Passa al contingut principal

Després de la pluja

Un jornada complexa. Sortida molt d’hora per deixar-nos al cim del túnel de la Vall d’en Bas per baixar fins a Girona. La ruta és aparentment tranquil·la fins que arribes a Amer, on la via verda passa a ser negra, triant a negra del tot. En aquell tram no existeix el traçat antic del tren d’Olot i s’han improvisat unes carreteres de bosc amb pendents molt fortes. Sabíem que podia ser difícil però ens pensàvem que seria una mica més senzill. En tot cas, hem fet la ruta de 45 quilòmetres aproximadament. El calor convidava a tirar-se al riu amb bicicleta inclosa.


A la tarda he estat fent gestions amb el meu pare. Quan l’he recollit a l’estació d’autobusos de Girona m’ha saludat un desconegut. Lògicament no ho era pas del tot. En Jordi és fill d’uns amics i el noi està fet una perxa. Els anys passen i m’ha agradat molt poder-lo veure. I parlant de Jordis tinc que dir que avui he saludat a un company, que treballa a MIFAS i avui marxava cap a Romania de vacances, el seu país d’origen. L’hi he dit que torni, que sinó l’aniré a buscar. En Jordi és una persona que m’aprecio i a MIFAS hi fa una feina excepcional.

Baixant de les Planes –que hi he deixat el meu pare- he pogut escoltar a Edward Grieg a Catalunya Música. És un autor que feia peces miniaturalistes que combinen fantàsticament amb el paisatge, sobretot si ha plogut fa una estona. Avui, tot plegat semblava més ben posat. La setmana en general complicada; demà serà un altre dia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.