Passa al contingut principal

Cabòries

Avui he fet un tros de via verda solet. Tenia ganes de pujar-hi perquè portava algunes cabòries al cap. Amb tanta gent en el pensament sempre costa una mica d’arriar, com si els dugués a sobre. Abans de sortir he comprat el diari i quan he arribat al quilòmetre 31 m’he assegut a la pedra habitual i l’he repassat, això sí, sense veure els suplements. Els dissabtes donen suplements que fan nosa i els diaris pesen més. Gairebé no hi havia ningú, només quatre gats que s’animaven a esquivar el fred i la fredor dels racons on no hi toca mai el sol. És un camí bac, com diu el meu pare. Ha fet un dia net i clar, per embolicar-lo i treure’l enmig d’un mes calorós. Les vies verdes serveixen per fer esport, però també per tirar pel barranc els pensaments i les estressades que un va recollint al llarg de tota la setmana. No tot s’aprofita. L’aire fresc que ve de cara i el camí ple de fulles de tardor ajuden –sovint- a veure les coses més clares. Ara estic cansat i amb ganes de no fer res. A la tele en fan una d’en Manolo Escobar i tinc ganes d’apagar-la. El “mando” em cau una mica lluny i costa d’arribar-hi. No sé si el podré resistir gaire, l’Escobar vull dir...

La foto no és d'avui. És d'un dia d'estiu. Ara les fulles ja són a terra i el camí n'està farcit, com si hi hagués permanentment una catifa de Corpus.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Es veu que ets una enamorat de les Vvies verdes.
Salut!
DOLORS ha dit…
Quim fa molt que no ens veiem però m'ha agradat aquest post.sobretot per que m'hi sento identificada!
A mi també m'agrada perdre'm pels camins, i jo que visc a Torroella de Montgrí ho solo fer pels camins del Montgrí, o pels de l'entorn del riu Ter. Les cabories no solen marxar del tot però potser el pensament s'ordena i es pensa amb les persones i els seus entrebancs amb un miratge més positiu, oi?
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies pels comentaris, a tu Nuri, i també a tu Dolors.

El Montgrí és un lloc fantàstic per pasejar-s'hi. A tu t'agrada perquè és el teu lloc, les teves pedres, el teu riu. A les Vies Verdes d'allà dalt hi tinc els meus origens,

A veure si quedem per fer un cafè, ja sé que estàs molt liada -moguda- amb els temps que passem, però un cafè ens vindrà bé. Salut
Anònim ha dit…
vaja quin post mes maco.Espero que t´hagi servit per aclararte Quim
Anònim ha dit…
espero q no m´hagis empejat força aball pel barranc.
bonaventura-ayats ha dit…
No, no he tirar a ningú barranc avall. No podria pas fer-ho. De fet, de baixada encara els portava a tots al cap. Anava més ràpid. Pateixo una mica per la gent que m'aprecio, suposo que sóc una mica tonto, que hi farem!

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.