Passa al contingut principal

Ja tocava! (Crònica de Joan Saló)

Així va ser, i com estem acostumats en el que portem de temporada no podia succeir d'una altra manera, tot i que, aquesta vegada el partit es va decantar del costat castelloní.
A les baixes ja conegudes es va afegir a última hora la del base Bermúdez, que va fer plantejar al tècnic del Mifas-Esplais el matx de manera diferent.

En el primer quart les coses no acabaven de funcionar i tot i fer alguns petits canvis no s'aconseguia aturar al jugador local Oliva que amb 10 punts al primer quart va liderar l'atac del seu equip això sumat a les facilitats defensives donades pels visitants i a opcions clares d'atac degut a que no es tancava bé el rebot defensiu van ser les claus de que a la fi del primer període l'electrònic reflectís un clar 17 a 8 a favor del CEM Hospitalet.

El segon quart no començava bé, no s'eixugàven les diferències en el marcador i els jugadors Estévez i Bendriss es carregaven de faltes i obligaven a demanar un temps mort per tornar a reestructurar-ho tot, va ser a partir d'aquí quan els de Castelló d'Empúries van començar a fer el seu millor basquet, amb la direcció de Martín, una defensa individual sobre el local Oliva i assegurant el rebot defensiu amb ràpides sortides al contraatac amb les quals es van anar reduint diferències per acabar la mitja part amb un esperançador empat a 28.

A la represa i amb les idees una mica més clares del treball que s'havia de fer l'intercanvi de cistelles i petites diferències en el marcador van ser la tònica d'aquest període a la fi d'aquest un 39 a 39 que no aclaria res i deixava tot per decidir a l'últim quart.

Va ser en els últims deu minuts on es va veure el joc que tots esperem dels de Castelló, amb un treball defensiu de Bendriss sobre el local Oliva que només anotava en aquest quart des de la línia de tirs lliures, jugades trenades per part dels pivots Huesca i Aldámiz i el treball en els bloqueigs de Estévez i Niubó, van donar avantatges que es movien entre els quatre i vuit punts, el partit estava controlat i només calia jugar com fins aquell moment, tot i els intents no gaire esportius dels locals, tècnica a la banqueta i personal antiesportiva del local Hernáez sobre Huesca, els altempordanesos no es van posar nerviosos i van saber fer-se amb la victòria per un ajustat 52 a 56.

MIFAS Esplais: Niubó 6, Salva 13, Campsolinas 4, Estévez 2, Luna, Martín, Colom, Aldámiz 17, Saló, Salinas, Bendriss 13, i Pey 1.

La propera setmana el C.B.MIFAS Esplais juga al pavelló antic de Figueres diumenge a les 12 hores, motivat pel tancament del pavelló de Castelló d'Empúries que hi fan el muntatge del parc infantil de Nadal, el rival dels castellonins és el C.B.Cantàbria de Santander.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…