Passa al contingut principal

Nabil Shaban, Article Diari de Girona, 15 de novembre de 2006

El dissabte 11 de novembre a la nit dins de la “Noche Temàtica”, emès per la segona cadena de TVE van passar un documental que es deia: Hijos de la Madre Tierra, que explica les experiències personals –i molt dures- de quatre persones afectades de malformacions físiques. Fet per la BBC, i relatat per un afectat que és actor, ens dibuixa el sentit de la vida i la percepció de les coses rutinàries de la gent que viu en aquestes circumstàncies. Tota una lliçó que impressiona, fins i tot als que som del gremi.

El narrador, un magnífic Nabil Shaban, comença el reportatge en un espai rodejat d’escultures que pretenen ser la perfecció de l’home i a continuació ens diu que no n’hi ha cap de sencera. Amb una certa rapidesa fa un repàs sobre el tractament que han tingut la gent que té problemes físics al llarg de la història, sense oblidar-se dels menyspreus i exterminis que han estat sotmesos. El règim nazi, per exemple, no només van fer desaparèixer milers d’individus amb minusvalia, sinó que abans van ser sotmesos a proves mèdiques i experiments delirants. És estrany que quan parlem dels que van perdre la guerra, les guerres, mai mencionem el que realment va passar amb la gent amb problemes físics i d’altra mena. També és veritat que no en queden testimonis, situació que ens diferencia clarament de molts altres supervivents.

Nabil Shaban ens dóna una lliçó molt dura sobre el camí de la perfecció que busca la nostra civilització i ens fa un recordatori de que aquells que s’hi apropen amb els mètodes coneguts i utilitzats fatxament, fracassen. La perfecció no és possible sense la imperfecció. Un no pot viure sense ser-hi. Cal néixer per viure i per saber-ne; i no dic res més perquè em penso que el tema té un punt de complicació moral. Les coses de les ètiques i les estètiques comencen a ser una mica difícils, i jo tampoc sóc ningú per administrar aquestes qüestions.

La resta de personatges del documental també són molt durs, i molt interessants i no deixen indiferent. Parlen de sexe, de relacions personals i de les mirades de la gent. Em penso que la gent de MIFAS hauríem de convidar a en Nabil a donar un vol per Girona, aprofitant que tenim bona combinació amb Londres, i poder gaudir de la seva gran personalitat. Ha fet varies pel·lícules i també un llibre de poesia, a part de ser fundador d’una companyia de teatre, tot un crack en el seu àmbit.

A la mateixa nit del dissabte aquest, he llegit a no sé on, que en una cadena feien un programa fantàstic que provaven de parlar amb l’Encarna Sánchez a través d’una sessió d’espiritisme. He recordat que fa uns anys, quan jo vivia a Madrid, vaig estar en el seu programa de ràdio a la cadena COPE –d’això ja fa un temps- i després de dir-ne quatre de ben dites a la Matilde Fernández, que era ministra d’Afers Socials en aquell moment, recordo com la famosa locutora no va dir-nos ni hola ni adéu. No sé si fen espiritisme haurà canviat una mica els modals. Jo estava distret amb el documental aquest que us deia i que va deixar-me una mica fora de combat. Sento una gran admiració per la gent valenta, i també envejo als britànics en algunes coses, no cal dir que una d’elles és la BBC.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Quim, un altre dia envia un correu.
M'hagués agradat veure'l
bonaventura-ayats ha dit…
Hola Nuria:

Aquest va ser un programa emès per la TV que no he tornat a veure, tot i haver-ho demanat (còpia, més informació, etc..) a TVE.

Quan no hi pensem, sortirà.
Ja ho veuràs. No vaig dir-te res, perquè no et coneixia ja veus que això és del 2006.
Cuidat molt!

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.