Passa al contingut principal

La tardor

Comença la tardor. Una mica de melancolia com totes les tardors. Enguany serà esplèndida perquè tindrem uns colors molt interessants, derivats de la verdor intensa que hem tingut aquest estiu. Les pluges de juny han salvat el paisatge de la sequera i ara podrem gaudir del moment que jo més m'aprecio.

Tafanejant per la xarxa, sempre m'aturo al bloc de la Pia Bosch. M'agrada perquè és una dona interessant que diu coses molt interessants. Ella ha penjat una poesia d'una autora polonesa que és diu WISLAWA SZYMBORSKA, una peça que recorda la intensitat dels moments; aquells que queden i que en certa manera hi seran per sempre. Comença així:


Res no passa ni passarà mai
dues vegades. A causa d'això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.

Per continuar llegint feu clic aquí; http://www.piabosch.cat/2008/09/14/res-no-passa-dues-vegades/

Comentaris

Mari Carmen ha dit…
Ha sido Laura quien me ha guiado hasta aquí. Y la verdad me ha gustado bastante el contenido del blog.
Referente a la entrada dedicada a Laura estoy totalmente de acuerdo contigo. La noia es gran!. La verdad que ha sido también una experiencia para los que estamos más cerca de ella la realización de su trabajo y por lo menos a mi ha conseguido concienciarme más sobre ese tema.
Antes cuando subía por una rampa no pensaba ¿lo podrá subir alguien con silla de ruedas? Ahora sí lo pienso.
Lo cierto es que creo que falta concienciación sobre este tema y bueno la verdad que con muchos otros también.

Un saludo.
Pia ha dit…
Hola Quim
He rebut el teu comentari, però (misteris de la xarxa) no puc "publicar-lo". No sé que passa. Gràcies pel que dius sobre mí. No m'ho mereixo, però s'agraeix de cor. Tu si que ets un crack, i tens tot el mèrit del món.
Una abraçada.
Pia

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…