Passa al contingut principal

30 anys de la Llei LISMI

Avui la LISMI fa 30 anys. És una Llei que va aprovar-se el 7 d’abril de 1982 en el Congrés dels Diputats per unanimitat. Han passat molts anys i la seva aplicació ha estat variable. No hi ha dades serioses que ens permetin fer una valoració del seu compliment. Quan va fer 10 anys, la Confederació Espanyola de Discapacitat va fer un estudi que determinava que només s’havia desplegat en un 21 per cent. Vint anys més tard no podem fer cap afirmació tot i que penso que seria un bon moment per fer-ho.

Els traspassos en matèria de Serveis Socials de l’Estat cap a les Autonomies i d’aquestes cap als municipis fa encara més difícil fer-ne una valoració a l’abril de 2012. En qualsevol cas no podem pas dir que les coses no hagin canviat, això és evident i la Llei ha estat fonamental per entendre la política feta cap a les persones amb discapacitat. Capítols com el d'integració social i laboral s’han posat en marxa i també d’altres que han permès canviar la qualitat de vida dels ciutadans que estan afectats per alguna discapacitat, sigui quina sigui. Ara bé, més enllà de totes les valoracions positives que es puguin fer, també seria un bon moment perquè les administracions públiques determinessin qui ha de fer què, i de quina manera.

El col·lectiu de la discapacitat física d’Espanya –molt especialment a Catalunya-  s’ha carregat en la posada en marxa de serveis que haurien d’haver fet les pròpies administracions públiques. La complicitat del mateix sector ha permès l'obertura d’instal·lacions especialitzades, d'empreses que gestionen serveis i al mateix temps donen llocs de treball, però tot això, avui està en perill per la poca disposició pressupostària i en alguns casos política. Els mateixos discapacitats –ara carregats de responsabilitats- hem quedat tancats en la gestió de serveis i sense tenir massa marge per poder descarregar-nos i reivindicar millores pel propi sector, feina que potser hauria estat més pràctic fer-ho des dels inicis.

A nivell de l’estat espanyol el paper reivindicatiu l’ha estat fent de manera molt efectiva la plataforma CERMI (Consell Espanyol de Representats de Minusvàlids) sent un veritable interlocutor amb l’administració de l’estat i els seus resultats en molts aspectes són molt apreciables. No obstant això, dins de la discapacitat hi ha privilegis d’uns col·lectius en detriment d’altres, sense les necessàries compensacions, situació que no sembla pas que passi a ser diferent a curt o mig termini i el CERMI – i els seus dirigents en són molt conscients i segurament no pas del tot innocents.

No he escoltat a ningú, ni he llegit res que parlés d’aquest aniversari. Suposo que també estem en hores baixes, difícils econòmicament i no hi han massa motius per fer una gran commemoració.  Ara mateix penso que la màxima prioritat és que la discapacitat no perdi cap prioritat, i que en els propers anys no s’esborri res del que s’ha fet, indiferentment de qui ho hagi fet. No només queda camí per tirar endavant en el desenvolupament de la Llei, s’haurà de exigir i propulsar que en els propers mesos i anys no perdem tot allò que s’ha aconseguit en tant de temps; drets, i ara estem –estàvem- en el camí de que aquests  fossin exercits amb normalitat.


En fi, amb aquest post jo poso sobre el paper la meva opinió, sense que això vulgui dir que sigui la bona, admetent que alguns dels nostres problemes tenen solucions que a mi se m'escapen, lògicament. En qualsevol cas, feliç aniversari -almenys- a tots aquelles i aquells que se'n recordin de la Llei i de que avui fa 30 anys que va ser aprovada. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…