Passa al contingut principal

Sense ràdio al cotxe (Escrit de l'Anna Collado)

Independència, Dos de maig, Cartagena, Castillejos, Padilla, Lepant, Marina, Sardenya, Sicília, Nàpols, Roger de Flor, pg. de Sant Joan, Bailèn, Girona, Bruc, Roger de Llúria, Pau Clarís, pg. de Gràcia, rbla. Catalunya, Balmes, Enric Granados, Aribau, Muntaner, Casanova, Villarroel, Comte d’Urgell, Comte Borrell, Viladomat, Calàbria, Rocafort, Entença, Vilamarí i Llançà.

33 carrers, de nord a sud, carrers que van de mar a muntanya, carrers de l’Eixample, de Barcelona, és clar, també coneguda com Can Fanga pels de Girona i amb altres noms pels d’altres parts. 100 metres cada illa, en total 3.300 metres d’edificis, a banda i banda de cadascun dels carrers que els travessen en perpendicular. Moltes porteries per illa i molts pisos per porteria. Molta gent.

També molts cotxes que van de banda a banda de plaça Espanya a Meridiana, tot el dia i tota la nit, sense parar mai. Mai. Cada dia travesso 24 d’aquests 33 carrers. Al matí per Aragó, a la tarda, depèn del trànsit, de vegades tinc la sensació que aniré més ràpid per Gran Via, d’altres estic convençuda que Consell de Cent és millor. El que tinc clar és que per València mai dels mais. Al matí, per Aragó, tinc molt ben estudiat per quin carril haig d’anar en cada moment: d’Independència a Marina pel de l’esquerra; de Marina a Pau Clarís pel del mig; de Pau Clarís a Balmes pel segon comptant des de l’esquerra, i, finalment, de Balmes a Muntaner un altre cop pel de l’esquerra. Tinc el convenciment que és la millor alternativa.

Aquests dies, com que tinc espatllada la ràdio del cotxe, per distreure’m m’he entretingut a memoritzar els carrers. Me n’he adonat que els sabia a trossos. Ara me’ls sé tots, però no sé per quant de temps. Alguns dies, si no tinc ganes de pensar en altres coses, entretinc el meu cervell en enunciar els carrers a mida que els vaig passant. Tampoc sé quant de temps em durarà aquesta afició, segurament poc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.