Passa al contingut principal

Màxima preocupació per la manca de polítiques d'Ocupació

La crisi està fent estralls, cada dia hi ha un grapat d'exemples. Avui llegeixo i m'assebento de que els companys d'ECOM fan un ERO perquè els programes d'Inserció Laboral no sortiran aquest any. La manca de pressupost o de no sé què provoquen una crisi en el nostre sector que no té precedents. Els Serveis d'Inserció Laboral va néixer a Catalunya ara fa un grapat d'anys i han estat un model exportat a la resta del territori espanyol amb bastant d'èxit. A Catalunya aquesta funció l'han feta des de sempre les entitats dirigides pels propis afectats i en el cas de les persones amb discapacitat han estat destacables   el treball  fet per ECOM en el cas de les comarques de Barcelona i Tarragona, ASPID en el cas de Ponent i MIFAS en el de les comarques gironines. L'any passat MIFAS va atendre molta gent que cercava feina i se'ls ha donat sortida a molts després de fer un itinerari d'inserció molt treballat i seguit per bons professionals. A Girona i comarques el número de persones amb discapacitat que estan buscant feina és de 1.813; una xifra que no ha parat de créixer i que tampoc té precedents.

La notícia és especialment dolenta perquè deixen a les persones amb discapacitat sense uns programes que són essencials. Han estat funcionant molt bé des dels seus inicis i el seu tancament suposen un pas enrere molt negatiu. M'agradaria pensar que hi ha voluntat política i econòmica per resoldre aquesta situació. En temps de crisi sembla que el sentit comú recomanaria l'existència de polítiques d'ocupació, en termes generals i també de manera específica en aquells sectors que hi ha més dificultat. Penso que les entitats han fet una molt bona feina -els resultats estan a la vista- i ara no tindria massa sentit tirar tota aquesta feina per la finestra. Sembla que hi ha altres coses que podrien deixar-se de finançar i donar prioritat a l'ocupació, semblaria lògic, vaja.

Tampoc sembla massa coherent que després de tants anys funcionant, el Govern català i castellà deixin embarrancades les entitats que han prestat serveis d'autoajuda, seria un premi molt desafortunat. Aquestes entitats, les d'aquí i les d'allà han fet i estan fent una feina de contenció que no té preu. Si deixen caure a les entitats de la discapacitat provocaran uns efectes colaterals amb fortes esquerdes que ara mateix no són previsibles.

El proper dimarts dia 8 de maig hi ha un Acte a Barcelona ciutat per protestar per tota aquesta situació, a la casa del Mar a les 18,30 hores. La convocatòria l'ha feta el COCARMI (Comitè Català de representats de persones amb discapacitat de Catalunya) i llegeixo que hi serà present el Conseller Cleries. No sé què dir, també sembla que la trobada en sí és una mica estranya, s'haurà de veure què passa i què hi diran uns i altres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Miserables

El govern català ha suprimit avui mateix les bonificacions que les persones amb discapacitat tenien a l'hora de pagar el maleït impost AJD (Actes Jurídics Documentats), que en el nostre cas era del 0,5  per cent, enlloc del 1,5 per cent que pagaven la resta de ciutadans. Els menors de 32 anys també se'n beneficiaven. Una petita bonificació que ajudava a les persones amb discapacitat a l'hora de comprar una vivenda. Doncs ja està, a la reunió del govern d'avui, presidit per en Torra se l'han carregat. Un gran pas per la igualtat d'oportunitats, una mesura molt republicana. El govern de Catalunya diu una cosa en seus discursos i després fa el contrari. Torra, que presideix aquest país és un personatge que fa caure la cara de vergonya, a més ho fa sense cap mena d'escrúpols. Amb aquesta supressió el govern podrà recaptar la miserable xifra de 16,5 milions d'euros. Amb aquesta penya i amb la seva sensibilitat no farem res. Necessitem urgentment una ventada…

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.