Ves al contingut principal

Manifestació a Madrid, Sos Discapacitat i altres coses

Gran mobilització a Madrid en contra de les retallades que les entitats de la discapacitat estan rebent dels diferents governs, encapçalats -això sí- pel central que ja ha fet diverses demostracions de que el tema els patina bastant. No tenen massa interès i la mateixa actitud és la que traslladen a les diferents Comunitats Autònomes que per cert tampoc en tenen cap. Clavar les tisores a la gent més feble és una de les activitats més fàcils i senzilles d'aquesta crisi que estem vivint.

El CERMI ha convocat aquesta marxa i sembla -pel que he llegit fins ara i escoltat a diferents emissores de ràdio- que ha estat un èxit important. Convé tenir present que per moure un manifestant amb discapacitat en alguns casos no és gens fàcil i si parlen d'una assistència de 50.000 persones em sembla que és una moguda important. La cridòria és conseqüència del moment que les entitats que gestionen serveis de tot tipus estant vivint. Potser s'hauria de dir que de mica en mica s'estan morint, perquè hi ha situacions que són escandaloses; algunes d'aquestes entitats no cobren subvencions de fa molts mesos, fins i tot anys. Aquestes partides econòmiques no són per anar d'excursió, per entendre's, són per pagar serveis residencials, d'assistència en tallers i centres ocupacionals. D'altres són per manteniments de llocs de treball -en aquest cas dels Centres Especials de Treball- partides totes que estan transferides des de fa alguns anys a les Comunitats Autònomes i aquestes no han sabut gestionar-les o bé s'han gastat grans quantitats en altres coses més interessants i productives, més tipus a la carta política, suposo.

En el cas català això també ha estat així. El Departament d'Ocupació i Empresa ha deixat el tema de la discapacitat en un racó de coses impossibles. No hi tenen cap interès. L'excusa que posen és que Madrid no paga i això en part és cert, però no pas del tot, ja que el mateix Departament ha pagat altres coses sense cap mena de problema. Aquí també, al igual que a la resta, han funcionant perfectament els menús a la carta. 

Escolto per Catalunya Informació que un dels representats del sector de la discapacitat que han estat presents a la manifestació de Madrid és el Senyor Francesc Martínez de Foix, que és el vicepresident segon de la plataforma Dincat, que agrupa al sector de la discapacitat psíquica i intel·lectual de Catalunya. Diu en M. de Foix (com indica la mateixa web de Dincat) que Madrid no paga i que és la responsable de la situació que estem vivint. Jo no ho crec així, penso que aquest és un argument massa fàcil i senzill de transmetre, però incert. La situació entre el Govern central i el Govern de la Generalitat no és una tema que hàgim de resoldre els usuaris ni tampoc els representants del col·lectiu. No ens paguem pas per això. En M. de Foix, un cop més vol fer la feina que no li toca. Ell ha de defensar davant el seu govern els interessos de les seves entitats, no pas els interessos del seu govern, encara que ell en sigui un home proper i que visqui sempre a les rodalies dels qui manen.

No podem assistir a una manifestació per demanar la dignitat del sector i alguns representants que hi van perdre-la tan fàcilment. Tothom està d'acord en que Madrid no compleix, però aquesta no és l'excusa perquè Barcelona (la capital catalana en aquest cas) tampoc ho faci. En altres temes es compleix i amb nosaltres no hauria de ser diferent. Mai m'ha agradat que ens deixem manipular tant fàcilment. Les mitges veritats no són necessàriament certes. En fi, els manifestants tenen tot el meu suport, -només faltaria- però les ganes de micròfon d'alguns i sobretot el que diuen em molesta especialment, i aquest és un país petit i gairebé tots en coneixem. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…