Ves al contingut principal

Dependència a la turca, article Diari de Girona, 12 de maig de 2008

Avui el Diari de Girona m'ha publicat aquest article que vaig escriure fa uns dies. En fi, les coses de la dependència tenen interès per les animalades que s'estan descobrint.

El dimarts de la setmana passada vaig anar a dormir amb molt de mal de cap i el dimecres al matí al llevar-me vaig veure que alguna cosa passava. La qüestió està que des de llavors parlo i entenc perfectament el turc. Mai m’hi havia trobat. És una cosa molt estranya i admeto que estic una mica preocupat. La poesia turca, per exemple, està centrant el meu interès d’una manera inesperada. Sense adornar-me’n m’he fet amb els clàssics de la literatura d’aquell país i estic tot el dia enganxat a la viquipèdia, la versió turca naturalment.

Ahir vaig dir-ho al metge de capçalera i m’ha receptat un medicament que és nou i que de moment no ha fet cap efecte. No tinc cap inconvenient en tenir un domini absolut sobre el turc, que és molt interessant, sinó en poder entendre el funcionament de la llei de l’autonomia personal i la dependència. Llegint les instruccions del medicament no posa enlloc que t’ajudi a entendre allò que és difícil d’aprendre, però sembla que amb el temps hi pot ajudar una mica. El metge m’ha dit que hi torni la propera setmana, que vol veure la cara que faig.

Vivint com visc en aquest país, seria lògic que entengués aquesta llei, encara que passin coses estranyes, com ara que cobris 0,99 euros al mes, situació viscuda per un company de Barcelona. També una amiga de Girona no entén que fa uns mesos l’hi concedissin un complement de 89 euros per compensar la seva pensió de misèria i ara per cobrar l’ajuda a la dependència els hi descomptin novament. Està feta un embolic.

Jo l’he telefonada per explicar-li la meva malaltia amb la llengua turca i encara s’ha quedat més amoïnada del que estava. -Només falta que m’aixequi un matí d’aquests parlant alguna cosa estranya, i amb la pensió que tinc, m’ha dit ella...- També l’hi han receptat les mateixes pastilles que a mi.

M’han dit que tingui paciència. Diuen que amb la cosa turca no saben massa bé que hi podran fer, però que en poques setmanes podré entendre perfectament la llei de la dependència i totes les seves magnífiques prestacions. El metge m’ha demanat que tingui una mica de fe, que els medicaments avancen molt de pressa i el que estic prenent és una cosa potent i que m’ajudarà.

He pensat que també podria dir-ho a la gent del Departament d’Acció Social i Ciutadania, però em penso que estan molt ocupats en altres prioritats; potser hi trucaré passat l’estiu a veure si en fan un cop d’ull. Mentrestant i per passar l’estona ja he fet diverses subscripcions als diaris d’Istambul i també d’Ankara. Ja sé llegir l’horòscop i tot!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…