Passa al contingut principal

El TGV, AVE a Girona

El Grup Socialista a l'Ajuntament de Girona ha fet una roda de premsa per explicar la seva postura pel que fa a l'Alta Velocitat i el tren convencional a la ciutat de Girona. Han dit que són partidaris de que es compleixin els acords establerts de fa temps i que per tant es faci el túnel pendent perquè hi passi el tren convencional (ample ibèric) a part del que ja està fet i que hi passarà l'Alta Velocitat. Tot això és conseqüència d'un debat obert fa un cert temps en el que es posa en evidència varies qüestions; la primera que el tren en el seu conjunt va molt endarrerit i això és degut al Ministeri de Foment i Obres Públiques d'això que ara se'n diu el Reino de España i la segona després de que l'Alcalde de la ciutat hagi obert la possibilitat de rendir-se i renunciar al túnel pendent i fer passar tot el trànsit ferroviari pel que s'ha fet per l'Alta Velocitat. 

Evidentment la proposta de l'Alcalde és deguda a la pressa que de cop i volta ha sorgit per enderrocar el famós viaducte que parteix la ciutat i de pas recuperar l'espai (dic jo) per gaudir d'una bona avinguda o tenir espai per una àmplia zona verda enmig de Girona. També podria ser que la pressa fos per posar en marxa una magnífica planificació urbanística (...) que deixarà a la nostra ciutat inèdits beneficis. No vull pas tenir mals pensaments.

No obstant això, és veritat que les gironines i els gironins estem una mica tips d'obres i també de que la ciutat sigui aixecada novament, però també convé tenir present que si els compromisos adquirits no es compleixen llavors hem d'admetre que sempre ens haurem de conformar amb la meitat del que diuen alguns discursos, els faci que sigui.

Demà tres de març és el 150è Aniversari de l'arribada del tren gros a la ciutat de Girona, (els trens petits eren els d'Olot i el de Sant Feliu de Guíxols) i també serà un bon dia per recordar que l'Alta Velocitat encara no és a Girona, quan el somni inicial és que el TGV arribés a Girona per ser el principi, quan en realitat el AVE arribarà a Girona per ser el final. Són conceptes que històricament han estat erronis, però ara el que toca és ser ferm i contundent i demanar que es faci el que realment està compromès. Bon viatge.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…