Passa al contingut principal

Cap consideració

Un bon amic meu m’ha demanat que l’ajudés a omplir els papers per demanar l’ajuda aquesta del lloguer, per a joves que tinguin entre 22 i 30 anys i no tinguin ingressos superiors a 22.000 euros anuals. La cosa va de fotocòpies (vida laboral, rebuts de lloguer i contracte del pis llogat) que s’han de presentar juntament amb els originals en el moment que ho segellin. És senzill i els beneficiaris cobraran 2.520 euros anuals, és a dir uns 210 euros mensuals.

Aprofitant el sarau aquest, faig un cop d’ull a les quanties que la gent amb disminució física cobren o poden cobrar (s’ha de tenir una mica de sort) si sol·liciten una ajuda dins d’un programa que se’n diu PUAD (Pla Unificat d’Ajudes per a Disminuïts) emès en aquest cas pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Resulta que en el cas de que siguis una persona disminuïda no rebràs cap tipus d’ajuda si superes 3 vegades el IRSC de 2006 (miro la convocatòria de 2007) L'IRSC aquest és de 7.444 euros anuals.

Què passa aquí? Per què als joves se’ls demana tenir ingressos que no siguin superiors a 22.000 euros i a la gent amb disminució (que ja és tenir mala sort) no pot demanar res, si superes els 7.444 euros? Si superes aquest import en 1,5; 2 o 3 vegades, s’aplica una escala de rebaixes percentuals que fan molt difícil poder pagar una ajuda tècnica, o qualsevol altre tractament o reforç personal, molt importants en alguns casos per la qualitat de vida. Ja no parlo, -no vull fer-ho- de tot el que demanen i el sarau que estableix la convocatòria.

Em fa molta ràbia que un país tingui una consideració diferenciada de la seva gent, a la baixa, tirant a molt baixa envers a les persones amb disminució. Lògicament el sector que agrupa a les entitats del gremi haurien de demanar als responsables actuals d’Acció Social i Ciutadania que ens facin el mateix tracte que la gent que demana una ajuda per pagar el lloguer. És massa fort si dic que això té un tuf discriminatori? No som capaços de convertir-nos també en esquer electoral? Ja veig que a part de caminar malament, hem de perdre la sabata,..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…