Passa al contingut principal

Desorientat

Potser ha estat el dia, però ara mateix no acabo d'entendre la reforma laboral que avui han aprovat en el Congrés dels Diputats a Madrid. He sentit que els diputats tampoc l'entenien i no m'estranya massa. Em penso que la patronal no està contenta -mai ho està- i el sindicats tampoc -avui tocava no estar-hi-. En el món real les empreses ho passen malament i els treballadors encara més. Tampoc acabo d'entendre com no hi ha mesures per animar a contractar i d'aquesta manera reduir la taxa d'atur que és la principal malaltia del nostre país. He llegit part del contingut de dreta a esquerra i després d'esquerra a dreta. L'he girat i amb això del Google Traslation l'he traduït al turc i a l'urdú per veure si guipava alguna cosa. Res de res. Em sembla que és la principal notícia d'aquests dies i probablement de l'any però la gent està encantada i desencantada amb la prohibició dels toros. Els toros a Catalunya estaven al caure, vull dir que només els quedaven tres dies de vida i ara amb la modificació d'aquesta llei resulta que reviuran més temps del previst, de la poca afició, de la realitat ruïnosa que suposaven.

Les prohibicions m'exciten -ja ho dit alguna vegada- i quan l'AVE arribi a Girona (els romans ja hi haurien arribat) podré agafar un bitllet a Madrid. Serà d'anada, corrida i tornada. Al darrere de tota aquesta història deu haver-hi la RENFE. Estic segur que sortiran trens especials per anar a veure en José Tomás, que es veu que és molt bon toreru, tot i que l'enganxen sovint i a vegades surt a peu coix.

Els gironins, orfes de plaça de torus sempre tindrem l'excusa perfecta per anar a fer un tomb a Madrid i em penso que amb la bona fama que hi tenim ho tindrem -com deia Josep Pla- tot pagat.

Demà llegiré novament la notícia de la reforma laboral, a veure si hi ha algú que hagi dit alguna cosa que s'entengui millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…