Ves al contingut principal

Ruta del Ferrro, més fotos amb comentaris.

Aquí una de les fotos en BN fetes per en Manu que hi surt, tot i ser-ne el retratista. De fons un tros petit de riera que desemboca al Ter, poc abans d'arribar a Ripoll. Nosaltres, en l'instant aquest, estàvem de pujada cap a Sant Joan.

Assegut durant una estoneta. Abrigat perquè hi feia una mica de fred. Fer handbike a l'estiu és més agradable, però a l'hivern també té el seu encant. A la motxilla quatre begudes per anar fent camí. La bici aquesta és llogada a la mateixa estació de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha un bar i també -al costat- un alberg totalment nou i adaptat.

Fent el camí sempre pot trucar-te algú. L'Isabel Juscafresa ens va fer un pic, per saber com anava la pedalada. Va enganxar-me enmig del carril. Li vam dir que el paisatge era interessant i que en Xavi anava com una màquina. L'Isabel és una entusiasta de les nostres maniobres i nosaltres l'apreciem perquè és una dona excel·lent, a part de ser la primera animadora.

En Manu va voler tirar algunes fotografies en blanc i negre. El noi hi té una afició amb tot això de les imatges i he pensat penjar-ne algunes. Aquesta s'hi pot veure el tros més bac de tot el camí entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. A l'estiu hi fa calor -diu en Manu- però a la primavera i a la tardor l'entorn val la pena.

En aquesta se'ns pot veure sortint de Ripoll. Va fer-nos gràcia el carrer aquest, perquè els números de les cases anaven pel seu compte. Al costat d'una casa que hi penjava el 39, n'hi havia una altra que posava 85. De tota manera la foto està feta perquè s'hi vegi el campanar del Monestir de Ripoll.

Jo diria que aquesta és del matí. Mentre anàvem de Sant Joan cap a Ripoll. En el prat del costat hi pasturaven vaques que no van mostrar cap interès en la nostra presència. En canvi elles a nosaltres ens van agradar. També hi havia un ocell que se'n diu bernat pescaire, un tipus de garsa que jo no havia vist mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.