Passa al contingut principal

Converses ambulatòries

Avui, quan estava a la sala d’espera del metge he tingut una conversa amb la senyora L. M’ha preguntat si havia vist el “careo” d’ahir al vespre a la televisió. -L’hi he dit que vagament. M’ha comentat que ella li agradava un polític que va governar Espanya alguns anys, i que aquell home havia canviat les coses de veritat.

Ha afegit: Avui dia tot és un desori, les coses són molt complicades. Fixi’s quantes dones moren a mans dels seus companys, que ja no són marits! Això abans no passava. No n’hauria de quedar cap!. Haurien de fer com jo, que vaig estar amb el meu marit 60 anys! La conversa ha deixat d’interessar-me i he tret el mòbil per jugar-hi una estona. Ella s’ha apartat justificant que portava un marcapassos. M’he tornat a posar el mòbil a la butxaca, -tampoc és això-. El metge l’ha cridada per entrar a la consulta, per això sé que és la senyora L.

Sóc dels que condemno i lamento comentaris com aquests, no els puc compartir de cap de les maneres. Sento també una mica de pena per la senyora L una dona gran que al llarg de la seva vida –segurament- no ha tingut ocasió de ser estimada realment. Em penso que tampoc n’ha sabut gaire, és només la meva impressió, lògicament.

Al cap d'una estona la senyora L ha sortit de la consulta. Sense aturar-se m’ha dit adéu i el metge m’ha cridat a mi. Tot i que avui ha fet fred, jo diria que la primavera s’ha avançat, i la gent ja està un pèl esverada. Una mica abans d’hora, em penso...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.