Passa al contingut principal

Ruta del Ferrro, més fotos amb comentaris.

Aquí una de les fotos en BN fetes per en Manu que hi surt, tot i ser-ne el retratista. De fons un tros petit de riera que desemboca al Ter, poc abans d'arribar a Ripoll. Nosaltres, en l'instant aquest, estàvem de pujada cap a Sant Joan.

Assegut durant una estoneta. Abrigat perquè hi feia una mica de fred. Fer handbike a l'estiu és més agradable, però a l'hivern també té el seu encant. A la motxilla quatre begudes per anar fent camí. La bici aquesta és llogada a la mateixa estació de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha un bar i també -al costat- un alberg totalment nou i adaptat.

Fent el camí sempre pot trucar-te algú. L'Isabel Juscafresa ens va fer un pic, per saber com anava la pedalada. Va enganxar-me enmig del carril. Li vam dir que el paisatge era interessant i que en Xavi anava com una màquina. L'Isabel és una entusiasta de les nostres maniobres i nosaltres l'apreciem perquè és una dona excel·lent, a part de ser la primera animadora.

En Manu va voler tirar algunes fotografies en blanc i negre. El noi hi té una afició amb tot això de les imatges i he pensat penjar-ne algunes. Aquesta s'hi pot veure el tros més bac de tot el camí entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. A l'estiu hi fa calor -diu en Manu- però a la primavera i a la tardor l'entorn val la pena.

En aquesta se'ns pot veure sortint de Ripoll. Va fer-nos gràcia el carrer aquest, perquè els números de les cases anaven pel seu compte. Al costat d'una casa que hi penjava el 39, n'hi havia una altra que posava 85. De tota manera la foto està feta perquè s'hi vegi el campanar del Monestir de Ripoll.

Jo diria que aquesta és del matí. Mentre anàvem de Sant Joan cap a Ripoll. En el prat del costat hi pasturaven vaques que no van mostrar cap interès en la nostra presència. En canvi elles a nosaltres ens van agradar. També hi havia un ocell que se'n diu bernat pescaire, un tipus de garsa que jo no havia vist mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.