Passa al contingut principal

Què ha passat?

Veig en diversos blocs que segueixo que Rio de Janeiro agrada més que Madrid. O millor dit, Madrid no agradava com a seu olímpica. Jo sóc dels que ja havia dit la meva. Era una qüestió d'aprofitar l'empenta olímpica per posar Madrid al dia en el tema d'accessibilitat, de barreres arquitectòniques. Jo diria que al final Madrid ho tenia malament perquè si un agafa la visió general del món, la capital castellana està massa propera a la catalana, que va ser olímpica només fa uns anys. Ho confirma el fet de que la presentació que va fer la candidatura espanyola no van anomenar Barcelona ni per casualitat.

Ara, s'ha d'admetre que ser candidata l'any 20 és molt difícil. París apretarà molt i Istambul vol ser-hi també. La ciutat turca representa una opció molt seriosa i una empenta de primera pel seu país, emergent, interessant, estratègicament necessari. M'imagino que els francesos tampoc quedaran curts. Recomano que feu un cop d'ull als blocs dels amics; lo Bep, l'Anna diu i l'Hereu Riera. L'Anna ha penjat un vídeo que està força bé i que parla de com era Madrid, com és ara i com vol ser en el futur.


Comentaris

No se ha de oblidar que la olimpiada de Barcelona,a diferencia de, per exemple, la de Atlanta,fou possible gràcies als faraónics recursos publics que se varem destinar. Una Olimpiada a Madrid, amb ho malament que està ara economicament el país,haugués suposat exprimir més faraonics recursos als ja famelics contribuients que prou problemes tenim per a suportar una nova apretada de cinturó. Sort que se han anat cap a Rio.No voldria ni pensar de a on sortiriem els diners per a fer possible aquesta bogeria del Madrid 2016.
Lo Bep ha dit…
Que hi farem Quim,

Sembla ser que hi ha molta gent per casa nostra que no ens importa anar a Madrid, encara que hagi barreres arquitectòniques.

Potser serà per que quan anem a Madrid ho fem amb el xip posat de: Què hi ha de lo nostre?

Una vegada aconseguit lo nostre, agafem el TGV i tal dia farà un any....

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…