El President Mas va anunciar ahir que el pressupost de 2012 tindrà noves retallades. S'apujaran les taxes universitàries, s'implantarà -no ha dit com- un nou copagament en sanitat, reducció dels sous als funcionaris i noves taxes sobre l'aigua i les benzines i més retallades que no ha concretat però que no cal ser massa llest per imaginar-se a quina part de la població afectaran.
El Govern de Catalunya pot empènyer el pedal de les retallades i el nou disseny del país gràcies als resultats que la coalició de govern va aconseguir el passat diumenge a les urnes. Convergència i Unió va guanyar a Catalunya clarament i es trobarà sense massa problemes amb un nou Govern de l'estat que està en la mateixa sintonia. Les úniques diferències queden reduïdes als pals i banderes, poca cosa més. La dreta catalana i la castellana són molt semblants, tenen els mateixos manuals.
Admeto que la situació no és gens fàcil. Fins aquí hi arriba gairebé tothom. Suposo que tampoc hi ha receptes màgiques i ràpides, la manca de confiança interna i externa fa que el paisatge sigui més complicat que mai. Ara bé, les decisions que es poden prendre darrera de les retallades afectaran a les persones que tenen menys possibilitats i les que són discapacitades malauradament no són cap excepció.
Les noves retallades s'han d'acabar de definir, però els sectors més dèbils en seran els més afectats. Les persones sense recursos o amb discapacitat (encara que tinguin mitjans) no poden accedir a mútues privades, per posar un exemple i la manca de pressupost en matèria de serveis socials agreujarà de forma molt considerable la qualitat de vida de les persones que necessiten més atenció i suport per poder normalitzar les seves vides. Són camins que havíem començat a recórrer en els darrers anys i ara tot està sota l'amenaça del dèficit públic, deixant l'estat del benestar merament en un miratge.
Convé que el tercer sector sigui fort i estigui molt unit per afrontar els propers anys que ens tocarà viure, perquè hi ha polítiques que són excuses ben dibuixades per posar en marxa models neoliberals que sense cap encantament deixen als diferents i els més dèbils al marge. Enmig de la campanya vaig fer un twiter (això que se'n diu una piulada) que deia; "El país que no pot tractar bé la seva gent gran i els seus discapacitats no és un país, és una altra cosa..." Doncs això, que volen sortir de la crisi però sense nosaltres.
Les noves retallades s'han d'acabar de definir, però els sectors més dèbils en seran els més afectats. Les persones sense recursos o amb discapacitat (encara que tinguin mitjans) no poden accedir a mútues privades, per posar un exemple i la manca de pressupost en matèria de serveis socials agreujarà de forma molt considerable la qualitat de vida de les persones que necessiten més atenció i suport per poder normalitzar les seves vides. Són camins que havíem començat a recórrer en els darrers anys i ara tot està sota l'amenaça del dèficit públic, deixant l'estat del benestar merament en un miratge.
Convé que el tercer sector sigui fort i estigui molt unit per afrontar els propers anys que ens tocarà viure, perquè hi ha polítiques que són excuses ben dibuixades per posar en marxa models neoliberals que sense cap encantament deixen als diferents i els més dèbils al marge. Enmig de la campanya vaig fer un twiter (això que se'n diu una piulada) que deia; "El país que no pot tractar bé la seva gent gran i els seus discapacitats no és un país, és una altra cosa..." Doncs això, que volen sortir de la crisi però sense nosaltres.
Comentaris