Ves al contingut principal

Reumes

El meu cotxe no acaba d’anar fi, té problemes estranys que fan que el ventilador s’engegui constantment com si el pobre vehicle hagués agafat un cop d’aire permanent. El meu mecànic –de tota la vida- l’ha tingut en observació un temps, i l’altre dia va trucar-me per dir-me que el cotxe té reuma, és a dir, el mateix que tinc jo. Va comentar-me que en realitat no era tant inusual, que això sol passar, que els cotxes acaben tenint el mateix que els seus conductors i per tant va demanar-me que per acabar de fer un diagnòstic encertat li fes arribar les últimes radiografies que tingués. També m’ha demanat que de tant en tant tiri antiinflamatoris al dipòsit, una pastilla cada 100 quilòmetres aproximadament –va dir-me- a veure que passa.

Després d’aquesta notícia vaig decidir dir-ho al meu metge de capçalera, més que tot perquè quan em faci les receptes tingui present que a partir d’ara el meu cotxe també en gasta. He trucat a la casa d’assegurances per demanar-los si dins de la pòlissa hi entren els medicaments per vehicles, però la noia que atenia el telèfon no va acabar d’entendre’m, tot i que la cosa en realitat no té cap complicació ni és massa anormal.

El meu reuma també és una causa desconeguda i n’estic parlant seriosament amb el meu mecànic perquè em penso que jo podria tenir alguna problemàtica que vingués indirectament del cotxe. M’ha receptat unes coses mecànicament molt estranyes però ara resulta que funcionen. Pel que fa al cotxe sembla que va una mica més fi, tot i que la direcció balla una mica, un petit problema d’artrosi, segurament.

Aquesta setmana la gent de MIFAS, juntament amb l’Institut Guttmann fem una jornada a Girona sobre la síndrome Postpolio que sembla ser que és una malaltia molt difícil d’entendre per alguns. La Consellera de Salut, Marina Geli vindrà a dir-hi la seva. Jo miraré d’explicar-li el que em passa a mi i també al meu cotxe, a veure que diu. Em fa por que no s’ho cregui i no puc embolicar-hi el meu mecànic i el metge de capçalera que prou feina tenen, i tots dos m’han demanat discreció. No sé com s’ho agafarà la Geli, fa de mal dir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…