Passa al contingut principal

Televisió de sempre

Més enllà de l’aspirador que no acabo de saber com funciona, vaig fer una posada al dia i m’he instal·lat una televisió d’aquestes que ja té incorporada la TDT. No puc pas dir que hi hagi estat massa estona mirant-la. Pensava que hi sortirien més canals, més interessants, ara veig que no n’hi ha per tant, francament.

Amb TDT vaig veure que a la primera cadena espanyola feien el programa aquest que es diu 59 segundos on hi havia de convidat el Ministre d’Indústria espanyol, Miguel Sebastián. Va explicar com estava la situació econòmica del país i qualsevol hagués dit que era ministre d’un lloc llunyà, remotament llunyà... Va donar a entendre que els bancs no facilitaven liquiditat a les empreses i tampoc a particulars i que el sarau econòmic americà era també el que havia provocat la situació que estem vivint. I els periodistes que envoltaven la taula van dir-ne tres o quatre d’aquelles que es diuen en aquests casos, però cap va tocar de prop la realitat. Amb tanta canalera, hauria d'haver-hi un programa que es digués "fugir d'estudi" sóc dels que penso que tindria èxit.

Encara que jo visqui a la província on la renda –és o era- la primera del país i on es diu que és la vuitena potència del món, vaig trobar a faltar una mica més de serietat en el guió. Sobretot després de que tothom parlés del color del vestit de la vicepresidenta en el moment de rebre el cardenal vaticà, que ha vingut de visita oficial per fer no sé què i amb no sé qui. Remenant el comandament també vaig descobrir que fins a mitjanit hi ha debats diversos amb molta cridòria, alguns dels quals surten personatges bastant curiosos, gent que havia ocupat ministeris i direccions de grans organitzacions que donen consells que estan bé, però que venint d’ells sonen una mica estrafolaris.

Queda clar que digitals o analògics els personatges i els problemes són els de sempre, i la solució serà la mateixa que quan la meva televisió era analògica, una pantalla fosca i quieta, digitalment força apagada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…