Passa al contingut principal

AVE Girona i la seva accessibilitat





Doncs res, avui he estrenat l'AVE a Girona. L'he utilitzat per anar fins a Barcelona i el servei està molt bé, correcte, ràpid i còmode. El tema de l'accessibilitat està resolta a través de la gent d'Atento que són els responsables d'ajudar a la gent amb discapacitat, gent gran i amb altres necessitats. A Girona hi ha 3 persones contractades per aquest servei, amables i eficaços. El trajecte té una durada de 37 minuts que seran escurçats quan resolguin les obres de l'entrada de Barcelona-La Sagrera. Penso que poden estalviar-se uns 10 o 15 minuts més.  Una vegada a dins de l'AVE hi ha un espai reservat per a la gent que necessita estar assegut a la seva cadira, tant a la classe turista com a preferent. Us penjo fotos de l'estació de Girona, i de l'espai que us menciono dins del comboi. Seria fantàstic que un dia els trens tinguin el nivell de l'andana i ningú hagués de necessitar res, però això és encara una mica difícil.

L'estació de Girona que està a 26 metres de profunditat és una gran obra i m'ha semblat interessant veure-la. Crec que li manquen colors perquè hi predomina el gris, els grisos en general. Suposo que amb el temps n'hi posaran. El tema de l'accessibilitat és impecable.

Comentaris

laura sarri ha dit…
És el que toca que una cosa de nova construcció sigui accessible, estic amb tu i que l'ideal seria poder pujar sol al tren, però de moment és el que hi ha!
yaruchik ha dit…
Que guai! Ja m'agradaria poder provar-lo. Te molt bona pinta! Gràcies per compartir-lo. Aquí a Israel ja estan contruint un de Jerusalem a Tel Aviv (ja ni ha un però fot molta volta i triga molt)i tenen plans de construir una "Ave" de Eilat a Beersheba; amb ajuda de técnincs espanyols.

Apa! Cuida´t Quim.
yaruchik ha dit…
Que guai! Ja m'agradaria poder provar-lo. Te molt bona pinta! Gràcies per compartir-lo. Aquí a Israel ja estan contruint un de Jerusalem a Tel Aviv (ja ni ha un però fot molta volta i triga molt)i tenen plans de construir una "Ave" de Eilat a Beersheba; amb ajuda de técnincs espanyols.

Apa! Cuida´t Quim.

Entrades populars d'aquest blog

Set anys del Ruth Vela

El Ruth Vela Gym fa set anys. Ja estan consolidades a la seva nova ubicació. Tenen bona clientela i cada dia millor. No és tampoc casualitat, tant la Ruth com l'Esther treballen molt cada dia, tirar endavant un negoci avui dia no és tant fàcil i, ho fan de manera brillant, amb gran professionalitat i entrega. El dia 15 de juny farà set anys que estan en marxa i a més amb grans èxits internacionals. La mateix Ruth sovint està convidada a l'estranger per participar en jornades demostratives de Kangoo. Que jo recordi en pocs mesos ha estat a Itàlia, Rússia, Ucraïna, Alemanya, Irlanda i no sé on més, té agenda per unes quantes sortides europees més. És el resultat de l'esforç. Aquestes bones amigues fan els primers set anys i jo m'ho miro amb gran entusiasme. Per molts anys.

La Ruth a la Patagònia

La Ruth Vela i la seva tropa són els campions del Món de Kangoo i durant l'any 18 porta un grapat de viatges per tota Europa per fer demostracions i gaudir de l'espectacle que suposa veure-la com la balla amb això del Kangoo. Ara des de fa uns dies la Ruth està a la Patagonia, concretament a Comodoro Rivadavia i serà la protagonista d'unes jornades que s'anomenen Salta Patagonia. S'ho passaran la mar de bé i descobriran a una fantàstica Ruth en acció. Quan torni els espera Milà, on hauran de revalidar el títol de campiones mundials. Segurament no serà fàcil, més que tot perquè la competència és forta, però segur que triomfaran. De moment la tenim ballant gairebé al Pol Sud; allà és primevera i enguany més que mai.

39 anys d'èxits

Els de MIFAS fan avui 39 anys. Vaja, fem, perquè jo també en sóc. Gairebé sóc fill d'allà. En fi, que en fan molts i molt ben fets. És un model d'èxit que cal mantenir i cuidar. No sempre ha estat així. Malgrat la feina que fa MIFAS no sempre ha tingut el recolzament que es mereixia. Suposo que a la classe política i dirigent d'aquest país, d'aquesta ciutat i d'aquestes comarques no els ha emocionat massa que una entitat sigui forta i independent. No poder-la tocar, ni fer-la servir per interessos propis, quan aquest realment és l'èxit de la casa, és la bona marca que té. Per demostrar que això és així, MIFAS és una de les poques entitats, pràcticament la única que sent com és no té encara la Creu de Sant Jordi. L'han donada gairebé a tothom, fins i tot a entitats que només tenien un any de vida, a entitats que els seus fundadors eren més franquistes que el vell règim. Aquí nosaltres, amb veu alta i clara seguim i seguirem. Milers de socis fan que MIFAS es…