Passa al contingut principal

Tubs

Els grecs comencen a patir les conseqüències de les polítiques econòmiques que han cultivat en els darrers anys. Una baixada de les pensions, augment dels preus dels carburants, eliminació de pagues extres pels funcionaris i un llarg etcètera que ha de servir per recuperar la credibilitat i al mateix temps fer front als deutes que tenen. És exportable el model grec cap al nostre país? --Aquesta és la pregunta que molta gent es fa. Suposo que hi ha coses que s'assemblen i d'altres que no, però cal tenir present l'escenari que aquell país viurà, no perdre'l de vista per dir-ho d'alguna manera.

A Catalunya i a Espanya l'atur és una malaltia de grans dimensions. No hi ha cap país de l'UE que tingui l'índex de gent sense feina tan alt com el nostre. Per rematar-ho dir que a Girona és del 20,47 per cent, una xifra escandalosa, sobretot si tenim en compte que fa uns anys les nostres comarques encapçalaven la renda per càpita més alta de tot l'estat.

La sensació aquí és de quietud, de silenci. Estem com a l'espera de que surti el sol i puguem fugir d'aquest llarg hivern. No sé si sortirà, suposo que no pas per a tothom. El sector de la discapacitat que no ha tingut temps de tastar el benestar econòmic que tanta gent ha pogut gaudir darrerament també haurà de fer sacrificis. Se'ns avança que no hi haurà diners suficients per acomplir els calendaris de la llei de la Dependència i també es preveuen altres retallades que d'alguna manera o altra ens afectaran. Mai arribem a temps. Quan les coses van bé se'ns diu que ja venim i quan van malament, que veníem però que ja vindrem un altre dia.

El benestar econòmic dels darrers anys ha servit per fer grans muntatges estructurals que amb el rerefons de l'estat del benestar han sabut muntar-se molta part de la classe política i les seves rodalies. Consells, consorcis, consorcis de consorcis, etc... Hem construït grans canonades perquè algun dia hi passin diners que arribin a les aixetes dels usuaris, però ara, en temps de sequera se'ns diu que un dia -en el futur- sortirà alguna cosa per aquests conductes. Injust.

Grècia està lluny, però està aquí al costat mateix. No sé perquè, però penso som més semblants als grecs que no pas a d'altres europeus i la nostra política de tubs i canonades variades m'hi fa pensar més del compte.

Tot plegat és molt difícil donat el gran silenci que predomina en el sector de la discapacitat -els seus representats- no hi diuen res, ningú ha obert la boca per dir que això que se'ns demanarà no toca. Dormen un gran son en els llits dels seus representats. A més, la societat en general té la percepció de que la nostra gent ha millorat molt i que no ens cal massa res. Fantàsticament terrible...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.