Passa al contingut principal

L'Erli i el meu mòbil artrític





Ahir diumenge varen pujar a fer la via verda una colla d’amics de Barcelona, encapçalats per la meva amiga Anna. La resta era gent que no coneixia, tot i que he d’admetre que alguns d’ells i elles feien cara com de ser una mica meus de tota la vida. Són –lògicament- impressions, sempre favorables que sovint em passen quan conec gent nova.

La meitat de la tropa va fer la baixada amb handbike i la resta amb bicicletes normals. No hi havia cap diferència, perquè ens estiràvem els uns als altres; gestos de complicitat que a mi m’agraden especialment i que solen funcionar quan hi ha bona sintonia.

He de dir que el meu mòbil va caure a mig camí, i l’Erli –a la foto- va passar-hi per sobre. L’artefacte, que ha tingut un recorregut més aviat curt, ha quedat amb un teclat artrític i la pantalla ha tingut un derrame digital greu, tirant a irreversible. El tècnic de Telefónica aquest matí m’ha confessat la gravetat de la situació i m’ha suggerit que m’oblidi d’ell i traspassi el meu afecte a un terminal nou.

El mòbil ha funcionat a tranques i barranques tot avui; el timbre toca, i fins i tot puc parlar-hi, tot i que no em diu amb qui ho faig. El telèfon, molt atrotinat, coix, rallat i molt mal ferit fa el que pot. Amb la gent és diferent -m’ha dit el tècnic de Telefònica- quan ha vist que estava assegut en un despatx de MIFAS, però en el cas dels mòbils, recomano treure’n un de nou. Així hem quedat. I a l’Erli, dir-li que tranquil·la, m’han promès que el telèfon avariat reposarà feliçment en una exposició de Telefónica especial per a telèfons atropellats, i d'accidentat a la Via Verda de Girona encara no en tenien cap.

En Gus ha penjat un vídeo a Youtube de la jornada i aquí el teniu:

Comentaris

Laura ha dit…
Descansa en pau mòbil d'en Quim.

Per cert, no estava convidada a fer una via verda amb vosaltres algun dia? Pensava que ho deies en serio :(! jejeje
cuida't!
bonaventura-ayats ha dit…
Era i és una proposta totalment seriosa. Quin dia vols pujar-hi?
A peu coix ha dit…
Un post que m'ha fet somriure amb ganes. Crec que us va fer un dia magnífic a tots, tret del teu mòbil clar.
Una abraçada
Erlinda ha dit…
kin honor tenir una dedicació al teu blog, amb imatge i tot, només acabat de conèixer-te!!!
A sobre ha sigut ben fàcil: només per atropellar el teu mòbil...

Ahir va ser un dia genial per l'activitat, el temps i la bona companyia.

Una abraçada
bonaventura-ayats ha dit…
per cert, Erli, digues-li el Gus que em passi fotos de la journé, que les penjaré aquí.
Nota: El mòbil segueix igual.

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.