Passa al contingut principal

S'ha acabat el bròquil, Article Diari de Girona, 25 d'agost de 2007

L'estiu s'acaba. Catalunya és ressent de les caigudes estructurals que té. Els serveis funcionen a mitges i la gent protesta perquè paga més que a la resta de l´Estat i el que donen és pitjor. Els aeroports fan figa, les estacions cauen, els trens no arriben i les carreteres queden curtes i ofegades. És una mica el panorama que ens ha deixat aquests dies i la indignació de la gent és palesa.

També tenim les primeres reaccions a la nova llei d'autonomia personal i de la dependència. Alguns socis de MIFAS han rebut visites d'enquestadors fent preguntes sobre les perspectives de necessitat, tot aclarint a continuació que tothom estigui tranquil, que de moment aquí ningú en veurà ni cinc. La fressa predomina en tot moment. La nostra classe política surt per anunciar grans avenços i s'amaga a l´hora de la veritat. A les carreteres de la discapacitat no hi ha cap embús. En realitat s´anuncien camins que no estan senyalitzats, ni tan sols asfaltats, són únicament plànols i projectes per allà on diuen que passarem; potser ens ensarronen, no ho sabem. S'obra la nova temporada (curs polític) amb eleccions a la vista -segurament el mes de març-, i haurem de combatre discursos que parlen d´un país en què tot funciona, en què la gent gran i els nostres, la gent discapacitada, està fantàsticament atesa i que no ens falta de res. També modifiquen la llei de les prestacions de la seguretat social amb una música de fons que té forma de vals. Retallen, dificulten més que mai l'accés a una pensió d'invalidesa i ho venen com una magnífica millora del sistema i que beneficiarà més gent. Tot això per no parlar del temps que tarden a citar-te per tenir el certificat de disminució, que a data d´avui és un document que no serveix per a gairebé res.

Tenim per davant uns mesos complicats, especialment per les confusions, perquè parlen -com dèiem abans- d'un país que segurament seria el que ens convindria però que de moment no és el nostre, no és aquest. Els polítics i representants de tot l'arc parlamentari passaran per MIFAS a dir-hi la seva, i aquest cop els xiularan les orelles, perquè el pessebre que estan muntant no ens agrada i pensem que ha arribat el moment en què convé deixar de fer el xaiet i començar el nostre paper de gent emprenyadora que demanen i volen que les coses siguin serioses i si pot ser, que no ens prenguin gaire el pèl. Amb la tardor arriba a vegades la mala maror. I nosaltres procurarem no ser-ne l´excepció. Si ha de ploure, que sigui per tothom, que els discursos no quedin merament en propaganda i amb un valset de música. Nosaltres -òbviament- els ballem molt malament...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.