Ves al contingut principal

Gran Torino de l'Eastwood

No puc pas fer una crítica de la pel·lícula Gran Torino d’en Clint Eastwood perquè si en dono molts detalls perdrà tota la gràcia a tots aquells que volgueu anar-hi. Puc dir que és recomenable, molt interessant i que una vegada més aquest home ens fa una demostració impressionant de bon cinema. L’Eastwood ens té mal acostumats ara mateix. Jo vaig a veure les seves pel·lícules sense saber-ne res, sense haver llegit cap crítica -no són pas justes sempre- i quan surto ho faig havent descobert que aquest actor, director, cineasta, etc… és una de les poques causes que justifica que valgui la pena anar al cinema de tant en tant.

La pel·lícula tracta sobre una història –no pas senzilla- que es va desgranant a poc a poc i acaba en una bona metàfora sobre tot allò que pensem conèixer i que tenim tant a prop. També hi vaig llegir una mica d’esperança, no pas la que la gent voldria, és d’una altra manera, però també és justa. Us la recomano, de debò.

Comentaris

Anònim ha dit…
quimet.jo al eastwood el vaig descubri com a dire de cine per en una peli q em va encantat,es diu Media noche en el jardin del bien y del mal,es una peli permi diferent i no sabia q ell era el director,em va sobtar molt,per ser el Kevin Spacy i surt(algo mes per veurala jajajajajaj)
srta dusseldorf
bonaventura-ayats ha dit…
si la vas a veure, aquesta, t'agradarà. A mi va agradar-me molt el Ponts de Madison, -sóc un sentimental-
L'Spacy aquest que tu dius no m'acaba de fer el pes, encara que admeto que el paio és bon actor. Però fa cara de robar-me la xocolata del berenar d'un dissabte a la tarda. També podria ser que m'equivoqués.
En fi, l'Eastwood és acollonant; quan sigui gran vull ser com ell.
Cuidis molt senyoreta Dusseldorf.
Asistentina ha dit…
Huola!! Genial el Eastwood! Jo tb recomano la peli!!! Molt i molt bona! La dels Ponts de Madison, una altre peli q fa q compensi anar al cinema. q normalment compensa poc........... Fins demá Quim! Salut Sandra!

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…