Passa al contingut principal

Demà serà un altre dia

Amb la comèdia del dia de reis vaig anar a la Llibreria 22 a comprar-hi uns quants llibres pels fills d’un amic meu. Sempre hi vaig encantat, tot i que em costa d’anar-hi per la manca d’aparcament a la zona, (hi ha un parell de reservats a prop per a minusvàlids, però Girona és una ciutat amb molts d’invàlids i gent que va a peu coix, o fa veure que hi camina...) i sempre estan ocupades. La 22 com qualsevol altra llibreria és un bon lloc per passar-hi una estona remenant i picotejant llibres. Per trobar el que buscava va ajudar-me en Guillem Terribas, que fa poc a tret un llibre que es diu; Demà serà un altre dia. El vaig comprar i l’hi vaig demanar que m'hi escrivís alguna cosa. El llibre és curt i molt fàcil de llegir. M’ho he passat bé i m’ha agradat especialment la descripció que fa de la Girona que jo desconeixia, amb els seus personatges i mogudes.


La llibreria 22 és de la quinta de MIFAS més o menys, fundada l’any 1979 i em penso que en aquella època van posar-se en marxa moltes coses interessants a la ciutat de Girona. Molta gent fent això que ara se’n diu societat civil, per anar trencant el gris gironí d’abans i tenir una ciutat com molts somiaven, hi havia ganes de fer coses i de canviar-ne d’altres. Amb això, hem perdut una mica. Demà serà un altre dia és un llibre entranyable i el seu autor és un home intrèpid que n’explica unes quantes de bones.

Comentaris

Anònim ha dit…
Gràcies per la lectura del meu llibre "Demà serà un altre dia" i pels comentaris que en fas.
Espero, també, que continuïs venint a passejar-te per la llibreria amb tota la tranquil•litat i comoditat que et mereixes. A sota la 22 hi ha un pàrking. Donem mitja hora d’aparcament gratuït.
Et poso al meu blog.
Gràcies per la lectura del meu llibre "Demà serà un altre dia" i pels comentaris que en fas.
Espero, també, que continuïs venint a passejar-te per la llibreria amb tota la tranquil•litat i comoditat que et mereixes. A sota la 22 hi ha un pàrking. Donem mitja hora d’

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…