Ves al contingut principal

Jornada electoral en el PSC de Girona



La jornada electoral catalana s'ha acabat. Ja era hora. Ha estat llarga, pesada, bruta i segurament innecessària. Al final Convergència guanya però de forma bastant agre. Esquerra perd però hi guanya molt. Guanyen massa els que menys m'agraden, el de C's. El PSC resisteix en certa manera perdent vuit escons, passant a ser la tercera força política de Catalunya en representació parlamentària i segona en número de vots. He fet d'interventor -una estona- al Col·legi Verd de Girona, i al final de la Jornada l'he passada a la seu gironina del PSC on els companys estaven contents d'haver resistit en certa manera, sobretot partint de les enquestes que donaven al PSC com a gran perdedor de la jornada. El PSC ha de reflexionar, com ha dit Marina Geli i s'ha de fer una repensada d'algunes coses. Ja es veurà com aniran les coses a partir d'ara a Catalunya. En tot cas queda clar que vivim en un país molt plural, que vol viure tranquil i que exigeix com a màxima prioritat sortir del panorama econòmic en que ens trobem. Sembla que les retallades dels darrers temps no han agradat a la ciutadania i aquest desgast ha passat factura al Govern d'Artur Mas. Per altra banda, la gent del PP -que per cert ha fet pujar de València i Alacant un grapat d'interventors- ha quedat com el quart partit de Catalunya, primer a Espanya, però aquí té mala entrada i ha de prendre'n nota un cop més. 

Com a darrera reflexió del dia m'agradaria dir que si Convergència i Unió volgués fer un gest de valentia, hauria de procurar entendre's amb la gent del PSC, que ha estat sempre un partit de govern i que representa la social democràcia a Catalunya més que ningú i especialment la pluralitat de la gent d'aquest país que és molt diversa i diferent, però compromesa amb Catalunya.

Us penjo un parell de fotografies de la jornada a la seu del PSC, en el moment que Juli Fernández, primer Secretari de la Federació gironina i Marina Geli feien una compareixença i roda de premsa. L'altra fotografia és d'un grapat de gent valenta, dones que han treballat molt en aquesta campanya, militants del PSC que han fet una bona feina i que ha permès guanyar en barris importants de la ciutat de Girona, amb elles Pia Bosch, la cap de llista del partit a l'Ajuntament de Girona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…