Passa al contingut principal

Matalassos de Besalú

Visita el divendres Sant per Besalú. Feia molt temps que no entrava en aquest poble. Mai ho havia fet en cadira de rodes i ara ja tinc una opinió més o menys clara de com està el tema de l'accessibilitat en aquest municipi garrotxí. Els carrers estan preparats perquè els cotxes no s'hi entrebanquin massa. Aquesta situació provoca de retruc que la gent que va sobre rodes ho tingui més fàcil. De tota manera el poble el qualifico de "vermell" perquè el barri antic no té cap vorera rebaixada. Per no trencar el malentès estil rústic és molt difícil circular per les voreres i per tant gairebé impossible entrar en qualsevol de les botigues del poble. Una llàstima perquè n'hi ha que són molt interessants. Besalú és un poble turístic i que val la pena de fer-hi un tomb. El divendres Sant estava ple a vessar de gent que visitava els seus carrers i també una fira estranya a la plaça. Dic estranya pel fet de que al costat d'una parada d'embutits hi venien també matalassos. Qui compra un matalàs en un divendres Sant? --Jo diria que no gaire ningú, però allà estaven. El reservat de persones discapacitades (l'aparcament) estava ocupat -al igual que tota la plaça- per cotxes d'ocasió que juntament amb els matalassos treien l'encant de les altres parades. La part nova del poble no vaig visitar-la. Potser és més fàcil d'anar-hi. Ja hi faré un cop d'ull amb més tranquil·litat una estona d'aquestes.

La foto que penjo està feta per la Carmen, una amiga que retrata molt bé. Són cadires penjades d'una paret, de mal seure's diguem-ne!

Comentaris

Yo, no sabia... ha dit…
Hola, quiero aportar a este post que las sllas, por cierto muy "rompedoras" fueran colocadas por unos artistas italianos que quiseron dar esa imprompta al pueblito.
Al pueblo,precioso, efectivamente, le sobraba multitud desorientada!!!

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…