Ves al contingut principal

El fracàs que estem vivint

Ha quedat bastant clar que la política econòmica del Govern Central és un fracàs. Avui divendres 26 d'octubre passarà a la història per la notícia de que a Espanya hi ha gairebé 6 milions de persones aturades. Les notícies de Catalunya tampoc són bones; 840 mil aturats ho certifiquen. Suposo que tothom hi dóna la importància que realment tenen aquestes xifres,  personalment considero que són escandaloses. No hi ha cap país europeu, ni de lluny ni de prop que tingui un percentatge de la seva població activa en una situació tan greu i des de tant de temps.

La premsa econòmica i la generalista (en les seves versions digitals) fan una anàlisi de l'index d'atur d'Espanya i també de cadascuna de les comunitats. Els diaris de Girona parlen de la situació a les comarques gironines que també són escandaloses; mai abans havíem tingut més de 85.700 aturats, precisament en una de les províncies on l'activitat econòmica és de les més altes de tot l'estat. 

Tenir tanta gent aturada provoca que en certa manera que tot s'aturi encara més, el consum, les ganes de tirar endavant projectes, les perspectives personals, etc... i més quan no veig que ningú tingui massa ganes de tirar endavant polítiques que frenin aquesta situació. Els governs d'aquí i d'allà han decidit que tota l'economia ha de estar regulada únicament pel mercat i en part ho puc entendre així també, però ja costa més d'assumir-ho quan tots sabem que els pressupostos dels diferents governs són aproximadament el 50 per cent del Producte Interior Brut.

No vull ser pessimista, però no hi veig prou voluntat política per afrontar de cara el problema que tenim; ni fent noves normatives ni tampoc destinant diners a combatre aquesta malaltia. Veig en canvi, un espècie de més igual, un tant se me'n fot que ha quedat tapat i tancat com a segon o tercer plat d'un menú polític que està immers en altres problemes, -que també considero que són greus- però no tant com aquest de l'atur i el desencant econòmic que estem vivint. Crec que el camí emprès pels governants d'aquí i d'allà (encara que ho repeteixi és així) són línies equivocades que ens endinsarà més avall del pou. Un pou que no en sabem la profunditat, però pel camí de baixada estem perdent molta gent que ja serà tard tornar-la a recuperar. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…