Passa al contingut principal

Poca cosa i molta fressa

Ha sortit el PUAD, el Pla Unificat d’Ajudes per a disminuïts. No hi entren les peticions d’atenció domiciliària perquè consideren que és un tema que entra dins de les prestacions de la dependència. Senzillament impresentable. No hi ha cap més qualificatiu. I la gent que no té el grau III de la dependència i necessitin unes hores d’atenció domiciliària que els donin vent i barca nova. Una mostra més de la fantàstica sensibilitat que té el Departament d’Acció Social i Ciutadania cap a les persones amb discapacitat. Governada sorprenentment per gent bastant ignorant, la conselleria està arribant als límits de la sequera absoluta. Les entitats del sector presentarem una protesta formal al govern i si cal s’arribarà al Síndic de Greuges.

La veritat és que estic esperant que aquest cap de setmana la gent d’Esquerra resolgui la seva situació interna, que lògicament no hi entraré, ens convé que tanquin l’etapa quan més aviat millor i de pas decideixin si volen governar seriosament o només volen afaitar al personal. No n’encerten ni una, que ja és tenir mala sort. Sempre vaig pensar que els aires nous anirien bé, però això ja passa de llarg d’una ventada, i diguin el que diguin no anem bé de cap de les maneres.

Finalment m’agradaria dir que això dona molt mala espina sobre la nova cartera de Serveis que ha de sortir del Parlament. Tot fa pensar que serà ben poca cosa i això sí, molta fressa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…