Ves al contingut principal

Sense ràdio al cotxe (Escrit de l'Anna Collado)

Independència, Dos de maig, Cartagena, Castillejos, Padilla, Lepant, Marina, Sardenya, Sicília, Nàpols, Roger de Flor, pg. de Sant Joan, Bailèn, Girona, Bruc, Roger de Llúria, Pau Clarís, pg. de Gràcia, rbla. Catalunya, Balmes, Enric Granados, Aribau, Muntaner, Casanova, Villarroel, Comte d’Urgell, Comte Borrell, Viladomat, Calàbria, Rocafort, Entença, Vilamarí i Llançà.

33 carrers, de nord a sud, carrers que van de mar a muntanya, carrers de l’Eixample, de Barcelona, és clar, també coneguda com Can Fanga pels de Girona i amb altres noms pels d’altres parts. 100 metres cada illa, en total 3.300 metres d’edificis, a banda i banda de cadascun dels carrers que els travessen en perpendicular. Moltes porteries per illa i molts pisos per porteria. Molta gent.

També molts cotxes que van de banda a banda de plaça Espanya a Meridiana, tot el dia i tota la nit, sense parar mai. Mai. Cada dia travesso 24 d’aquests 33 carrers. Al matí per Aragó, a la tarda, depèn del trànsit, de vegades tinc la sensació que aniré més ràpid per Gran Via, d’altres estic convençuda que Consell de Cent és millor. El que tinc clar és que per València mai dels mais. Al matí, per Aragó, tinc molt ben estudiat per quin carril haig d’anar en cada moment: d’Independència a Marina pel de l’esquerra; de Marina a Pau Clarís pel del mig; de Pau Clarís a Balmes pel segon comptant des de l’esquerra, i, finalment, de Balmes a Muntaner un altre cop pel de l’esquerra. Tinc el convenciment que és la millor alternativa.

Aquests dies, com que tinc espatllada la ràdio del cotxe, per distreure’m m’he entretingut a memoritzar els carrers. Me n’he adonat que els sabia a trossos. Ara me’ls sé tots, però no sé per quant de temps. Alguns dies, si no tinc ganes de pensar en altres coses, entretinc el meu cervell en enunciar els carrers a mida que els vaig passant. Tampoc sé quant de temps em durarà aquesta afició, segurament poc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…