Passa al contingut principal

Autonomic, fira de Toulouse

Ara mateix arribo de Tolosa de Llanguedoc (en diuen Toulouse) de la Fira Autonomic, que com el seu nom indica no té res a veure amb autonomies d'aquí, sinó que es refereix al sentit personal, de tenir-ne, de mobilitat, etc..

La fira era petita però interessant. La perspectiva francesa de la discapacitat m'interessa molt, bàsicament perquè és propera i exportable cap a nosaltres. Fa temps que dic que a Catalunya hem de mirar cap a dalt i que sovint, massa fins i tot ho fem en direcció contrària. En Terradas de Lloret, en Manu Heras i un servidor ens hi hem arribat per tafanejar com ho fan els veïns. Ens interessava veure els temes d'oci, temps lliure i també les novetats que van sorgint en matèria d'ajudes tècniques i discapacitat en general.

M'ha fet gràcia trobar-hi un estand del Ministeri d'Hisenda francès que explicava als vianants quin eren els seus drets en temes fiscals i laborals. També he recollit una fulla que hi venen detallades totes les prestacions franceses que els discapacitats disposen.

Enmig de la gent, ens hi hem trobat a la Mariona Masdemont de la Molina, que ha firat nou material per l'estació d'esquí, per fer-hi esports a l'estiu (Handbike i d'altres activitats). Estava contenta de com havia anat la temporada i l'assistència record de gent discapacitada esquiant. I finalment dir que en Terrades el volien fitxar per jugar a Rugbi dins dels programes de Handisport que els francesos ho treballen bastant bé. Ha estat assegut en una cadira d'aquelles d'anar picant per tots costats i no hi quedava gens malament. L'equip de Toulouse ens ha proposat de venir a Girona a fer una jornada demostrativa. Estaria molt bé que fos possible. A veure si ho fem.


Comentaris

mariona ha dit…
Quim,

Hem començat a fer alguna baixada de prova amb la btt de descens i promet!!!
bonaventura-ayats ha dit…
Tinc ganes de provar-ho aìxò, en fi, m'hi veig sense massa problemes ballant amb aquesta màquina.
A veure si pujo i l'estreno. Cuidat

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…