Passa al contingut principal

Encreument

El passat divendres, quan tornava de dinar d’Aiguaviva i a l’alçada de Vilablareix vaig creuar-me amb el meu antic cotxe. No vaig veure ben bé qui el conduïa, no va quedar-me clar si era un home o una dona, perquè al veure el meu excotxe vaig centrar-me únicament en llegir-li la matrícula. No ens varem dir res, tampoc va haver-hi temps. No sé si ell va veure'm a mi. Aquestes situacions sempre són complicades. Quan deixes un cotxe vell i reculls el nou, un té un estrany problema de consciència que és difícil d'explicar.

Al llarg de la meva vida n’he tingut uns quants, però amb aquest últim varem arribar a tenir una bona simbiosi, degut a les llargues estones que estàvem junts. Molta carretera, de vegades en companyia, però nosaltres sempre junts.

Vaig decidir partir peres amb el meu cotxe, quan se li va detectar una artrosi estranya que va derivar en forts atacs de reuma. Eren situacions insuportables. El cotxe em tenia enveja i acabava tenint tot allò que jo patia. El mecànic no sabia què dir-me, quan jo estava convençut que era un clar trastorn de personalitat. La cosa va complicar-se quan a l’alçada de Tarazona (Saragossa) em va deixar enmig de la carretera amb la vella excusa de la bateria. Era un toc d’atenció que vaig detectar ràpidament.

L' única cosa que puc dir de l’avistament de l’altre dia era que anava net i arreglat. Espero que el seu nou propietari no vagi coix i els reumes i altres traumes que tenia el cotxe s’hagin esvaït, encara que sigui temporalment.

Comentaris

Bep ha dit…
Chapeau noi. M'has alegrat el matí...

Lo Bep.

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.