Passa al contingut principal

Memòria Històrica, per Anna Collado

Aquests dies he llegit dos llibres relacionats amb la Guerra Civil: Los girasoles ciegos, d’Alberto Méndez, i Per un sac d’ossos, de Lluís-Anton Baulenas. El primer el va recomanar un dia a la ràdio en Jordi Sánchez (en López de Plats Bruts); el segon me’l va recomanar i deixar en Quim. De fet, aquest darrer encara no l’he acabat, estic en aquell punt en què costa de deixar perquè en vols saber el desenllaç el més aviat possible, més si ets, com jo, de mena impacient.

Tots dos llibres tenen una clara tendència favorable al bàndol republicà amb el que m’identifico. Tots dos descriuen amb molta cruesa tot allò que van fer els nacionals i com de dolents, cruels i sanguinaris van ser. Tots dos parlen de les condicions dels presos polítics a les presons i als camps de concentració. Tots dos parlen d’històries humanes de persones que van patir de forma indirecta la crueltat de la guerra i les seves conseqüències. Tots dos m’han fet saltar alguna llàgrima en algun moment. Tots dos m’han fet emergir el meu odi per una cosa que no vaig viure directament i de la que pràcticament ningú me n’ha parlat mai (ni a l’escola ni la família).

Penso, però, quins sentiments deu tenir una persona identificada amb el bàndol nacional llegint un llibre favorable a aquest bàndol i que descrigui les accions cruels i sanguinàries del “nostre” bàndol. I penso, també, com a aquesta persona que tampoc no va viure directament aquesta etapa ni ningú li n’ha parlat directament, deu sentir odi pels republicans.

És complicat de saber qui té raó. La raó, la veritat absoluta, no existeix. La raó depèn del costat des d’on es miri i de qui i com t’expliqui un fet. Estic segura que si hagués nascut a Salamanca pensaria que els rojos eren uns criminals sanguinaris i a més no estaria gens d’acord amb què els catalans volguessin endur-se els papers. També, dit de passada, tindria molt clar el meu vot.

Si hagués nascut a Salamanca tampoc no sé si veuria tan clar com veig sent qui sóc que per damunt de la crueltat, els crims, les injustícies i la inhumanitat viscuda durant la Guerra Civil hi ha un fet irrefutable: Catalunya no seria la que és avui si el model d’estat que predicava la Segona República, exterminada durant la guerra, hagués tingut la possibilitat de fixar els fonaments d’una nova societat més lliure, més culta i més solidària. Lamentablement no va ser possible i ara som on som.

Em quedo amb una frase del llibre d’en Baulenas: La ignorància és un sac buit que es pot omplir, l’estupidesa és el mateix sac amb un forat al fons (proverbi senegalès).

Comentaris

Anònim ha dit…
Totalment d'acord Anna. Jo si que he tingut en la família qui m'expliqués les experiències viscudes en carn pròpia, el sofriment per la ruptura familiar, l'empresonament dels meus padrins, pel mer fet que el meu padrí fos el cap local del sindicat agrari de llavors (Unió de Rabassaires). La meva mare que era filla única, amb només 12 anys va haver de viure prop de dos anys sola en una masia cuidant els animals de casa, amb l'ajuda dels veïns per a menjar…

Com et pots imaginar el prisma sobre el qual he viscut les experiències de la guerra civil, ha tingut un marcat caire roig. Per dir-ho d'alguna manera….

No obstant això, crec que és necessari posar la nostra mirada en un horitzó capaç de superar les tragèdies viscudes. Hem d’explicar la nostra història en clau personal, catalana o republicana. L'important és que transcendeixi a les noves generacions les experiències viscudes.

Afortunadament l'europeïtzació de la nostra societat fa que estiguem immersos en una cultura basada en la tolerància i les oportunitats.

Prefereixo quedar-me amb aquesta perspectiva.

Lo Bep.

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.