Passa al contingut principal

Tres mirades

En aquesta foto s'hi pot veure els dos nous hotels que té la ciutat de Girona. La cadena francesa Accord Hotels obre el seu tercer hotel, després de tenir-hi el Novotel. No m'hi he arribat per veure'n els accessos, però per les pàgines web d'aquests dos establiments he vist que tenen habitacions reservades per a discapacitats físics. Si no m'equivoco n'hi ha 4 a cadascun d'ells. Girona queda d'aquesta manera bastant ben equipada per atendre els visitants. Varen obrir-los el dia que el Tour de France va arribar a la ciutat.


He retratat el carril bici de l'Hospital Josep Trueta de Girona perquè és un aparcament improvisat per alguns i permanent per altres. Una llàstima que en aquesta zona de la ciutat hi regni l'anarquisme a l'hora d'estacionar els vehicles. Al costat mateix hi ha un aparcament -que és de MIFAS- i que té preus molt assequibles. Fins i tot la primera mitja hora és gratuïta. No és que hi hagi poc respecte pel carril bici, sinó que la manca de policía l'ha convertit en un espai pervertit. Si t'hi aparques no passa absolutament res.


I acabo amb una fotografia lamentable. Un panda coix. Jo n'havia tingut un, em penso que és l'únic cotxe que realment m'he estimat. Era el primer i el que en tinc records inoblidables. Aquest està estacionat a la carretera d'Anglès, sortida de Salt, al costat de la Via Verda. Tenia els vidres trencats i jo no crec que estigués abandonat, jo diria que ha estat apallissat i maltractat. Segur que l'estan buscant.


Comentaris

Anònim ha dit…
Pel que fa a la "segona mirada" us recomano mirar el següent vídeo a YouTube: http://www.youtube.com/watch?v=7jJbJUz6du0&feature=player_embedded
bonaventura-ayats ha dit…
Puc afegir que avui el Panda estimat i atrotinat encara està allà mateix. Ningú se'l mira. Només jo he passat a saludar-lo. Està trist i solet.
Vaig passar un e-mail a l'alcaldessa de Salt per fer-li saber la "trobada" però de moment no m'ha fet cap cas.
En fi, demà passaré a veure'l un altre cop, a veure si necessita alguna cosa.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…