Passa al contingut principal

Dependència a la turca, article Diari de Girona, 12 de maig de 2008

Avui el Diari de Girona m'ha publicat aquest article que vaig escriure fa uns dies. En fi, les coses de la dependència tenen interès per les animalades que s'estan descobrint.

El dimarts de la setmana passada vaig anar a dormir amb molt de mal de cap i el dimecres al matí al llevar-me vaig veure que alguna cosa passava. La qüestió està que des de llavors parlo i entenc perfectament el turc. Mai m’hi havia trobat. És una cosa molt estranya i admeto que estic una mica preocupat. La poesia turca, per exemple, està centrant el meu interès d’una manera inesperada. Sense adornar-me’n m’he fet amb els clàssics de la literatura d’aquell país i estic tot el dia enganxat a la viquipèdia, la versió turca naturalment.

Ahir vaig dir-ho al metge de capçalera i m’ha receptat un medicament que és nou i que de moment no ha fet cap efecte. No tinc cap inconvenient en tenir un domini absolut sobre el turc, que és molt interessant, sinó en poder entendre el funcionament de la llei de l’autonomia personal i la dependència. Llegint les instruccions del medicament no posa enlloc que t’ajudi a entendre allò que és difícil d’aprendre, però sembla que amb el temps hi pot ajudar una mica. El metge m’ha dit que hi torni la propera setmana, que vol veure la cara que faig.

Vivint com visc en aquest país, seria lògic que entengués aquesta llei, encara que passin coses estranyes, com ara que cobris 0,99 euros al mes, situació viscuda per un company de Barcelona. També una amiga de Girona no entén que fa uns mesos l’hi concedissin un complement de 89 euros per compensar la seva pensió de misèria i ara per cobrar l’ajuda a la dependència els hi descomptin novament. Està feta un embolic.

Jo l’he telefonada per explicar-li la meva malaltia amb la llengua turca i encara s’ha quedat més amoïnada del que estava. -Només falta que m’aixequi un matí d’aquests parlant alguna cosa estranya, i amb la pensió que tinc, m’ha dit ella...- També l’hi han receptat les mateixes pastilles que a mi.

M’han dit que tingui paciència. Diuen que amb la cosa turca no saben massa bé que hi podran fer, però que en poques setmanes podré entendre perfectament la llei de la dependència i totes les seves magnífiques prestacions. El metge m’ha demanat que tingui una mica de fe, que els medicaments avancen molt de pressa i el que estic prenent és una cosa potent i que m’ajudarà.

He pensat que també podria dir-ho a la gent del Departament d’Acció Social i Ciutadania, però em penso que estan molt ocupats en altres prioritats; potser hi trucaré passat l’estiu a veure si en fan un cop d’ull. Mentrestant i per passar l’estona ja he fet diverses subscripcions als diaris d’Istambul i també d’Ankara. Ja sé llegir l’horòscop i tot!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…