Passa al contingut principal

Domingos Dosil, Article Diari de Girona, 12 de febrer de 2007

Un dia de platja amb els seus amics, ara fa molts anys, en Domingos va tirar-se de cap a l´aigua amb la mala sort de trobar-hi unes pedres que el deixarien en cadira de rodes per tota la vida. Després de passar per un llarg rosari d´hospitals, d´anades i vingudes i de comprovar que no caminaria mai més, l´home va quedar assegut a casa, mirant la ria de Muros, i comptant les gotes de pluja que regalimaven en els vidres d´una finestra gallega veient un paisatge impressionant, però molt dur per als homes i les dones que hi viuen.

En Domingos un dia va decidir arrencar el vol. Va convèncer uns quants discapacitats que vivien en aquella comarca i va crear una petita associació que avui dia està plenament operativa. La feina, la creació de llocs de treball eren les prioritats que tenien i van muntar una fàbrica de bosses de plàstic que és tot un exemple de producció i que sense voler, és la primera empresa del conegut Concello de Carnota, present en els mitjans de comunicació pels efectes del Prestige i altres patacades de la natura, com ara els incendis d´aquest passat estiu.

Darrere de la seva visió de les coses, i també d´una excepcional manera de treballar i amb una gran humilitat, ha presidit durant molts anys la Confederació Gallega de Minusvàlids Físics, que partint gairebé de res, però amb bona gestió, prudència i també això que nosaltres en diem seny, ha deixat darrere de tot plegat més de 1.000 llocs de treball, quasi tots per gent disminuïda. La Cogami té fusteries, magatzems de recanvis de cotxes, diversos centres de trucades telefòniques, empreses d´alimentació, arts gràfiques i tots els quioscos de premsa de La Corunya i altres ciutats gallegues. Està considerada una de les entitats més importants d´economia social de Galícia i també d´Espanya. A diferència d´altres indrets, han sabut aprofitar els recursos que la Unió Europea ha dedicat a la transformació dels territoris, i així poder millorar la qualitat de vida, en aquest cas d´un sector que si no rep un cop de mà ho té molt difícil.

En Domingos Dosil va deixar el càrrec dissabte passat, i ho ha fet amb el convenciment que després d´alguns anys d´esforç personal i col·lectiu ha valgut la pena. És una de les persones més senzilles que conec i també de les més impressionants que m´he trobat mai, ja que ningú diria que ell ha estat el màxim protagonista d´aquesta petita revolució que han dut a terme els nostres companys de Galícia.Segurament anant aquell dia a la platja en Domingos va tenir un mal dia, però el cop de cap a la pedra va canviar la vida a molta gent. Són mals moments que un pot tenir, però ell va saber donar-li la volta. No tothom aconsegueix girar la vida com un mitjó, i treure´n la part bona. Per cert, a l´altre costat de Ria, molt a prop, hi ha un poble que és diu Porto do Son, que és conegut gràcies a Ramon Sampedro. Tot i que em declaro entusiasta de la gent que va en direcció contrària, reconec que són històries molt diferents, i jo sóc partidari que s´expliquin totes. A la pel·lícula d´en Domingos Dosil també hi ha una passió excepcional. Des del cap de Creus a Fisterra, hi ha molts quilòmetres, però aquí l´apreciem i sobretot envegem els seus encerts. Per això els expliquem...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.