Ves al contingut principal

Televisió de sempre

Més enllà de l’aspirador que no acabo de saber com funciona, vaig fer una posada al dia i m’he instal·lat una televisió d’aquestes que ja té incorporada la TDT. No puc pas dir que hi hagi estat massa estona mirant-la. Pensava que hi sortirien més canals, més interessants, ara veig que no n’hi ha per tant, francament.

Amb TDT vaig veure que a la primera cadena espanyola feien el programa aquest que es diu 59 segundos on hi havia de convidat el Ministre d’Indústria espanyol, Miguel Sebastián. Va explicar com estava la situació econòmica del país i qualsevol hagués dit que era ministre d’un lloc llunyà, remotament llunyà... Va donar a entendre que els bancs no facilitaven liquiditat a les empreses i tampoc a particulars i que el sarau econòmic americà era també el que havia provocat la situació que estem vivint. I els periodistes que envoltaven la taula van dir-ne tres o quatre d’aquelles que es diuen en aquests casos, però cap va tocar de prop la realitat. Amb tanta canalera, hauria d'haver-hi un programa que es digués "fugir d'estudi" sóc dels que penso que tindria èxit.

Encara que jo visqui a la província on la renda –és o era- la primera del país i on es diu que és la vuitena potència del món, vaig trobar a faltar una mica més de serietat en el guió. Sobretot després de que tothom parlés del color del vestit de la vicepresidenta en el moment de rebre el cardenal vaticà, que ha vingut de visita oficial per fer no sé què i amb no sé qui. Remenant el comandament també vaig descobrir que fins a mitjanit hi ha debats diversos amb molta cridòria, alguns dels quals surten personatges bastant curiosos, gent que havia ocupat ministeris i direccions de grans organitzacions que donen consells que estan bé, però que venint d’ells sonen una mica estrafolaris.

Queda clar que digitals o analògics els personatges i els problemes són els de sempre, i la solució serà la mateixa que quan la meva televisió era analògica, una pantalla fosca i quieta, digitalment força apagada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…