quimbonaventura.com

Avui hem visitat al Delegat del Govern a Girona, Eudald Casadessus a la seu de la Generalitat a Girona. Hem parlat una mica de tot el que envolta el sector de la discapacitat i que afecta de forma directe a MIFAS. Programes, subvencions, relacions existents, etc.. Hi ha ganes de fer coses però també estem en un moment econòmicament molt fluix. Eudald Casadessus coneix la nostra entitat i sap que hi ha capacitat de gestió i voluntat d'enteniment. S'haurà d'anar veient en els propers mesos com es resolen alguns dels principals problemes que tenim. Uns són més fàcils que d'altres. Hem anat a dir-li hola, som aquí i volem ser-hi perquè som molts.

La vinyeta d'en JAP del Diari el Punt, en la seva edició de Girona, el passat el diumenge 30 de gener de 2011

L'equip de MIFAS ha guanyat a l'UNES de Sant Feliu de Llobregat amb molta facilitat avui a la pista de casa, en un partit de lliga catalana. El resultat final ha estat de 42 a 28. Enguany l'equip està fent una temporada intensa i molt interessant. Us penjo dues fotografies fetes amb el mòbil. El proper cap de setmana juguem a Oviedo, estic convençut que anirà bé.

Aquesta tarda m'ha trucat el meu pare per dir-me que "el govern ha modificat les pensions i la Caixa serà diferent de com ha estat fins ara". M'ho ha dit amb un to preocupat. Després ha afegit "No sé pas com acabarem, jo ja sóc gran, però encara veurem més misèries"... (sic) ...
Jo penso que tot plegat va molt de presa, que no hi ha temps de pair tot el que s'està fent -o es vol fer- i les persones grans els costa d'entendre que les oficines canviïn de rètol, tanquin sucursals, remenin temes de pensions -que són temes sagrats- etc... Suposo que tot és a fi de bé, però fa massa mesos que hi ha una música que grinyola i no s'acaba de saber què més vindrà després de tot això. Tots aquests canvis generen inseguretat, nerviosisme, fragilitat i els grans i no tan grans senten un cert neguit que ja és una situació totalment atmosfèrica. Un ambient estrany. Totes aquestes coses s'haurien d'explicar bé, amb poques lletres i que siguin ben gro…

El President Nord-Americà en el debat de l'estat de la Unió va deixar anar un concepte que em va agradar: el moment Sputnik. L'Obama va explicar aquesta metàfora per referir-se a l'antiga URSS quan anava per davant en la carrera de l'espai, motiu pel qual va originar que els americans es posessin les piles en el treball, la innovació i l'esforç per avançar a la seva competència, fet que realment es va produir. El moment actual, de crisi es requereix una estirada forta per tornar a ser els capdavanters i d'aquesta manera superar la Xina i l'Índia que són els primers de la classe, va dir el President, que no va parlar d'Europa. De tots és sabut que els europeus no hem anat mai a la Lluna, però un discurs d'aquest tipus és el que convindria sentir aquí. De tota manera, s'hauria de mirar com volen les economies emergents, a quin preu i amb quines condicions ho fan.
A Catalunya també ens fa falta tenir un moment Sputnik, però no trobo cap manera de p…

Penjo la notícia que sortia al Diari de Girona en relació als fets d'Anglès, a la falta de sensibilitat de l'Ajuntament d'aquest municipi de la comarca de la Selva. És ja un habitual després de la Fira de Sant Antoni de cada any. De moment, -tampoc ho espero- ningú ha dit res.

Al municipi d'Anglès s'hi ha fet la Fira de Sant Antoni, com cada any en aquestes dates. Igualment -com cada any- han col·locat els contenidors de reciclatge a la plaça reservada per a la gent que té mobilitat reduïda. Ja fa tres anys que passa, i també fa tres anys que ho retrato i ho penjo en aquest bloc. He de dir que l'any passat aquest tema va suscitar un encès debat en el Diari de Girona, tot plegat ho vaig publicar en aquest bloc. Doncs res. No sembla pas que els responsables de l'Ajuntament d'aquest municipi hagin après res. Podria ser que sí i senzillament manifestessin l'interès que tenen per la discapacitat, és a dir, cap. Falta de respecte, falta d'interès, ignorància, mala fe, segurament tot això barrejat amb una imbecil·litat difícil de superar. Com s'han de resoldre aquests casos? Qui pot fer-hi alguna cosa?

Els dies que vaig estar per Almeria vaig arribar-me fins la capital per quedar amb l'amiga Enriqueta i fer un tomb pels voltants de la ciutat. Sempre acabem a Cabo de Gata que és un lloc amb molt d'encant. A més, el dia acompanyava molt, no feia fred i el sol convidava fins i tot a menjar a fora, en una terrassa del remodelat passeig d'aquell petit poble. Després de dinar vàrem quedar-nos a la taula fent un cafè i un altre esperant que el sol es poses, amb l'esclat de colors que això suposa. Vàrem dinar a la Goleta, un restaurant accessible del tot i amb bona cuina. L'amo va dir-me que havia passat una llarga temporada de la seva vida treballant i vivint a Tossa de Mar, fins que en tornar a Almeria va muntar un negoci que sap portar amb molta gràcia. Anar al sud, anar a Almeria és recomanable i saludable.

