Ves al contingut principal

Participacions Preferents

Estem vivint un moments molt complicats en tots els àmbits i per tant cal recuperar la confiança dels ciutadans cap a les seves institucions i també cal posar eines per refiar-nos de l’economia i de la gent que en certa manera l’administra.

En aquestes darreres setmanes s’estan vivint informacions que compliquen i molt la confiança econòmica; parlo de les participacions preferents que les entitats d’estalvi han col·locat als petits estalviadors, durants els anys 2008, 2009 i 2010. Des de fa uns anys les entitats financeres importants oferien als seus clients la possibilitat d’invertir diners a un tipus d’interès una mica superior a la mitjana amb la condició de que si calia era fàcil recuperar les quantitats invertides. Ara, de cop, la banca comunica als seus clients que aquell producte ja no val el preu que tenia i que recuperar la liquiditat s’ha complicat.

Algunes d’aquestes financeres han transformat aquelles opcions preferents en altres productes semblants però que tenen un termini (en general uns 10 anys) i d’altres han ofert als seus clients la possibilitat de tornar-los els diners, sempre i quan el client perdi una part de la inversió. (en alguns casos la pèrdua és del 30 al 40 per cent), el cas d’Ibercaja per exemple.

La pregunta que jo faig és si tot això pot fer-se sense que passi absolutament res, vull dir que tot plegat estigui basat únicament amb canvis de normativa i sanejaments bancaris. ¿És que la paraula d’una entitat financera –seriosa- deixa de ser un compromís? --¿Qui assumirà les pèrdues que la clientela tindrà? – També una reflexió per saber quin paper hi juguen aquí les entitats reguladores; diguem-ne el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors. ¿Què han dit de tot això? -- ¿On estaven en el moment que les financeres endossaven aquests productes als petits estalviadors?

No vull parlar de “corralitos” i altres denominacions perilloses, però tot això no pot fer-se en un país que presumeixi d’una mica de serietat. No és normal que no passi res i que algú que hauria hagut de donar alguna explicació, ara no digui res. La confiança que s’ha de recuperar també comença per la seguretat jurídica i seriosa de qui gestiona els recursos econòmics dels seus ciutadans, i aquests esperen de les entitats reguladores alguna actitud que vagi una mica més enllà de la presència en forma de sofà. Aquestes reguladores són públiques i han de protegir els interessos generals, i no només d’una banca que té problemes i ara els resolt fent trampes, amb la mirada distreta de l'Estat. Hi ha molta gent decebuda i preocupada i no m'extranya gens.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…