Passa al contingut principal

La crònica del partit

Aquest diumenge al migdia el CB MIFAS Girona FC va debutar a la Lliga Catalana amb una victòria molt treballada davant del Costa Daurada de Reus, un equip al que no guanyaven des de feia 8 temporades. Els tarragonins igual que l´any passat es van presentar al pavelló de Castelló d´Empúries amb una plantilla molt curta la qual cosa els va condicionar durant tot el partit. Des del primer minut de l´enfrontament es va veure que el partit seria molt igualat. La lluita de pivots sota taulell amb un alt percentatge anotador va deixar a Xavi Vendrell del Costa Daurada amb 22 punts al seu compte particular i a Àngel Colom del CB MIFAS amb 26 punts. Al primer quart s´arribava amb el resultat de 14 a 16 pels visitants. En el segon quart les personals van començar a fer mal a l´equip tarragoní, especialment quan els àrbitres van xiular una tècnica a Bel que va suposar la seva cinquena falta. Tot i estar molt carregats de faltes personals i amb el risc que comportava, els visitants van optar per continuar fent una defensa molt forta. Al descans el marcador reflectia un ajustadíssim 37 a 34 pels locals, no hi havia res decidit. A la represa el partit va continuar en la mateixa línea. L´intercanvi trepidant de cistelles feia que cap dels dos equips es pogués fer amb el control del partit. Al final del tercer quart el resultat era de 49 a 48, l´emoció estava servida fins a l´últim moment. A l´últim quart, la clau del partit va ser la personal i la tècnica consecutiva que van pitar al jugador del CB MIFAS Xavier Aldámiz ja que representaven tirs lliures per la falta, 2 tirs per la tècnica i possessió de pilota pels visitants. Inexplicablement el Costa Daurada ho va fallar tot i no va aprofitar aquesta ocasió d´or per posar-se davant del marcador i rematar el partit. A partir d´aquí, els locals van millorar la seva defensa sobre Vendrell aturant les seves entrades letals fins a sota la cistella. Al final 63 a 59 pel CB MIFAS Girona FC que d´aquesta manera aconseguia la primera victòria a la Lliga Catalana i de retruc vèncer a un equip al que no guanyava des de feia 8 temporades.


El proper diumenge a les 12h. del migdia el CB MIFAS Girona FC debuta a casa a la Lliga Nacional contra el Bera bera de Sant Sebastià, en un partit que també es preveu d´alt voltatge.


Crònica de Lídia Campsolines, jugadora i periodista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…