En Paco és l'home dels fils a MIFAS. Ahir vaig baixar a veure'l perquè tenia un sidral amb un ordinador portàtil i ell m'ha ajudat a resoldre'l. Vaig retratar en el seu lloc -espai- de treball. Està envoltat de cables i rodejat per màquines on hi ha llumetes que s'encenen i s'apaguen ràpidament. En Paco és un company que sap fer la seva feina i la funció que ell fa a MIFAS és essencial perquè tot funcioni. Moltes gràcies per ser-hi, Paco!

Fotografies fresques i pescades avui mateix, aquest matí per penjar-les en aquest bloc. Si ho faig més tard -congelades- no valen res. Són del sud del sud. Costa d'Almeria aquest matí de dimarts.

Partit del Girona FC MIFAS-Esplais el proper diumenge dia 16 de gener a les 12 del migdia en el Pavelló de Castelló d'Empúries. Els nois de casa aquesta temporada juguen molt bé i val la pena veure'ls. L'equip de bàsquet de MIFAS té un bloc que podeu seguir i també han creat un grup de seguiment a les pàgines del facebook. Podeu apuntar-vos-hi sense cap condició, només cal seguir-los de tant en tant.
Jo el proper diumenge 16 no hi podré ser, però en faig propaganda perquè el gremi és el gremi i són els de casa meva, els de l'entitat que jo pertanyo. Fer una mica de pàtria, vaja... encara que en aquest cas només per donar-ne ressò. Si feu clic al primer paràgraf podeu copiar-vos el pòster i escampar-lo allà on sigui.

L'Alex està acabant el seu treball sobre accessibilitat i per acabar de documentar-se vàrem fer un tomb per Girona la setmana passada. Volíem fer-lo en cadira de rodes, però a MIFAS no n'hi havia cap de disponible perquè les hem deixat a la Molina, a la gent de PlayandTrain que també fan una feina recomanable.
Amb l'Alex vàrem fer diversos carrers de Girona en bicicleta per comprovar les diferents formes de fer rampes, i també per veure què passa allà on no n'hi ha. Carrer Empúries, carrer Güell, Barri de Fontajau, la Devesa, Plaça Marquès de Camps, Carrer Barcelona, etc.. jo diria que vàrem fer uns 13 quilòmetres. Abans de plegar ens vàrem retratar i avui l'Alex m'ha deixat la foto al correu, per això la penjo. Estic segur que farà un bon treball. Hi ha dedicat temps i també hi ha posat entusiasme. M'ha dit que vol fer Medicina i jo l'hi he dit que això seria fantàstic.

Aquests dies de festa només he anat un cop al cinema. Vaig arribar-m'hi per veure Burlesque, però després d'encantar-me una estona davant la cartellera per veure allà on anava. Vaig optar per aquesta pel·lícula perquè hi treballava la Cher, una dona que sempre m'ha agradat. Us la recomano merament per la música i el muntatge, no pas pel guió -no sé si va morir-se a mitja pel·lícula o era de baix cost-. Per passar l'estona i escoltar bona música i veure a una incombustible Cher cantant un parell de peces. Que difícil i complicat que és anar al cinema.

He llegit a la premsa gironina que "la Caixa" tancarà properament un grapat d'oficines, després d'haver-se fusionat Caixa Girona i davant la duplicitat que s'han trobat en moltes poblacions de les nostres comarques. Ignoro quins són els criteris a l'hora de decidir quina oficina tanquen i quines deixen obertes, però espero que el tema de l'accessibilitat hi sigui present. La Caixa té pràcticament totes les oficines adaptades -més o menys- mentre que Caixa Girona no en tenia gairebé cap, exceptuant les més noves o per casualitat. (A vegades la casualitat també permet accedir, sense saber exactament el motiu...)
Suposo que no serveix de massa que a través d'aquest bloc demani que les oficines que quedin obertes s'hi pugui entrar, però vaja, penso que seria un detall important. De pas, les altres fusions que hi ha en marxa també haurien de tenir present aquestes coses estranyes que alguns demanem i que consisteix en poder entrar als llocs. En fi, són…

El dia de cap d'any la Pia Bosch va convocar-nos al Pont de Pedra de Girona a la 1 del migdia i d'aquesta manera fer la seva presentació com a candidata a l'alcaldia de la ciutat. Vaig arribar-m'hi perquè em sembla una bona aposta per part del PSC, no només per qüestions ideològiques, també per l'eficàcia de la candidata. La Pia és una dona compromesa amb els col·lectius que lluiten i treballen per defensar les diferències, per normalitzar-se, també és una dona molt preparada -feina que va poder demostrar- més enllà de colors i de tendències, al capdavant de la Delegació del Govern de la Generalitat a les comarques de Girona, feina que va fer amb molta elegància.
Va agradar-me que ens cités en un dels epicentres de la ciutat de Girona, -el Pont de Pedra-, per mi, els ponts representen la cooperació, l'intercanvi de cultures i de gent diversa. A Girona són conceptes que convenen tenir present en el futur. És una ciutat plena de moltes ciutats que al meu entendre …

Comença el 2011. És l'any de tots els anys. La crisi empeny però el 2011 serà o no serà. Pujades de gairebé tot allò que no convé que pugi. Baixades de tot allò que hauria d'apujar-se. Suposo que el promig consistirà en trobar els equilibris necessaris per sobreviure una mica. Desitjo que a tothom li sigui lleu i tranquil. Són temps difícils, interessants segurament, necessaris per poder ser més forts, diferents i millors. I tot això s'haurà de fer sense fum. Ho provarem. Ara penso que la primera proposta de l'any podria ser iniciar una col·lecció de cendrers d'ocasió, sempre i quan tinguin una mica de gràcia, és clar.