Ves al contingut principal

Incompliment d'una llei

Avui diumenge surt al diari El Punt, edició de Girona un repàs a l'incompliment de la llei de barreres arquitectòniques donant detalls de l'estat de la qüestió de gairebé totes les comarques gironines. Han intervingut diverses persones en aquesta informació, jo en subratllo el començament. Després de llegir-lo un arriba a la conclusió de que hi ha molta feina per fer, tot i que aquesta és l'excusa de fa massa anys, de tota la vida. Ens prenen pel pitu del sereno, jo diria. No sé si existeixen altres lleis que s'incompleixen de forma sistemàtica, com aquesta, segurament no. Vaja, això espero.



NÚRIA ASTORCH. Girona Ni els ajuntaments ni el govern de la Generalitat han complert el que preveia la llei 20/1991, de 25 de novembre, sobre la supressió de barreres arquitectòniques. Disset anys després d'haver-se aprovat la llei, són pocs els ajuntaments gironins que tenen un pla d'accessibilitat aprovat i menys encara els que l'han executat. Les accions que s'han dut a terme per adaptar vies públiques, els parcs i espais d'ús públic han estat puntuals i gairebé sempre en obra de nova construcció. La Generalitat, per part seva, no ha fet el pla de control que marcava la llei i no disposa d'un cens sobre l'estat de la qüestió. Ara està preparant una nova llei i un nou codi d'accessibilitat amb què es pretén ajudar els municipis petits, més mancats de recursos econòmics.


El desembre del 2006 va acabar el termini de quinze anys de què disposaven els ajuntaments per executar els plans especials d'actuació de supressió de barreres arquitectòniques a les vies públiques, els parcs i els espais d'ús públic. Unes reformes que, segons Mifas, «resultaven imprescindibles perquè les persones amb mobilitat reduïda poguessin fer actes tan bàsics com sortir al carrer o fer ús d'un establiment». En concret, la disposició addicional tercera de la llei diu que, dos anys després d'haver entrat en vigor, és a dir, el novembre del 1993, els ens locals ja havien d'haver redactat els plans d'actuació, els quals havien de ser revisats cada cinc anys i executats en un termini màxim de quinze.


La realitat, però, és que disset anys després de l'entrada en vigor de la llei, molts municipis gironins, a excepció de la ciutat de Girona, la més avançada en la matèria, són a les beceroles. I trobem tota mena de situacions: des d'ajuntaments que no tenen cap pla especial i que únicament tenen en compte la llei quan fan obra nova; ajuntaments que, tot i que no tenen un pla, cada any fan obres d'adaptació en conveni amb altres institucions i també hi ha consistoris que tot just ara han aprovat un pla de mobilitat i que es posen a treballar en aquest sentit. I tot i que, de manera puntual, encara hi ha casos d'equipaments o instal·lacions públiques de nova construcció que presenten problemes d'accessibilitat.


El govern català tampoc no ha complert amb el que preveia la llei sobre la creació d'un fons destinat a subvencionar els ajuntaments en el desenvolupament dels plans especials i la posada en marxa d'un pla de control sobre la supressió de barreres
.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…