Passa al contingut principal

La crisi i el que perdem

Surto de casa volant perquè s’ha acabat el tabac. Lamentable. Al passar pel davant de la nova estació d’autobusos de Girona (la que diuen que és provisional) m’hi acosto. Allà m’hi trobo a un romanès que se’n va. No tornarà. Ha acabat la seva campanya a Espanya. Primer a Jaén, on ha treballat en una empresa que feien material per a la construcció. Van fer llufa. Llavors va decidir pujar fins a les comarques de Girona on les coses no li han pas anat millor. Ha estat per aquí un any i una mica més, treballant en coses que no requereixen massa qualificació, tot i que és veterinari.

Em diu que marxa preocupat per un deute bancari que té. La quantitat no és exagerada però té el seu què. Parla bé el castellà i no sap a que es dedicarà quan arribi a casa seva, el dimecres a la tarda –m’ha dit- després d’una tornada amb autocar llarga i pesada. Feia cara de cansat abans de començar el viatge. Trist i frustrat se’n va d’aquí amb una maleta i una bicicleta per la seva filla que fa dos dies ha comprat en uns grans magatzems de Girona.

La seva marxa no només suposa perdre mà d’obra que el país no ha sabut aprofitar, sinó també la força humana que tota societat avançada requereix. Segurament no ha treballat d’allò que realment hauria estat necessari. Ara mateix no sé si el títol de veterinari romanès és compatible amb els nostres; ignoro si hauria pogut treballar d’aquesta feina aquí. Segurament en altres països ho hagués fet sense massa problemes.

La crisi provoca moviments. Queda clar que molta de la immigració que al llarg d’aquests anys ha estat venint cap aquí ara retorna. Amb ells marxen més coses de les que inicialment pensem. M’entristeix veure la tornada a casa de gent que podia haver contribuït molt, més enllà de fer rajols i la construcció.

No m’ha dit com és diu. Tampoc ho he preguntat. M’ha dit que el nom del banc on té els deutes i que marxa decebut. Jo sóc dels que penso que aquestes situacions ens empobreixen. Els països més importants del món són aquells que saben acollir als que són capaços de tenir força i poder-la aprofitar en benefici de tots. Segurament molta gent pensarà que aquesta situació és lògica i millor. Estic convençut de tot el contrari. La crisi, sense força, serà més llarga i difícil de passar. I sense gent diversa, la nostra cultura, encara que soni estrany, també es farà més petita i llunyana.

Comentaris

Assitentina ha dit…
Totalment d'acord!
El titol ho te q convalidar, el seu tal cual, no serveix.

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.