Passa al contingut principal

Tal com érem

Ara ha plogut i resulta que el transvasament no s’ha de fer. Després de tanta moguda i de tant de debat s’ha decidit o vol decidir-se que ara ja no ens convé. La marejada ha estat considerable. Ens han tingut pendents del temps i de la sequera i al final amb alguns dies de pluja (ha estat generosa) del mes de maig el tema ha quedat resolt i liquidat.

Enmig de tot aquest sarau han sortit tot tipus de personatges opinant, com ara el president d’Aragó que algú li ha dit que l’Ebre és seu. Ha dit en diverses ocasions que ell personalment estava informat constantment sobre el temps a Catalunya. També hem descobert un conseller català que ha estat explicant la situació diàriament, però procurant no contradir ningú. Els de Tarragona (que suposo que també deuen tenir alguna propietat sobre l’Ebre, allà desemboca) han dit que ells no volien donar ni una gota més d’aigua. I els de Lleida, que són els propietaris del Segre ja tenien les forques preparades.

I el Ter? El nostre Ter? El pitjor que li pot haver passat al nostre Ter és que hagi plogut. Si no ho hagués fet, s’hauria resolt el subministrament de Barcelona –amb canonades i barcasses especials d’aigua- i amb posteriors pluges el riu hauria pogut recuperar el seu estat d’ànim hídric. Jo no l’he vist mai en versió original. Sempre l’he vist xuclat, prim, estressat, deprimit, esquifit, sec i eixut. Potser arribarà un dia que podrem veure’l tal com era. Ens l’hauran de presentar novament perquè ja no recorda ningú la veritable cara del nostre i ben nostre riu Ter.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.