Passa al contingut principal

El Parc de Can Gibert del Pla, abandonament

Una fotografia d'avui al Parc de Can Gibert del Pla a la ciutat de Girona. Correspon a una obra començada i que ha quedat aturada sense sapiguer-na la causa. En qualsevol cas, és un perill, donat que no està senyalitzada de cap manera. És un espai públic perillós que ha caigut en el desencant per part dels governants de la ciutat de Girona. 

De l'estat d'aquest parc n'he parlat moltes vegades en aquest bloc. És un espai magnífic per tal de que la gent que viu a Santa Eugènia, Can Gibert del Pla i Sant Narcís en pugui gaudir. No és cèntric i per tant no està a la vista de la majoria de ciutadans de Girona fet que provoca que estic en una situació lamentable. 

No només són les obres estranyes aquestes inacabades, també és la brutícia, les deixalles (papers, llaunes, fins i tot un aparell d'aire condicionat trencat), també hi ha vidres de tots els colors i de totes les mides. És un espai molt perillós per anar-hi en cadira de rodes, en bicicleta i sobretot amb mainada.

Ja fa unes setmanes vaig presentar a través de la bústia de suggeriments de l'Ajuntament de Girona una queixa. Al cap d'uns dies vaig rebre una resposta dient-me que ja l'havien netejat. Efectivament havien buidat les papereres, la resta està igual. Fins i tot vaig enviar fotografies dels espais bruts i plens de vidres. En data 27 de desembre el Parc continua en una situació lamentable. Ho he twitejat diverses vegades, ho posat al facebook, en aquest bloc i ja no queden més tecles per apretar.

Lògicament ho he comunicat al Grup Municipal Socialista -que està a l'oposició- i avui varis regidors, encapçalats per Pia Bosch han fet un visita al parc. Espero que podem recuperar aquest espai, la gent que viu en aquests barris s'ho mereix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…