Passa al contingut principal

El garatge de casa

Amb això del Google Earth faig unes passejades molt originals. Ahir vaig tenir la idea d’anar-me’n a sota meu, és a dir allà on aniria si baixant pel garatge de casa meva continués fins al final, fins a tornar a sortir després d’haver travessat en línia recta tot el planeta. Una tirada de 20.000 quilòmetres més o menys. I què vaig trobar-hi? Aigua i més aigua. I una mica més enllà també més aigua. Per tocar a terra hauria de fer el clot a Madrid que sortiria en un poble remot de Nova Zelanda. M’emprenya una mica això de què a sota d’un hi hagi només aigua, bàsicament pel reuma, clar. També em fa gràcia que a Madrid no tinguin mar ni capgirant el món. No sé si m’explico.

Després vaig pensar que per Internet podria fer una reserva per arribar-m’hi, un viatge realment llarg (no anar-hi per sota té els seus inconvenients..) i vaig descobrir que havia de fer moltes escales tècniques, això que en termes aeris en diuen Stops. Una veritable pena descobrir això sí, que per anar a sota casa meva, encara que només hi hagi aigua, hagi de passar necessàriament per l’aeroport de Madrid, per la famosa T4. Em va fer mandra només de pensar-hi, de manera que quan tingui temps, començaré a gratar el terra de l’aparcament de casa. Procuraré fer-ho en silenci i amb molta discreció.

Comentaris

Anna ha dit…
Quim, deixa els ibuprofens.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…