Passa al contingut principal

Un nou pont a Girona

Les ciutats que no tenen mar busquen alternatives que siguin una mica simpàtiques paisatgísticament per dir-ho d’alguna manera. A Girona fa uns anys van decidir posar-nos un “pirulí” en plan ciutat olímpica i va haver-hi bastant de sarau perquè trencava l’estètica de la city. L’Skyline de Girona era de barri vell i de casetes pintades a l’Onyar i li sortia una cosa estranya en forma d’antena. Avui el “pirulí” aquell ha quedat assumit en la línia de la ciutat i quan estàs una mica lluny fa gràcia. La simpatia a l’edifici va perdent a mesura que t’apropes i quan estàs a sota et preguntes si realment era necessari fer-lo.

En fi, ara ens anuncien un pont. Jo sóc un gran entusiasta dels ponts, sempre m’han agradat. Anirà de l’Hospital Trueta a la carretera de Palamós. Serà d’acer i costarà inicialment uns 23 milions d’Euros. Segurament serà més car. Ningú ha dit res, però sembla que passar-lo serà gratuït, vull dir que no serà de peatge i tot fa pensar que serà una obra emblemàtica. He llegit que el paga l’estat. Per cert, a sota hi passarà el riu Ter, que ara per ara s’està aprimant, assecant, potser fugint una mica. Els ponts tenen sentit quan permeten ajuntar algunes coses que estan separades. El Ter se’n veu un bull per diferenciar les dues bandes, cada cop més juntes. Girona tindrà un pont nou. A veure què passa, esperem que el riu encara passi per sota.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…