. És per això que seguim amb tant d'interès els problemes que tenen allà.
Argentina és un país que no s'enfonsa mai del tot, més enllà dels esforços dels seus governants i de ser -en general- una societat més o menys corrupte-. Són molt forts amb recursos naturals i tenen una gran força humana, però a canvi tenen governs que són difícils d'entendre. No conec a ningú que sigui capaç d'explicar com funciona Argentina, ni aquí ni tampoc allà, millor dit, allà encara menys que aquí. 
Aquestes setmanes Argentina torna estar a la premsa econòmica pels problemes econòmics que tenen i la situació de l…

La tardor 2018

La Rahola i en Cuevillas expliquen el nou guió del Procès català en una xerrada a Bellcaire d'Empordà, imatges que algú ha penjat a Youtube i és de fa pocs dies. No expliquen a qui representen, suposo que és fàcil deduir-ho. No entenc a Pilar Rahola. La llegeixo gairebé cada dia a la seva columna de la Vanguardia i comparteixo amb ella moltes opinions, però no acabo d'entendre aquest paper de narradora en primera persona de tot aquest sarau polític que estem vivint a Catalunya. Fa advertències i explica que Puigdemont farà una gira per Europa. En Alfonso-Cuevillas és un advocat gairebé anònim i que s'ha donat a conéixer com a representant de Puigdemont davant dels tribunals espanyols. No sé com vindrà la nova tardor, però és del tot impresentable que aquests personatges més o menys públics i coneguts a través dels mitjans amics facin de portaveus. Tot això és una disbauxa. El desprestigi és immens i ells anuncien que anirem a pitjor. En aquest país convenen aires nous i, …

Després de la pluja

Després de tants dies amb forta calor, avui a Girona hem tingut un dia de pluja. Després, al capvespre, fent un tomb pel barri, o sigui el Parc Central he fet aquestes fotografies amb el mòbil. Girona després de la pluja. Ara refresca una mica, jo diria que les pluges ja s'han acabat i haurem d'esperar alguns dies, de manera que l'estiu continua. 



Aretha Franklin - Rolling in the Deep

Tot el món ja coneix la notícia de la mort d'Aretha Franklin, avui als 76 anys a la seva ciutat, Detroit, als Estats Units. Amb ella perdem una veu, la veu, i moltes altres, les de la conquista dels drets civils, la de la bona gent i la de tots els que lluiten per viure en un món més just, o sigui, que no sigui tant difícil. Estarà sempre amb nosaltres, descansi en pau.

Multes a la banca

Més enllà de que als Estats Units estiguin en hores baixes per tenir al capdavant a Trump, també cal aplaudir-los quan en passa alguna cosa interessant. Avui a la premsa escrita i digital informa que han multat a Royal Bank of Scottland (RBS) amb més de 4.300 milions de dòlars per haver estafat als seus clients i usuaris. No és la primera multa que posen, n'hi han hagut un grapat i totes de quanties semblants. Aquí a Espanya ningú ha dit res de la crisi que va viure la banca i especialment els seus clients. Ni el Banc d'Espanya ni el govern, ni cap altra autoritat ha castigat a la banca (caixes d'estalvis incloses) per les seves pràctiques. Ben al contrari, han estat premiades, sobretot aquelles que varen rebre un grapat de milions per no tancar portes. Les distàncies a vegades són horribles i aquest cop n'és un d'aquells que fa ràbia que les financeres no estiguin supervisades amb lupa i es demanin responsabilitats. La multa de 4.300 al RBS és un bona bufetada pe…

Aretha Franklin Performance At White House 2015.

Arriben males noticies sobre l'estat de salut d'aquesta Gran Senyora, ArethaFranklin. Esperem que es recuperi com més aviat millor. És un símbol, és una veu, són moltes coses juntes. És la representant de l'Amèrica més lluitadora, de la que ha combatut el racisme, el masclisme i manca d'oportunitats. És també i sobretot la bona música i el bon gust. Barack Obama va convidar-la a la Casablanca a fer una actuació -el vídeo que penjo- brillant, històrica. Ara mateix a la Casablanca estan tocant les hores més baixes d'un país que ha estat el més important del món. Si l'Aretha marxa serà encara més complicat tornar-ho a ser, tot i que Trump s'hi esforça cada dia per tenir un món pitjor i difícil de viure-hi. Sempre ens quedarà la bona música i les imatges aquestes ens demostren que es pot arribar lluny, molt lluny, sobretot ara que estem tant escassos de gent amb categoria.

Erdogan i Trump

L'Erdogan i en Trump que són de la mateixa marca ara s'han emprenyat. La qüestió és que en Trump diu que l'Erdogan ha de tornar un predicador evangelista que està en una presó de Turquia i l'Erdogan demana a Trump que entregui a Turquia un imam que es veu que és un conspirador contra el seu règim. O sigui una olla de cols. En realitat o la realitat és que Turquia és massa amic dels russos que són precisament els mateixos que varen col·laborar en dur a Trump a la Casablanca, és a dir, una altra olla de grills. Els americans diuen que donen suport als combatents del Kurdistan perquè tenen més bona puntaria contra l'estat islàmic, però els turcs no volen saber res dels kurds, que són una mena d'emprenyadors, a la catalana per entendre'ns.
Turquia i els Estats Units són socis de fa molts anys. Era una manera d'estar a les portes de l'antiga Unió Soviètica fent veure que no hi eren i a partir d'allà tot tipus de negocis i estratègies compartides. Tu…

La casa amb escales

La casa de la República -que no sé qui la paga- té barreres arquitectòniques. És una casa molt eixerida i està en una de les millors zones de la capital belga (a les afores) però he d'admetre que és elegant i sembla que molt funcional. No m'hi han pas convidat, però em penso que ho tinc malament per anar-hi. Veig que a l'entrada hi ha un grapat d'escales i el que no es veu, ni tampoc ensenyen, no té pinta de ser massa accessible. No pateixo per mi, ho dic bàsicament per quan hi vagi el nou president del PdCat que va en cadira de rodes. No ens han ensenyat el garatge, suposo que és l'alternativa pels que anem en cadira. En fi, la Casa de la República de moment no és accessible. No sabem si això serà un preludi de la República que ens proposen, potser és un avanç de situació. Admeto que hi ha dificultats per trobar vivendes accessibles, això és un dels problemes que la discapacitat té a Catalunya, però també suposem que la classe política ha de donar exemple, encara…

Els nous balls polítics

El passat cap de setmana va haver-hi dues grans reunions polítiques, importants des del meu punt de vista. El Partit Popular va elegir a Pablo Casado com a President del partit i per tant com la nova cara  dins de l'espai polític espanyol. He llegit que és un cop de volant a la dreta, no ho sé, s'haurà de veure, però sembla que és un vailet que tira de manual i ha sortit a escena amb el típic programa de dretes dreta. A Catalunya l'atenció estava posada en la gent del PdCat o com es diguin. Puigdemont va sortir-se'n perfectament, més enllà del que diguin els mitjans. El nou partit de Convergència passa de pantalla i gira també a la dreta, a la dreta unipersonal de Carles Puigdemont que en el seu auto-exili deu haver llegit també alguns manuals. L'estil Puigdemont és el nou estil que domina els nous populismes d'Europa, que no es poden criticar perquè pots ser proclamat un anti-patriota. Puigdemont liquida CDC i el PDcat i endega un nou projecte que ha d'ab…